Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Sant Esteve o de Centelles. No degué passar de capella rural. La seva existència es documenta a partir de l’any 1007 en el testament d’Odesind, el qual manà donar a la casa de Sant Julià una peça de terra prop del riu Congost a la carretera. El culte no degué perdurar molt de temps, ja que al principi del segle XVIII el rector de Sant Pere de Valldaneu, parla, en la consueta que va redactar, d’una església de Sant Julià, considerant-la la gent com l’antiga església parroquial, si bé ell mateix no s’ho creu. En aquest moment, el 1719, l’edifici era “un gran montó de pedras, y vestigis de parets de capella, a las cercanías de la qual, se han trobat poch temps ha calaveras,”. Recentment s’ha identificat la possible ubicació de l’antiga església en un “pla de Sant Julià” situat prop de l’Abella, a l’Oller, a uns 40 metres del camí.