Situada dins l’antic terme del castell de Lluçà, fou, durant molts anys, una sufragània de la parròquia i canònica de Santa Maria de Lluçà, fins que l’any 1878 s’independitzà i adquirí funcions parroquials. Les primeres notícies de l’església estan vinculades a la família Lluçà, ja que Guisla de Lluçà (morta l’any 1026), en casar-se amb el vescomte Bernat I de Conflent, portà al matrimoni l’alou de Sant Climent de la Riba, que després passà a llur fill sant Ermengol, bisbe d’Urgell, i el 1037 Sunifred II de Lluçà el comprà i romangué en poder de la família Lluçà fins que a mitjan segle XII l’església i l’alou de la Riba passaren a la canònica de Lluçà. Malgrat s’hagi afirmat el contrari, l’església de Sant Climent no tingué funcions parroquials i fou sempre una sufragània de Santa Maria de Lluçà. No fou fins al 1878 que se li concediren funcions parroquials, però avui dia pràcticament no exerceix a causa del despoblament del terme parroquial. L’edifici antic ha estat molt modificat per reformes posteriors i s’insinuen algunes restes de murs de caràcter romànic.