Situació
Planta de l’església, a escala 1:200. És un edifici d’una nau amb un absis quadrat, molt alterada i en estat ruïnós.
M.A. Anglada
Aquesta capella formava part del recinte fortificat del castell de Centelles. Es trobava a la part jussana, a l’extrem nord-occidental del recinte inferior o primera muralla, a la banda dreta de la porta d’entrada al castell. Aquesta església es troba situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 364-M781: x 34,1 —y 24,7 (31 tdg 341247).
Per anar-hi, doncs, cal seguir el mateix camí indicat per arribar al castell. (MAB)
Història
L’església del castell inicialment era dedicada a Sant Esteve i estava vinculada a la parròquia de Sant Martí del Congost o d’Aiguafreda, després s’independitzà i es convertí en parròquia, àdhuc aplegà una comunitat de canonges, però després passà a ser una simple capella castellera, vinculada a la parròquia de Sant Martí de Centelles.
El castell de Sant Esteve i l’església del mateix nom apareixen citades l’any 898 en l’acta de consagració de l’església de Sant Martí del Congost o d’Aiguafreda, a la qual fou unida l’església del castell de Sant Esteve. Des del segle XI surt com a parroquial del lloc l’església de Sant Martí, situada al peu del castell, prop de l’antiga vila rural de Centelles.
Les notícies de l’església, deixant a banda les del castell del mateix nom, es troben en una relació de parròquies del bisbat de Vic, datable d’entre els anys 1025 i 1050, on apareix com a parròquia de Centelles.
Les funcions parroquials les seguí exercint algun temps, però des del segle XIII ja era una simple capella de la parròquia de Sant Martí de Centelles.
A partir del segle XIII s’inicià un canvi de titular del temple i sant Esteve fou substituït per santa Maria. Així l’any 1243 Bernat Alfanec en el seu testament deixà un quartà d’ordi a l’altar de sant Esteve, situat a l’església de Santa Maria, construïda al castell de Centelles.
En alguns documents dels segles XIII i XIV es parla de l’església de Sant Esteve del castell superior i de la de Santa Maria a l’inferior, cosa que sembla indicar que la primitiva capella era al castell superior i que el segle XIII es va fer una nova capella al castell inferior, l’actual, a la qual es traslladà el culte i l’altar de Sant Esteve. Això explicaria el doble titular que surt en endavant.
Durant el segle XIII els senyors del castell, els Centelles, començaren a fundar-hi presbiterats. A més del rector i un beneficiat que al principi del segle XIII tenia cura de l’església, l’any 1217 s’hi afegiren dos presbiterats més, fundats per Bernat de Centelles i la seva muller Elisenda, amb una dotació per al seu manteniment.
Al llarg del segle els sacerdots residents a la capella del castell anaren augmentant fins a arribar al nombre de set. Aquest conjunt de sacerdots vivien en comunitat i seguien la regla de Sant Agustí, resaven l’ofici diví en comú i havien d’obeir el rector, que canvià el nom pel de prior. Juntament amb la comunitat canonical, vivien diversos deodonats o laics. El nombre de sacerdots que residien en el temple augmentà fins a vuit quan, el 1314, Sança, muller de Bernat de Centelles, fundà un nou benefici.
El segle XIV marcà el punt àlgid de la comunitat que tenia el patronatge dels senyors del castell, que eren els qui nomenaven els priors de la comunitat i els donaven la possessió de la dotació de la capella i dels beneficis, consistents en delmes i primícies dels voltants, de la zona de Tagamanent i d’altres indrets més llunyans. Durant aquest segle XIV la comunitat es veié afavorida pels bisbes de Vic en sengles visites realitzades els anys 1313, 1353 i 1394.
La decadència de la comunitat començà a partir del final del segle XIV, quan els senyors del castell deixaren de viure permanentment a l’edifici del castell. El 1396, quan Eimeric de Centelles redotà dos beneficis, les rendes dels quals eren insuficients, la comunitat ja només constava de cinc sacerdots residents. Els segles XV i XVI el nombre de sacerdots era de tres o quatre, acumulant sovint més d’un benefici.
La davallada final s’assenyala el 1770, quan els cinc beneficis existents foren reduïts a dos, i només un sacerdot tenia cura de la capella, i encara no hi tenia residència permanent. El culte a la capella de Santa Maria del castell de Centelles sofrí un cop molt fort l’any 1808, quan fou profanada durant la Guerra del Francès. Després la capella fou oberta de nou al culte, que perdurà fins que, entre els anys 1895 i 1897, els senyors del castell, els comtes de Centelles, construïren una capella-panteó al costat de l’església de Sant Martí de Centelles, i a la capella hi traslladaren la imatge romànica de la Mare de Déu del castell i a la cripta les restes humanes dels avantpassats que es trobaven a la capella del castell.
Actualment l’església de Santa Maria del castell de Centelles roman abandonada enmig de les ruïnes del castell, esperant una anunciada restauració que la tregui de la prostració actual. (APF-ABC)
Església
Secció transversal de l’església, vers llevant.
M. Anglada
L’edificació consta d’una nau coberta amb volta de canó seguit lleugerament apuntada, capçada a llevant per un absis rectangular més estret que la nau, a la qual s’obre directament. Just entre la nau i l’absis hi ha dues capelles laterals de poca fondària buidades als murs laterals, que són d’una gruixària considerable (1,5 m). Al centre de l’absis hi ha una finestra de doble esqueixada d’iguals característiques que la de la façana de ponent.
L’accés és obert al mur de migjorn, amb una portalada d’1,38 m d’ample, amb arcada de punt rodó. Sobre una part d’aquest mur sobresurt el campanar de doble cadireta destacat per un àbac que ressegueix el seu contorn. Sota aquest àbac hi ha una finestra d’una sola esqueixada molt singular, que mira a migdia.
Al mur de tramuntana hi ha dues obertures més que probablement foren obertes més tard. No hi ha senyals de l’existència de cap mena de coberta, per la qual cosa resulta lògic que ho fos amb terrat, el qual podia ser usat per a la defensa del castell.
La volta és molt ben conservada, malgrat els esvorancs que hi ha als murs laterals. Tal vegada és gràcies a la seva considerable gruixària.
Llevat dels carreus grans de l’arc que obre l’absis, la resta de l’aparell és fet amb carreus petits ben rejuntats, però hi ha panys de paret de diferents textures, ja que mentre a la part del campanar els carreuons són força regulars i col·locats en filades horitzontals, la resta de l’aparell és més desordenat, amb mides més variades i juntes més gruixudes.
Tot i el seu mal estat, la capella del castell de Centelles s’insereix en un ampli grup de capelles castelleres constituïdes el segle XII, amb absis rectangulars, o indiferenciats. (MAB)
Mare de Déu
Una foto de la imatge de la Mare de Déu, força alterada.
Arxiu Artestudi
Procedent d’aquesta església, a la capella dedicada a la Mare de Déu del Castell, adjunta a la parroquial de Sant Martí es conserva la imatge de la Mare de Déu amb el Nen. Obra de fusta tallada, de 0,70 m d’alçària, presenta traces romàniques en el tronc i plecs de les vestidures, mentre que tota la resta ha estat modificada. Els braços de la Mare varen ésser substituïts. La imatge del Nen també va ser substituïda, i de la seva possible situació primitiva sobre el genoll esquerre de la Mare va passar a ocupar una situació central i a convertir-se en una figura llevadissa. El rostre de la Mare de Déu també ha estat renovat.
La restauració de 1860 convertí la Marededeu del Castell en una imatge de vestir, a la vegada que la situava en una espècie de suport amb inscripcions relatives a la seva llegenda, que reflecteix el seu culte antiquíssim, i inscripcions relatives a la casa dels Centelles. L’any 1888 va ésser traslladada del castell a la parròquia de Sant Martí, i el 1897 a la capella adossada a la paret de tramuntana de l’església, aleshores panteó familiar dels Centelles. (APF-ECE)
Bibliografia
- Antoni Pladevall: San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí, “Ausa”, vol. II, Vic (1955-1957), pàgs. 361-362.
- Antoni Pladevall: Santa Maria del Castell de Centelles, “Hoja Diocesana”, núm. 467, Vic 16 de novembre de 1969.
- Antoni Pladevall: El castell de Centelles, Vic 1976. (DAG)