Situació
Una vista de la penya damunt la qual hi ha les poques restes que encara ens han pervingut de l’antiga fortalesa de Rupit.
M. Anglada
El castell de Rupit, successor que fou el segle XI del de Fàbregues, es troba erigit enmig del poble homònim, damunt un penyal que s’erigeix darrere l’església parroquial. Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781: x 55,9 —y 52,8 (31 tdg 559528).
Per arribar-hi cal agafar la carretera de Vic a Olot. Després de passar Cantonigròs, al cap d’uns 2 km a mà dreta hi ha el trencall que porta a Rupit, el nucli de població del qual es formà entorn del castell. (JVV)
Història
El castell de Rupit antigament era anomenat de Fàbregues i estenia la seva jurisdicció pels actuals municipis de Rupit, Pruit i Tavertet, excepte la zona de la parròquia de Sant Miquel de Sorerols, que depenia del castell de Sorerols.
La primera notícia d’aquest castell és en la donació que l’any 968 Joan i la seva muller Giberga feren al monestir d’Amer d’un alou situat al comtat d’Osona, al terme del castell de Fàbregues, a la parròquia de Sant Joan, a la vall d’Oriol o a Feixes. Al principi del segle XI el terme antic del castell de Fàbregues es partí en dos: el de Rupit, que comprenia les parròquies de Sant Andreu de Pruit i de Sant Joan de Fàbregues, i el de Fornils, que comprenia les de Sant Vicenç de Susqueda i de Sant Martí Sacalm o de Cantallops, que inicialment pertanyien al castell de Fàbregues, la ubicació del qual sembla que cal centrarla vers l’extrem del Pla de Fàbregues o de l’Agullola.
El castell de Rupit amb el seu propi nom no apareix fins l’any 1040, en el testament del bisbe-vescomte Eribau de la casa d’Osona-Cardona. El domini eminent del castell es constata l’any 1083, que el vescomte Ramon Folc, abans de partir en host amb el comte de Barcelona, feu testament. Aquest es publicà sacramentalment l’any 1086 per haver mort el testador, el qual deixava a la seva muller Ermessenda, al seu germà Folc, i als seus nebots el castell de Rupit amb molts d’altres.
El castell romangué en la branca principal de la família dels vescomtes de Cardona fins l’any 1276, que el vescomte Ramon Folc V el deixà a un fill segon, anomenat Bernat Amat, el qual al seu torn el deixà al seu fill Ramon Amat; aquest, però, el deixà al seu cunyat el comte Ramon Roger II de Pallars, casat amb la seva germana Sibil·la.
El castell de Rupit restà en mans dels comtes de Pallars fins a l’any 1369, que el vengueren a Gilabert de Cruïlles, marit d’una germana de Sibil·la, anomenada Constança. A partir d’aquest moment, el castell de Rupit no sofrí cap més alienació i romangué en el si de la família Cruïlles, que s’entroncà amb els Vilademany, primer, després, el 1619, amb els Perapertusa, i vers el 1658 amb els marquesos de Risbourg.
L’any 1681 el rei Carles II concedí a la família el títol de marquès de Rupit i els enllaços matrimonials encara continuaren amb els comtes d’Aranda i els ducs d’Híjar.
Els castlans
Al castell de Rupit no trobem documentada cap família de castlans amb una continuïtat clara. En les notícies esparses l’any 1286 apareix una dona anomenada Guillema, vídua d’Anglès de Rupit, amb un fill anomenat també Anglès, els quals venen a un fill-germà unes cases a Rupit; pel cognom hem de creure que es tracta dels castlans del castell. Hem de fer un gran salt temporal per trobar noves notícies sobre la castlania, car no és fins el segle XVI que Joan de Malart cedí, a la seva mort, tots els drets a la castlania de Rupit que posseïa Onofre Olmera.
La documentació no esmenta cap particularitat de l’edifici del castell; únicament, el 1286, apareix esmentat el vall del castell. Tampoc no podem precisar la destrucció del castell, que sobrevisqué la guerra de la Generalitat amb el rei Joan II, si bé es perdé després tota mena de notícies sobre l’edifici del castell. (APF-ABC)
Castell
Les parets de carreuons del castell queden sobre un rocall inaccessible des de la cara de tramuntana, que és la més visible.
Pel cantó de migjorn les ruïnes queden voltades de cases, a través de les quals cal efectuar l’accés a les minces, però encara visibles, restes que encara es conserven del castell. En ell destaca un llenç de mur, amb un aparell de carreuons disposats en filades uniformes. (MAB)