Situació
Aspecte que ofereix el mur exterior de la façana de ponent, amb un aparell fet amb carreuons polits i ben col·locats a trencajunt.
M. Anglada
El casal de Vinyoles es troba vers l’extrem de ponent del terme de Centelles, al peu de la cinglera que forma la serra de Puigsagordí. Aquest casal és situat en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 1:50.000, full 37-14 (364): x 34.5 —y 27,4 (31 TDG 345274).
Hom hi pot anar agafant la carretera C-1413, de Sant Feliu de Codines a Centelles. Havent passat el punt quilomètric 16 i just davant per davant de la carretera que dona entrada a Centelles pel cantó de migjorn, hi ha, a mà esquerra, una pista que porta a unes granges i a la Font Calenta, que es troba a mà dreta i uns 200 m abans d’arribar al Mas Vinyoles. El recorregut total és d’uns 850 m. (MAB)
Història
Aquesta domus o casa forta es trobava situada dins l’antic terme del castell de Sant Esteve o de Centelles, a la vila de Vinyoles, que després s’anomenà de Centelles. Fou residència de la família Santa Eugènia, per passar més tard a la família Peguera i als Tagamanent.
El castell de Centelles i la vila de Vinyoles es documenten l’any 898, quan en l’acta de consagració de l’església de Sant Martí del Congost o d’Aiguafreda, el bisbe Gotmar de Vic uní a la parròquia de Sant Martí l’església del castell de Sant Esteve i el vilar de Vinyoles, i l’església de Santa Coloma de Vinyoles.
La família es documenta des del 1236, quan consta que la domus estava en poder de Pere de Santa Eugènia, castlà del castell de Centelles.
L’any 1242, va adquirir-la, per compra, Guillem de Bell-lloc, casat amb Gaia de Santa Eugènia, germana de Pere. Llur fill Ferrer morí, vers l’any 1310, sense descendència, i la domus de Vinyoles passà a la seva germana Blanca, casada amb Bernat de Peguera.
El domini dels Peguera —senyors d’Olost i de Tornamira i més tard de Lluçà— durà fins al 1434, quan Magdalena, vídua de Ramon de Peguera, i muller en segones noces, de Guillem de Segueró, va vendre a Jaume de Tagamanent la castlania del castell de Centelles i la domus de Vinyoles. (APF-ABC)
Casa
Croquis del que es pot veure avui de l’antiga construcció.
M. Anglada
Les restes de l’antiga domus es troben barrejades avui enmig de la construcció moderna. Fins i tot potser es tracta d’elements posteriors a l’època romànica. En qualsevol cas, el que ens ha pervingut sí que sembla seguir les traces de l’edifici que hi hagué el segle XII.
Els tres murs d’origen romànic es manifesten en tres cares d’una planta gairebé quadrada, que fa 25 m x 25,6, de les quals dues, la de tramuntana i la de migjorn, es presenten com els tancaments emmurallats laterals de la lliça, mentre que al cantó de ponent, ben definits, hi ha dos cossos de dues plantes, l’un de 10 m x 9,2, a l’interior del primer pis, dels quals es conserva un arc gòtic apuntat en direcció nord-sud i cinc mènsules de pedra, incorporades també a l’interior del mur de ponent.
L’altre cos, de forma més irregular, presenta unes textures dels aparells més variades, degudes a reparacions o reformes, de les quals hom pot veure els vestigis a la paret de tramuntana, que ha estat reforçada amb dos contraforts moderns.
L’aparell visible de les muralles baixes ha estat fet amb carreuons polits, ben col·locats en filades uniformes i a trencajunt. No s’hi observa ornamentació de cap mena i en el cos quadrat hi ha una finestra gòtica molt austera.