Situació
Una fotografia de l’any 1958 en la qual hom pot veure encara l’església adossada a la casa. Avui aquest edifici és totalment desfigurat.
Arxiu Gavín
L’església es troba a l’entrada a una urbanització que hi ha sobre Aiguafreda, vora una plaça que serveix d’aparcament. L’edifici és convertit en un habitatge de segona residència, per això és marcat amb el núm 1. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 1:50.000, full 37-14 (364): x 37,1 —y 25,2 (31 TDG 371252).
Hom hi pot anat des d’una carretera que surt de la N-152, al punt quilomètric 52,2, que va a Centelles, des de la qual, a un centenar de metres, surt, a mà esquerra, una pista en direcció a migjorn vers Aiguafreda que hi arriba amb uns 3,2 km de distància. (MAB-JAA)
Història
questa església es troba dins l’antic terme del castell de Sant Esteve, més tard anomenat de Centelles, al lloc de Gèmenes. En un principi el lloc es vinculà eclesiàsticament a l’església de Sant Martí del Congost o d’Aiguafreda, però aviat se’n separà i es vinculà a la parròquia de Santa Coloma de Vinyoles o de Centelles per passar novament a la d’Aiguafreda al final del segle passat. L’església no passà de capella rural, amb caràcter eremític. El domini de l’església fou dels senyors del castell de Centelles, exceptuant-ne un curt període, en què depengué del monestir de l’Estany.
El lloc de Gèmenes apareix documentat el 898 quan el bisbe Gotmar de Vic consagrà l’església de Sant Martí del Congost, a la qual uní diversos vilars, entre els quals figurava el de Gemminas, nom que recordava el mas Sala de Gèmenes, avui la Saleta. L’església apareix documenta-da a partir del 1180, dedicada a Sant Pau, ermità, dependent de la parròquia de Santa Coloma de Centelles.
L’any 1878 l’església fou incorporada altra vegada a la parròquia d’Aiguafreda. El lloc havia estat cedit el 1117 pels senyors de Centelles al monestir de l’Estany i fou administrat pel canonge sagristà fins que el 1364 el monestir de l’Estany amb motiu de reunir diners per la compra del castell d’Oló vengué els seus drets sobre el domini de Gèmenes per tornar al domini del comte de Centelles que el 1863 n’era l’amo.
Des del segle XV uns ermitans tenien cura de l’església; però en les èpoques en què no tenia ermitans, eren els hereus del mas Ventaiola juntament amb altres veïns els que tenien cura de l’agençament de l’edifici i que pagaren les reformes que es feren el 1697.
Entre el 1780 i el 1870 de nou foren ermitans els qui tingueren cura de l’església. Al final d’aquest període, concretament el 1863, l’edifici sofrí noves modificacions, que pagà el comte de Centelles. En aquesta reforma o l’anterior, es degué suprimir l’absis i reformar el portal.
Actualment s’ha suprimit el campanar d’espadanya i mutilat la façana; l’edifici ha estat convertit en un annex de la casa que té adossada desfigurant-la totalment i ha fet desparèixer la seva antiga funció religiosa. (APF-ABC)
Església
De la construcció romànica d’aquesta església només resten, avui, tres parets i un fragment de volta de canó com ja hem apuntat, inclosos dins un habitatge, en el qual fou construït un forjat que migparteix l’alçada original de l’església per tal d’ubicar-hi els dormitoris de la casa en el pis que en resultà.
La porta principal s’obre a la façana de ponent i la motlluració senzilla que tenia fou suprimida, omplenant-la de morter. Tots els paraments han estat encalats, però per fotografies de l’any 1958 hom pot apreciar que l’aparell amb què foren construïts és de petits carreuons simplement desbastats, amarats en morter i disposats en filades irregulars i poc ordenades. (MAB-JAA)
Bibliografia
- Antoni Pladevall: Sant Pau de Gèmenes, “Hoja Diocesana”, Vic 15 de juliol de 1979.
- Antoni Pladevall: Centelles, Gran geografia comarcal de Catalunya, vol 1. Enciclopèdia Catalana, S.A., Barcelona 1981, pàg. 88. (DAG)