Situació
La parròquia de Santa Creu de Joglars és situada en el municipi d’Olost, en una petita depressió entre les poblacions d’Olost i Prats de Lluçanès, just al centre geogràfic de la subcomarca del Lluçanès. Aquesta església figura situada en el mapa de l’Exèrcit 1:50.000, full 293: x 22,3 —y 51,2 (31 tdg 223512).
La població de Santa Creu de Joglars, formada per conjunts de cases que formen carrers separats, es troba al peu de la carretera de Vic a Berga per Gironella, 1,5 km després del trencall que ve de la de Sant Quirze de Besora. L’església, separada de les cases, és en un petit pla a mà esquerra de la carretera, i a un centenar de metres més a ponent hi ha les restes de la primitiva església. (APF)
Història
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell d’Oristà, i quan aquest desaparegué, depengué del castell d’Olost. L’església s’aixecava en el lloc anomenat Joglars. Inicialment i durant molt temps fou una església sufragània de la parròquia de Santa Maria d’Olost, fins que el segle passat aconseguí que se li concedissin les funcions parroquials que encara té actualment.
El terme del castell d’Oristà s’esmenta el 908 en la venda que Durable i Alda feren a Drover i a la seva muller Tructelda d’una peça de terra situada al comtat de Manresa, al castell d’Oristà, prop de l’església de Santa Maria d’Olost. L’església de Santa Creu apareix citada en la dotació de l’església de Santa Maria d’Olost, però es tracta d’un document fals. No serà fins el 984 quan es documentarà com a Santa Creu de Juglars (S. Crucis Jugulares).
Les funcions parroquials s’esmenten el 1023, quan Landeric, prevere, vengué a Aldemar una peça de terra situada a l’apèndix de Santa Maria d’Olost o a la parròquia de Santa Creu; malgrat aquesta notícia, no creiem que tingués altres funcions que la de sufragània, que és la situació en què es trobava abans del 1154, quan apareix en les llistes de parròquies del bisbat, on és considerada “membre” de la parròquia d’Olost.
L’església es degué renovar vers l’any 1074, quan es documenta una donació per a l’obra del temple. Aquest edifici s’abandonà a partir del 1730, a causa de la construcció d’una nova església en un lloc proper a l’edifici antic que deixà de tenir culte i s’enrunà. El 1855 s’inicià l’expedient per esdevenir parròquia independent, situació que aconseguí el 1878. Actualment, l’església vella és totalment enrunada i no es veuen sinó unes poques restes, mentre que la nova segueix tenint culte com a parròquia de Santa Creu de Joglars. (APF-ABC)
Església
Les notícies que tenim precisen l’existència d’una església dedicada a Santa Creu i supeditada a la parròquia d’Olost des del final del segle X. Si tenim en compte les dades arqueològiques, la construcció es devia realitzar al final del segle IX o al començament del X. L’església actual de Santa Creu de Joglars, situada ben a prop de l’anterior, data del 1733, any gravat a la llinda de la porta.
L’aparició de sepultures antropomorfes excavades a la roca va fer que en 1966-1968 es duguessin a terme unes campanyes arqueològiques dirigides pel professor A. del Castillo. L’objectiu dels treballs era l’estudi de les restes de l’antiga església i necròpolis circumdant.
Malgrat la utilització de l’antiga església com a pedrera, a través de les poques restes que quedaven, ha estat possible reconstruir de manera hipotètica la seva planta original.
El primitiu temple de Joglars devia ésser un edifici rectangular amb entrada al cantó de migjorn i un àmbit interior de mides reduïdes, 6 per 4 m. El gruix dels murs és d'1,15 a 1,30 m, la qual cosa ha fet pensar en una possible coberta de volta, tot i que es creu viable que en un primer moment es tractés d’una coberta amb un entramat de fusta. La notícia documental d’una remodelació a l’últim terç del segle XI ha fet pensar que la disparitat d’amplada i el gruix del mur meridional servissin per a fer una coberta de volta seguida.
El paviment de terra o argila premsada es devia utilitzar fins ben entrat el segle XVI, i fou substituït per un paviment de peces de terra cuita assentades sobre una capa de morter amb molta calç.
La tècnica del parament i la fonamentació del mur nord varen confirmar l’antiguitat de la construcció preromànica, i relacionats amb les tombes antropomorfes, probablement devien datar del primer terç del segle X. (ACC)
Necròpoli
L’altre objectiu de les excavacions era l’estudi de la necròpolis que s’estenia als voltants del temple. S’han establert cinc tipus d’enterraments que van d’una cronologia més antiga a una de més moderna (final del segle IX, principi del X fins al segle XVIII). Els enterraments del primer tipus, excavats a la roca i coberts amb lloses devien ésser orientats vers llevant. Les sepultures d’adults situades a l’exterior del temple i al costat del mur del presbiteri presenten totes elles unes formes antropomorfes. La datació d’aquestes tombes és de l’últim quart del segle IX i primera meitat del X.
El segon tipus d’enterrament resta format per fosses antropomorfes amb el cap lleugerament trapezoidal, orientades com les anteriors. Es troben excavades a la terra, al costat del mur septentrional, i presenten els costats inferiors de fang i una coberta de lloses. Aquest devia ésser un tipus intermedi entre les primeres tombes antropomorfes i les de llosa que devien correspondre a la segona meitat del segle X i principi de l’XI.
El tercer tipus són enterraments de cista no antropomorfs de planta rectangular, amb les parets formades per peces posades verticalment i coberta de lloses. A causa de la perduració de la necròpolis i de la successió cronològica cal situar aquests tipus d’enterrament en els segles XI i XII.
El quart tipus són enterraments de cista coberts per un túmul de terra compacta barrejada amb morter i pedres de mides diferents, i a sobre una estela anagràfica. La seva planta és rectangular amb murs formats per lloses verticals i la coberta per llosetes fines. Han estat datats del segle XIII i primera meitat del segle XIV.
L’últim tipus d’enterrament és constituït per tombes de fossa amb taüt de fusta. Aquestes sepultures devien cobrir l’espai cronològic que va des del final del segle XIV fins a la construcció de la nova església.
Les osseres adossades al mur de ponent de l’antic temple semblen construïdes possiblement amb la finalitat de reagrupar i soterrar les restes humanes que apareixen en el procés de construcció del nou temple al començament del segle XVIII. (ACC)
Bibliografia
- Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya, Departament d'Història Medieval i Institut d’Història Medieval, Universitat de Barcelona, “Acta/Medievalia”, annex 1. Barcelona 1982.
- R. Ordeig: Inventari de les actes de consagració de les esglésies catalanes, anys 833-950, “Revista Catalana de Teologia”, Barcelona 1979 pàgs. 123-165.
- J.I. Padilla: La necròpolis de Santa Creu de Joglars (Osona), “Acta/Medievalia”, annex 1, pàgs. 155-176. (ACC)