Situació
L’antiga església es troba en un petit puig, enfront de la parròquia actual, a la qual s’accedeix per una pista que surt a mà esquerra, poc després del km. 5 de la carretera de Vic a Sant Bartomeu del Grau (BV-4601).
L’església es troba situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 1:50.000, full 37-13 (332): x 34,4 —y 46,8 (31 TDG 344468).
Història
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Gurb al lloc de Vespella. Molt aviat tingué funcions parroquials que manté avui dia en un edifici diferent construït en un altre lloc. El domini de l’església suscità conflictes, a vegades violents, entre els senyors del castell de Gurb i els bisbes de Vic.
El castell de Gurb comença a ésser documentat a partir del 886, quan Joamir i la seva muller Egila vengueren a Sunifred i la seva muller Adabrada, diversos béns, un dels quals situat al terme del castell de Gurb.
El lloc de Vespella es documenta el 902, quan Sarra vengué a Sesepald, terres i vinyes situades al terme de Gurb, a l’apèndix de Vespella. L’església apareix documentada el 986, encara que les funcions parroquials no es documenten fins al 1055 de manera genèrica, i explícitament l’any 1080 en la concòrdia que feren el bisbe de Vic, Berenguer Sunifred de Lluçà i Guillem Bernat de Queralt, senyor del castell de Gurb i el seu fill Bernat Guillem sobre les esglésies i parròquies del terme del castell de Gurb, entre les quals figurava la de Sant Cristòfol de Vespella. Ja devia tenir aquestes atribucions quan abans del 993 el bisbe de Vic, Froia, cedí aquestes esglésies al clergue Bonfill, canonge de la catedral de Vic i membre de la família dels senyors del castell de Gurb, encara que de moment només es parla de l’església de Sant Cristòfol de Vespella.
Amb la cessió anterior es posaren les bases dels conflictes que aviat es generaren per la possessió d’aquestes esglésies entre la família dels senyors del castell de Gurb i els bisbes de Vic, ja que aquests després d’haver-les cedides al clergue Berenguer, nebot de l’anterior posseïdor, i d’haver estat elegit bisbe d’Elna, pretengueren recuperar el domini sobre l’església, a la qual cosa s’oposà la família Gurb-Queralt, fet que començà el conflicte que s’explica detalladament en la part dedicada a la història de l’església de Sant Andreu de Gurb.
Aquesta situació conflictiva finí vers l’any 1035 amb una concòrdia feta entre el bisbe Oliba i Bernat Sendred de Gurb, senyor del castell, el qual reconeixia posseir les quatre esglésies pel bisbe de Vic, que les havia de recuperar un cop morís el fill clergue de l’esmentat senyor de Gurb. El conflicte es reproduí quan els bisbes intentaren que les esglésies revertissin altra vegada al seu domini en compliment de la concòrdia. Aquesta vegada la violència es feu present en les tibantors entre les parts en conflicte, i fou necessària la intervenció del comte de Barcelona, Ramon Berenguer II, Cap d’Estopes, que aconseguí que el 1080 el bisbe de Vic, Berenguer Sunifred de Lluçà i Guillem Bernat de Queralt i el seu fill Bernat Guillem signessin una concòrdia segons la qual reconeixien posseir pels bisbes de Vic les parròquies de Sant Andreu de Gurb, Sant Bartomeu del Grau i Sant Cristòfol de Vespella, mentre que definien la de Sant Julià Sassorba que restava sota el domini dels bisbes de Vic.
Després d’aquest conveni l’església de Sant Cristòfol ja no apareix més en mans de la família Gurb-Queralt la qual cosa fa suposar que en compliment d’una disposició que contenia, a la mort de Bernat Guillem de Queralt, les notícies del qual fineixen el 1104, degué incorporar-se al domini dels bisbes de Vic, mentre que les altres dues eren de nou cedides a la família Gurb-Queralt.
L’església vella de Sant Cristòfol tenia a més de l’altar dedicat al sant titular, un altre de dedicat a sant Salvador al qual hi havia vinculat un benefici. Aquesta església, situada en un petit puig que s’aixeca a migdia de l’actual, on encara hi ha unes restes, s’abandonà a partir de 1752, quan es construí una nova església en un lloc més planer i on foren traslladades les funcions parroquials i el sant titular. (APF-ABC)
Església
L’edifici de Sant Cristòfol de Vespella avui és difícil de trobar i més difícil encara de poder-ne dir res. Els vestigis que en resten, força importants, apareixen completament tapats per la vegetació. Fóra necessària una neteja de l’indret per a deixar les ruïnes al descobert. Almenys podríem reconstruir la planta i anotar alguns detalls, tasca actualment impossible. (JVV)