Situada dins l’antic terme del castell d’Oristà. Degué estar vinculada a la parroquial de Sant Andreu d’Oristà. Les primeres notícies es remunten a l’any 922 en una transacció sobre una vinya situada a Oristà a les adjacències de la casa de Sant Cristòfol. L’església subsistí fins als terratrèmols de l’any 1450; aleshores fou quan es concedí al rector i als parroquians d’Oristà el permís per a reedificar la capella de Sant Cristòfol en el puig de Sant Joan, on sembla que s’aixecava l’antic castell d’Oristà i aquesta desconeguda capella de Sant Joan, que devia ésser la del castell. Sembla que el lloc primitiu de l’església de Sant Cristòfol era prop de l’entrada de la població, a l’indret conegut per “l’Era de Sant Cristòfol” i es manté la tradició que allí hi hagué la capella primitiva. La nova església tenia a més de l’altar de sant Cristòfol, el de sant Sebastià i la devoció d’aquest sant, advocat de les pestes, feu que esdevingués el patró principal de l’església que encara es conserva dempeus, mentre que de la vella només queda el record d’on s’aixecava.