Casal de Vilagelans (Gurb)

Situació

Planta del recinte, en el qual hom pot veure el casal, a mà esquerra i la capella de Santa Fe a mà dreta. Aquesta planta fou feta per Josep M. Pericàs al començament del segle XX.

planta cedida per A. Pladevall

El casal de Vilagelans és situat, dins el terme municipal de Gurb de la Plana, dalt un turó que domina una part del riu Gurri. S’hi arriba agafant una pista a mà dreta que surt del punt quilomètric 6 de la carretera de Vic a Manlleu. La casa és habitada tot l’any per masovers, i també l’estiu pels propietaris. Aquest casal, que es troba sobre el ressalt que fa el riu Gurri, figura situat en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 1:50.000, full 37-13 (332): x 40,9 —y 47,5 (31 TDG 409475). (GOP)

Història

El castell de Vilagelans era la segona fortalesa en importància de l’antic terme de Roda i l’origen del llinatge Vilagelans, el qual vers l’any 1320 s’uní a una branca de la família Malla. El castell es trobava dintre el terme de la ciutat de Roda.

La ciutat de Roda després de la destrucció soferta el 826 arran de la revolta d’Aissó, no apareix fins al 927 quan An i la seva muller Orrada donaren a l’església de Sant Pere de Vic una peça de terra situada al comtat d’Osona, a l’apèndix de la ciutat de Roda, al Pujol.

Els Vilagelans.

Armand de Fluvià i Escorsa

El lloc de Vilagelans es troba documentat el 942 quan Radulf, Sendeleva, Hunges i la seva muller Lunlo, Sunifred i la seva muller Bero vengueren a Guadamir, levita, fill de Sal la, fundador de Sant Benet de Bages, un important alou per valor de cent sous, situat al comtat d’Osona, al terme de Roda, al lloc d’Agelanes. El 964 el levita Guadamir en el seu testament deixà el seu alou Vilagelans (Villa Agelans) a Sant Pere de Vic.

Els bisbes de Vic exerciren el domini superior en aquest alou que serà anomenat castell o torre de Vilagelans. Els senyors de Vilagelans són documentats a partir del 999 però la torre de Vilagelans no ho és fins el 1012 quan morí l’arxilevita Sunifred, fill d’Elsava i membre d’aquesta família de cavallers anomenats Vilagelans, que deixà la seva torre que estava a Vilagelans (Villa Igilanus) i la seva casa de Vilagelans (Villa Evigilanus) als seus nebots Oliba i Adalbert, fills del seu germà Seniolf.

Els Vilagelans foren castlans del castell de Sant Llorenç, a Sant Julià de Vilatorta, i del castell de Gurb. Varen tenir una gran participació en la història de la comarca d’Osona dels segles XII i XIII.

L’any 1059 el castell es trobava sota l’alt domini dels bisbes de Vic, els quals el varen infeudar als vescomtes de Cabrera. El pacte inicial es repetí els anys 1080 i 1106.

Damunt les ruïnes de l’antic castell, del qual en treballs queda res, hom edificà un gran casal el segle XVI, que l’any 1925 hom amplià amb una torre i un nou cos d’edifici. (APF-ABC)

Testament de Sunifred, arxilevita, senyor de Vilagelans (15 de juliol de 1012)

"Beata et pavida anima que respuit mundi ludicia et terrena oblectamenta calcata pervenire studet ad regna celestia. Quina larguiente divina clemencia sic auctor omnium laorum, via obstrudet per multorum facinorum. Ita miserator Deus aditum pandit per exibitionem operum bonorum. A que humana fragilitas cotidie audit per propheticam admonitione que per impercionem indigentium necessarium Deus dari promittit inenarrabile gaudium. Ita necesse est illi cotidie sagaciter operari Deus preceptum. Ob inde ego Sonifredus, archilevita, exiguus peccator, reminiscens mea perpettua crimina, iaceo in lectulo meo in egritudine in ipsa mea mansione in villa Evigilanus, adhuc loquela plena et memoria integra, sic cepi in meo altare ut cum ad ultimum diem iudicii ante redemptorem mundi ad iudicandum venero, per alicui precepta Dei ad implenda adgregatus ad in sua merear dextra. Quapropter orto atque eligo helemosinarios meos idest Elsava, genitrice mea, vel Vvitardo, sacristano, et Arnallo, sive Olibane, ut si in ista egritudine aut in qualicumque modo antequam alium testamentum faciam, mors mihi advenerit, ut liberam habeat facultatem omnia mea distribuere sicut ego bene confido in vobis vel sicut in hoc testamentum exaratum fuerit. In primum in exordium distributionis rerum mearum volo vel mando ut remaneat ipsum meum alodem de Villa Rabiosa quod mihi donavit Siccarius, clericus, ad domum Sancti Petri sede Vico pro anima mea et sua. Et ipsum alodem quod habeo in Planicias qui fuit de Siccarius, clericus, remaneat ad domum Sancta Maria cenobii Ripullensis pro anima mea et sua. Et in alio loco ipsa mea hereditate quod habeo vel habere debeo in Aqua Cauleines termines, aut in Carchases vel in eis termines, tam cultum quam heremum infra Sancta Maria suprascripta vel Sancti Iohannis cenobii Rivipollensis. Et ipsum alodem quod habeo in termines Gerundensis que est in Colonico qui fuit de Guifredo, remaneat ad Sanctam Mariam de Gerundensis sede in ea videlicet ratione ut donare faciant filios fratris mei Seniolfo, Oliba, Adalberto et Remundo et Bernardo uncias. II. de auro ad eundem domum sedis Sancta Maria. Et ab ea ut ipsi suprascripti nepotes mei ipsum alodem liberum vel solidum si ipsas uncias. II. dederint. Et infra Sancti Felicis Gerunde et Sancti Narcissi uncia. I. de auro. Et ad Sancta Maria cenobii Amero ipso meo asino. Et ipsas meas vineas quod habeo in Baies idest sunt medietas. V. ipsa [medietate] infra Sancti Benedicti et Sancti Valentini, alia medietate ad Sanctum Laurencium quod est in terminio Planicias. Et ipsum meum alodem quod habeo in Planicias quod emi de Bonnadomnam vel filiis suis sive de Centullo vel heredes suos, et ipsum alodem qui est in ipsa Vvard a quod emi de Rotrude vel filiis suis et alium quod emi Goltredo vel uxori sue, remaneat a matre mea ut omnibus diebus vite sue teneat et possideat, et post obitum suum remaneat a nepote meo Adalberto, clerico, et ille dum vivit teneat et possideat ab integrum sine pladimentum de ullumque hominem vel sexu femineo et post obtum suum liberum sit de Sancti Petri sedis Vico pro anime mee. Et ad Sancti Michaelis de ipsa Vvuardia mancusos. II. Et ad Sancti Petri de Rodes similiter. Et ipsa mea torre quod est in Villa Igilanus cum ipsas meas terras quod ibidem sunt, tam cultas quam ermas, simul cum ipso alode quod ibidem habeo vel habere debeo, simul cum ipsos molinos quod habeo integer remaneat ad iam dictam matrem meam, et post obitum suum remaneat ad Oliba et Adalberto, filios fratri mei Seniolfo, et teneant et possideant, et si obierit Adalberto, remaneat ad Oliba fratre suo, et si Oliba obierit sine proles de legitimo coniugio remaneat Adalberto. Et si Adalberto Oliba obierit sine proles remaneat ad Reimundo et ad Bernardo et si illi obierint absque proles remaneat ad Sancti Petri sedis Vico. Et ipsum meum alodem quod habeo in Monte Alto remaneat ad Adalberto suprascripto ut teneat Longuivardo in servicio Adalberto omnibus diebus vite me. Et ipsa parruiquia quod habeo in Brucharia cum suis terminis remaneat iam dicta matre mea, et post obitum suum remaneat Adalberto. Et ipsum meum alodem que est in castrum Sancti Laurencii remaneat ad matrem meam, et post obitum suus remaneat ad Sanctum Laurencii, ut teneant ipsos presbiteros qui ibi servierint sine blandimentum de ullusque hominem. Et in alio loco ipsum meum alodem quod emi de Proves vel filia sua ad Sancti Laurentius et ipsum meum alode que est in Planicias quod emi de Vidal vel eres suos remaneat ad Guifredo, fidele meo. Et ipsum meum mulinum que habeo in Osone que mihi advenit de comparacione de Fachil vel de eres suos remaneat ad Arnalle, fidele meum. Et ipsum alode meum que est in Pedrafita quod emi de Bellarane, remaneat ad Sancio nepoto meo, simul cum ipsas vineas que sunt in Orifodano, que mihi advenit per comparacionem. Et ipsa mea hereditate que habeo in Bruchare et in Planenolas, et in Aspra, et in Crosels remaneat ad Renalde, nepotem meum. Et ipsa mea terra quod emi de Heniverga remaneat ad Amaurico, et ipsa mea hereditate que habeo in Sardunia remaneat ad sororem mea Vvixul nomine. Et ipsa mea hereditate in Villarcel et Villa Fachil et ipso masso que est in Sovecellas ipsa mea hereditate remaneat ad Reimundo et ad Bernardo, nepotes meos. Et ipsum meum cavallum et ipso alsebergo meliore et parilio. I. de enapos argenteos ad Alberto. Et ipsa cupa argentea ad matre mea. Et ipsas chabetanes cum ipsas esporas ad Alberto, vicecomite. Et ipsa espada ad filio suo Vvilielmo. Et ipsos meo anulos. II. ad Vvitardo, levita. Et alio anulo a Sancia, et alio alsebergo ad Oliba, filio Seniolfo, et alio parilio de enapos et equas. IIII. et mula. I. et parilio. I. de boves, equilares. VI., et vascula maiore vel minore, et pane et vino quantum invenire potueritis pro anima mea, et alium alsebergo ad Amalle, et ipsas vineas de Artes remaneant ad Senefredo, sacer, et post obitum suum remaneant ad Alberto. Et ipsum alodem de Planicias quod tenet Ato, remaneat ad Sancti Felici de Planicias et ad seniore meo domno Borrello, episcopo, drobo meo. Et ipsa torre cum ipsos alodes quem ego dimitto a matre mea et a nepotes meos cum ipsos meos honores ut sunt in potestate vel seniore meo domno Borrello, episcopo, vel in sua bagulia ut ille pro sua mercede faciat exinde sicut ego bene confido in illo, et ipso mantello ad Vvitardo +. Hec omnia suprascripta ordinavit atque componere iussit in mea egritudine et predictis meis helemosinariis ut faciant sicut suprascriptum est, si ante discessero antequam ilium testamentum faciam et sit creator omnium Deus testis inter mee et illos. Et si quis hoc dirumpere voluerit vet infringere aut resipiscat aut si violare voluerit, anatemate ulcione sit perculsus et in super hoc omnia predicta in dupplo componere cogatur. Et istum testamentum quousque alium faciam plenam obtineat roborem et inconvulsus persistat.

Facto hoc testamento idus iulii anno. XVI. regnante Roberto rege.

Seniofredus, archilevita + ss. qui istum testamentum fecit et firmavit et firmare rogavit. Sig + num Elseva. Sig + num Arnalle. Sig + num Oliba, receptores sumus hunc testamento. Vvitardus, levita, ss. Libane, sacerdos, ss. Teopardus, sacer, ss. Undisculus, clericus, qui hunc testamentum exaravit, scripsit et ss. die et anno quo supra.

Sig + num + Seguini, Ausonensis sedis canonici, qui rogatus hoc testamentum transtulit, nono kalendas augusti anno. VIIII. regnante rege Lodovico +."

(Transcripció: Marc Torras i Serra)

Trasllat del 24 de juliol de 1117. Arxiu Capitular de Vic. Calaix 6, núm. 816.


Traducció

"Beata i temerosa ànima la que refusa els plaers del món i trepitjats els platxeris terrenys, s’esforça per arribar al regne celestial. Perquè amb la concessió de la divina clemència, així l’autor de tots els mals obstrueix el camí per molts crims, i de tal manera que el Déu misericordiós obre la porta per l’exhibició de bones obres, cosa la qual, la humana fragilitat s’atreveix cada dia per l’admonició profètica i per la concessió de les coses necessàries Déu promet donar l’inerrable goig, de tal manera que cal cada dia obrar i treballar sagaçment segons el manament de Déu. Per tant, jo, Sunifred, arxilevita, humil pecador, recordant els meus continuats errors, estic jaient en el llit de la meva malaltia a la meva casa de Vilagelans, i encara en plena parla i memòria íntegra, així he pres en el meu altar, que el dia de l’últim judici quan vagi davant del redemptor del món per a ésser jutjat, mereixi, en gràcia haver complert els preceptes del Senyor i ser posat a la seva dreta. Per tant vull i elegeixo marmessors meus, els quals són: Elsava, mare meva, Guitard, sagristà, Arnau i Olibà, que si d’aquesta malaltia o de qualsevol altre causa, abans que faci un altre testament, em vé la mort, que tinguin lliure facultat de distribuir tots els meus béns, tal com jo bonament els confio, tal com en aquest testament estarà escrit.

Primerament, per començar la distribució dels meus béns, vull i mano que el meu alou de Vila-rabiosa, que va donar Sicari, clergue, romangui a Sant Pere de Vic per la meva ànima i per la seva. I l’alou que tinc a Planeses que fou de Sicari, clergue, romangui a la casa de Santa Maria, cenobi de Ripoll, per la meva ànima i la seva. En altre lloc, la meva heretat, que tinc o haig de tenir en els termes de Caldes de Malavella i a Carcassers o en els dels seus termes, tant conreat com erm, ho dono a l’esmentada casa de Santa Maria, i a Sant Joan, cenobi de Ripoll. L’alou que tinc als termes de Girona, que és a Calonge, que fou de Guifré, romangui a la seu de Santa Maria de Girona amb la següent condició: que facin donar als fills del meu germà: Seniolf, Oliba, Adalbert, Ramon i Bernat, dues unces d’or per la mateixa casa seu de Santa Maria, i que els nebots meus donin l’alou lliure i sòlid quan les dues unces els hauran estat lliurades. I a Sant Feliu de Girona i a Sant Narcís una unça d’or. I al cenobi de Santa Maria d’Amer el meu ase. I les meves vinyes que tinc al Bages, que són cinc mojades, la meitat passi a Sant Benet i a Sant Valentí, i l’altra meitat a Sant Llorenç de Planeses. I el meu alou que tinc a Planeses que vaig comprar a Bonadona i als seus fills i també a Centull i als seus hereus i l’alou que està a la Guàrdia, que vaig comprar a Rotrud i als seus fills, i l’altre que vaig comprar a Goltred i la seva muller, romanguin a la meva mare per tots els dies de la seva vida, perquè els tingui i els posseeixi, i després de la seva mort passin al meu nebot Adalbert, clergue, i els tingui i posseeixi mentre visqui amb integritat sense impediment de cap home o dona, i després de la seva mort sigui lliurat a Sant Pere de Vic per a la meva ànima. I a Sant Miquel de la Guàrdia dos mancusos. I a Sant Pere de Rodes el mateix. I la meva torre que està a Vilagelans amb les meves terres que allí hi ha, tant conreades com ermes, juntament amb l’alou que allí hi tinc o hi haig de tenir, juntament amb els molins que hi tinc, íntegrament, passi a Oliba i a Adalbert, fills del meu germà Seniolf, i ho tinguin i ho posseeixin, i si moria Adalbert, passi a Oliba, germà seu, i si Oliba moria sense fills legítims, passi a Adalbert, i si Adalbert i Oliba morien sense fills, passi a Ramon i a Bernat, i si ells morien sense fills, passi a la seu de Sant Pere de Vic. I el meu alou que tinc a Montalt passi a l’esmentat Adalbert perquè el tingui Longuivard en servei d’Adalbert Oliba durant la seva vida. I la parròquia que tinc a Bruguera amb els seus termes passi a la meva mare, i després de la seva mort passi a Adalbert. I el meu alou que és en el castell de Sant Llorenç, passi a la meva mare, i després de la seva mort passi a Sant Llorenç del Mont perquè el tinguin els preveres que allí serveixin, sense impediment de cap home. I en un altre lloc, el meu alou que vaig comprar a Proves i a la seva filla passi a Sant Llorenç del Mont. I el meu alou que és a Planeses que vaig comprar a Vidal i als seus hereus, passi a Guifré, fidel meu. I el meu molí que tinc a Osona que m’ha vingut per compra de Faxil i dels seus hereus, passi a Arnau, fidel meu. I el meu alou que és a Perafita que vaig comprar a Bellarà, passi a Sanç, nebot meu, juntament amb les vinyes que són a Oristà que m’han vingut per compra. I la meva heretat que tinc a Bruguera, a Planoles, a Aspres, a Crosells, passi a Renald, nebot meu. I la meva terra que vaig comprar a Hemiverga, passi a Maurici. I la meva heretat que tinc a Cerdanya passi a la meva germana, de nom Guíxol. I la meva heretat de Vilardell i de vila Faxil i la meva heretat del mas que és a Sovelles, passi a Ramon i a Bernat, nebots meus. I el meu castell i el millor alsberg i un parell d’anaps de plata a Adalbert, i la copa de plata a la meva. mare, i els meus estreps amb els esperons a Adalbert, vescomte, i l’espasa al seu fill Guillem, i els meus dos anells a Guitart, levita, i l’altre anell a Sança, i l’altre alsberg a Oliba, fills de Seniolf, i l’altre parell d’anaps i quatre eugües i una mula i un parell de bous i sis pollins i la vaixella major i menor, i el pa i el vi, tant com en podrà venir, ho dono per la meva ànima. I l’altre alsbergs a Arnau. I les vinyes d’Artés passin a Senfred, sacerdot, i després de la seva mort passin a Albert. I l’alou de Planeses, que té Taó, passi a Sant Feliu de Planeses i al meu seu, Borrell, bisbe, patró meo. I la torre amb els seus alous, que jo dono a la meva mare i als meus nebots amb els meus honors passi a la seva potestat i també a la del meu senyor, Borrell, bisbe, i en la seva batllia, a fi que ell faci tal com jo espero d’ell, dono un mantell a Guitard.

Tot això susdit ordeno i mano que es faci en la meva malaltia i pels meus marmessors que ho facin tal com està escrit, si en el moment de la meva mort abans no he fet un altre testament. I que Déu creador de totes les coses sigui testimoni entre jo i ells. I si algú volgués violar tot això, que sigui percutit per l’anatema venjador. I a més d’això esmentat, estigui obligat a pagar el doble. I aquest testament o algun altre testament que faci, obtingui la corroboració i persisteixi sense canvi.

Fet aquest testament el 15 de juliol de l’any 16 del regnat del rei Robert.

Sunifred, arxilevita, signa i subscriu que aquest testament feu i firmà i pregà que es firmés.

Signatura d’Elsava. Signatura d’Arnau. Signatura d’Oliba, que som receptors d’aquest testament. Guitard, levita, subscric. Oliba, sacerdot, subscric, Llopard, sacerdot, subscric.

Undiscle, clergue, que aquest testament he escrit i subscrit el dia i any esmentats.

Signatura de Seguí, canonge de la seu d’Osona, que ha estat pregat que es fes la còpia d’aquest testament a vint-i-tres de juliol de l’any nou del regnat del rei Lluís +."

(Trad.: Antoni Pladevall i Font i Albert Benet i Clarà)

Casa

De l’antic casal medieval romànic, contemporanirani de la capella veïna de Santa Fe, tant sols resta d’una manera ben patent, una cambra situada a la planta baixa al seu costat d’orientació sud. La cambra té una planta rectangular i és coberta amb volta de canó, sobre la qual hom pot veure restes de l’encofrat. Sembla que a l’època original devia ésser un local destinat a quadra per als animals. Avui és destinada a celler sense que pel seu estat actual hom no pugui precisar més sobre la seva estructura i funció originals. (GOP)