Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Sant Llorenç o de Meda. Fou sempre una església sufragània dependent de la parroquial de Sant Julià de Vilatorta. Les notícies d’aquesta església comencen l’any 1050, quan el bisbe de Vic, Guillem de Balsareny acudí a Sant Julià de Vilatorta a consagrar l’església parroquial, a la qual el bisbe vinculà les esglésies de Sant Martí de Riudeperes i de Sant Ponç de Planeses, que és el nom que prenien les esglésies del sector oriental del terme del castell de Meda. Més tard perdé la consideració de sufragània, ja que l’any 1686 només era una capella rural al terme de la parròquia de Vilatorta i ja era anomenada Sant Ponç Vell pel fet que en el mateix terme havia estat aixecada la de Sant Ponç de Puig-sec (municipi de Sant Julià de Vilatorta). L’església actual no té culte i correspon a un edifici erigit el segle XVII.