Situació
Vista de l’exterior de l’església amb la nau romànica vers ponent i una de les capelles laterals, la de migjorn, erigides el segle XVII, les quals han conservat la restauració de l’any 1976.
M. Catalán
L’antiga església parroquial de Vinyoles d’Orís és situada a la part alta de la població en una plaça. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 1:50.000, full 37-12 (294): x 36,3 —y 54,7 (31 tdg 363547).
Vinyoles es troba al costat esquerre de la carretera N-152 de Barcelona a Puigcerdà, entre Sant Hipòlit de Voltregà i l’encreuament que porta a Torelló. Les claus de l’església les tenen en una casa de la plaça on hi ha l’edifici. (JAA)
Història
L’església de Sant Esteve de Vinyoles d’Orís es trobava dins l’antic terme del castell d’Orís al lloc de Vinyoles. Tingué funcions parroquials fins que abans del 1960 es traslladà el culte a una nova església amb una altra advocació.
El castell d’Orís apareix documentat l’any 914, quan Dat vengué a Raquel una casa amb terres i vinyes situades al terme del castell d’Orís.
El lloc de Vinyoles es troba documentat a partir del 941 quan Guarí i la seva muller Caneiga i Ranulf vengueren al levita Guadamir, fill de Sal·la, fundador del monestir de Sant Benet de Bages, una vinya situada al castell d’Orís, a la vila de Vinyoles (Vingolas); l’any següent el mateix levita Guadamir adquirí més béns al mateix lloc de la vila de Vinyoles.
Vista exterior de la capçalera de l’església amb la part superior del mur de l’absis amb un fris d’arcuacions cegues que al centre formen un grup de sis, delimitat per dues bandes llombardes.
M. Catalán
L’església de Sant Esteve apareix citada l’any 957, quan Ferruç i la seva muller Doda vengueren a Unifred, un altre fill del fundador de Sant Benet de Bages, diversos béns situats al castell d’Orís, a la vila de Vinyoles; d’aquests, una peça de terra era situada a Sant Esteve i afrontava amb terra de Sant Esteve.
La funció parroquial d’aquesta església no es documenta fins al 1060, i no la deixà fins fa pocs anys. El temple primitiu fou renovat i entorn del 1106 es consagrà la nova església, que tenia a més de l’absis central, dedicat a sant Esteve, dos altars laterals sota les advocacions de santa Maria i sant Jaume, segons consta en un document de l’any 1174. Els anys 1619 i 1685 es construïren sengles capelles laterals, primer la de mà esquerra i després l’altra, i més tard, el 1892, Josep Galzeran erigí una rotonda com a capella del Santíssim que deformà l’aspecte estètic de l’edifici.
L’any 1936 fou aterrat un campanar de torre que s’erigia sobre el mur de ponent, obra segurament del segle XVII i posteriorment retocat, que devia ésser construït quan fou canviada la porta primitiva d’entrada al lloc actual, al mateix temps que era modificat el cimbori, on hi hagué possiblement el campanar primitiu. Aquestes obres eren possibles en una bona part gràcies a la col·laboració de la noble casa de Conanglell, l’escut de la qual hom feu gravar en una de les parets del presbiteri.
El creixement urbà recent va fer necessària la creació d’un nou temple dedicat a sant Esteve que ha substituït l’anterior que va quedar abandonat el 1955 quan es va beneir el nou edifici. Després l’església romànica ha estat motiu de restauració pels “Amics de Verdaguer”, en record a l’exercici del ministeri sacerdotal que mossèn Cinto Verdaguer portà a cap en aquesta vella parròquia de Vinyoles d’Orís, on fou vicari entre els anys 1871 i 1874.
L’edifici ha estat dignificat i s’ha suprimit l’esmentada capella del Santíssim, bé que s’han conservat les capelles construïdes el segle XVII. (APF-ABC-JVV)
Església
Planta, a escala 1:200, de l’església. Consta d’una nau amb l’afegitó de capelles laterals, molt modificades durant els treballs de restauració de l’any 1976. És perfectament apreciable l’inusual desenvolupament exterior de l’absis el qual abraça, fins i tot, el tram del presbiteri, així com la projecció de la volta transversal, en el tram anterior al presbiteri.
J.A. Adell
L’església de Sant Esteve de Vinyoles d’Orís és un edifici d’una nau capçada a llevant per un absis semicircular, que és precedit per un presbiteri curt, assenyalat per un parell de fornícules, una per banda, obertes al gruix del mur.
La nau és coberta amb una volta de canó, de perfil apuntat i reforçada per dos arcs torals, també apuntats, que la divideixen en tres trams, dels quals el més proper a l’absis és cobert amb una volta de canó, de mig punt, situada transversalment, amb el seu eix perpendicular al de la nau, i que té en la seva base quatre trompes i dos arcs que l’escurcen, en una solució que sembla pensada per construir-hi una cúpula sobre trompes, que no s’arribà a realitzar, i fou substituïda per la volta que s’ha conservat fins avui i que s’expressa exteriorment mitjançant un cos prismàtic perpendicular a la nau, cobert com aquells amb una teulada de dos vessants.
La porta s’obre a la façana de ponent, on també hi ha un òcul que, juntament amb unes finestres de doble esqueixada, situades a l’absis i a la nau i un petit òcul que s’obre en el tram de la volta transversal, constitueix la il·luminació del temple.
Exteriorment, l’edifici és llis, llevat de l’absis, el qual abarca, exageradament, el curt presbiteri, i apareix ornamentat amb un fris d’arcuacions llombardes, dividit en dues sèries de nou arcs i una central de sis, per dues lesenes.
Vista de l’interior de l’església amb l’absis al fons.
J.A. Adell
Volta transversal que substitueix el que originàriament havia d’ésser una cúpula.
J.A. Adell
Com ja hem apuntat, l’església fou reformada en època barroca amb la construcció de capelles als murs de tramuntana i migjorn; sobretot en aquest on hom bastí una capella de planta circular, amb cúpula i llanterna, destruïda, juntament amb un campanar de torre, que s’aixecava sobre el mur de ponent, en unes obres de “restauració” dutes a terme l’any 1976, a les quals es deu l’aspecte actual de l’edifici.
L’aparell molt “endreçat” de la restauració és de petits carreus irregulars, simplement escairats, agafats amb argamassa (i morter de ciment pòrtland), disposats en filades uniformes i irregulars. En les ampliacions de la nau l’aparell és molt irregular, sense formar filades, i amb les cantoneres de carreus ben tallats, en una disposició característica de paraments concebuts per ésser arrebossats amb cantoneres de pedra vista.
Abans de les obres esmentades, hom suposava que les capelles substituïen sengles absidioles, que devien formar una planta trevolada. Durant el curs de les obres hom pogué comprovar, però, que les absidioles no s’havien arribat a construir. És molt possible que el plantejament inicial fos el d’una nau amb capçalera trevolada, amb cúpula, del mateix tipus que el de l’església de Sant Pere de Ponts o Santa Maria de Cervelló, però en el curs de l’obra no s’arribà a realitzar aquest pla inicial; hom suprimí les absidioles i prescindí de la cúpula, que fou substituïda per la volta transversal que podem veure actualment.
Així aquesta església pot ésser inclosa en un grup extremadament heterogeni d’edificis bastits entre el segle X i el XII, que adopten la forma d’una nau amb una volta travessera, o una cúpula, just davant l’absis, com Sant Climent de Peralta, Sant Miquel d’Olèrdola o Sant Feliu de la Garriga. (JAA)
Bibliografia
- Joan Albert Adell: El transsepíe elevat d’algunes esglésies altmedievals. Notes per a un estudi, “Quaderns d’estudis medievals”, Artestudi Edicions, Barcelona 1982, núm. 7, pàg. 405 ss.
- Eduard Junyent: Itinerario histórico de las parroquias del Obispado de Vich, “Hoja Parroquial”, Vic 20 d’octubre de 1946.
- Antoni Pladevall: Sant Esteve de Vinyoles d’Orís, “Full Diocesà”, Vic 17 d’agost de 1975.
- Antoni Pladevall: Masies de Voltregà, Gran geografia comarcal de Catalunya, vol. 1 (Osona i Ripollès), Enciclopèdia Catalana, S.A., Barcelona 1981, pàg. 160. (DAG)