Situació
Planta de l’església, a escala 1:200. L’edifici original, amb una nau rematada a llevant per un absis semicircular, fou tan modificat, que ara cal endevinar-lo enmig de tanta construcció posterior, d’època barroca.
J. Sarri
L’església parroquial de Sant Andreu de la Vola es troba situada ben arrecerada al peu d’un turó amb bona vista sobre la vall alta del riu Fornés, passat el mas de la Sala, al costat de la casa de pagès de Cullell, a 767 m d’altitud. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781: x 47,2 —y 59,2 (31 tdg 472592).
Per arribar-hi cal passar per la carretera de Torelló al coll de Barcons i Olot. Al punt quilomètric 19,9, a mà dreta, hi ha un trencall engravat que travessa el riu Fornés, a mà esquerra del qual i a 1,5 km hi ha l’església. (JSV)
Història
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Torelló o de Cervià, com se l’anomena algunes vegades, i passà després al de Curull. Des dels primers moments ja tingué funcions parroquials, que encara conserva actualment.
El castell de Torelló apareix documentat en els primers moments de la repoblació de la comarca, quan l’any 881 Servusdei i la seva muller Fredegona vengueren a l’arxiprest Gotmar, el futur bisbe de Vic, terres i cases, situades al territori osonenc, a l’apèndix del castell de Torelló, prop de l’església de Sant Feliu.
El lloc de la Vola apareix per primera vegada l’any 923, quan Astavald i la seva muller Iquiló vengueren a Tòrtora diversos béns, situats a l’apèndix del castell de Torelló, a la vila de Vola (in villa que nominant Avetola).
Les primeres notícies de l’església són les de la seva dotació, que es feu el 12 de gener de 1032, després d’haver estat edificada i renovada per Gerovard i la seva muller Ermessenda; la dotaren amb els béns que tenien al comtat d’Osona, al castell de Cervià. Per aquestes dates ja apareix en una llista de parròquies del bisbat de Vic, datable d’entre els anys 1025 i 1050, on apareix amb el nom de Sant Andreu de Verzola, i en unes altres llistes anteriors al 1154 consta com a Sant Andreu de Vezola o Vetzola.
L’edifici romànic sofrí diverses reformes. L’any 1594 hom traslladà la porta d’entrada, mentre que el 1774 s’abarrocà l’interior i se li afegí una sagristia. Encara el 1828 s’hi feren altres reformes, entre les quals és possible que s’aixequés el campanar actual. Finalment el 1874 fou construïda la capella del Santíssim.
Actualment el temple, encara que manté les seves funcions parroquials, es troba pràcticament sense culte, però l’estat de conservació de l’edifici és relativament bo. (APF-ABC)
Acta de dotació de l’església de Sant Andreu de la Vola (1000)
"In nomine Domini. Ego Geroardus et uxor mea Ermesendis donatores sumus domino Deo et aecolesie S. Andree apostoli. Manifestum est enim nullus cogente imperio nec suadente ingenio sed propria atque spontanea voluntate, ob abluenda peccatorum nostrorum facinora et obtinenda felicia eterne glorie premia elegimus ex rebus nostris ditare ecclesiam supra dictam quam nuper infra comitatum ausonensem infra terminos castri Cervi renovavimus atque a solo edificavimus. Quapropter demus ibi terris et vineas, domos et curtes, fontes et aquas rabeas et difisiis et diversis generis arborum, ligna et lapides, francum et liberum et decimum de nostram laboracionem et quidquid porcionis nostris hominis necessarie infra subter anotandos terminos invenitur. Advenerunt mihi Geroardo supradicto omnia per vocem genitorum meorum et per vocem emptionis, et mihi Ermesendis per meum matrimonium. Habetque terminum de parte orientis in rocha fundata et in terra que nostri iuris esse dinoscitur; de meridie in ipso campo de Sala; de occiduo in ipsum limitem ad ipsam casam Belli et pervadit ad solo cumba Romagossa; de circci in alodio S. Martini et in terra que nostri iuris est et in terra Lopardi. Quantum in istas affrontaciones includunt que isti termini ambiunt donamus domino Deo et aecclesie predicte S. Andree apostoli in eo scilicet modo et or dine ut presbiter qui afficia Dei ab incebs in predicte domo S. Andree fecerit hec omnia supradicta et scripta qui huic ecclesie dono teneat atque possideat. Eo vero ab ista vita discedente unum post alium presbiter qui supradictam ecclesiam S. Andree tenuerit quamdiu hic mundus duraverit supradicta omnia huic ecclesie data. Aut si aliquis episcopus aut clericus aut aliquis homo utriusque sexus fuerit qui hanc donationem immutare vel disrumpere aut aliter ex ea ordinare audeat aut presumat statim ipsa mea predicta posteritas contra illum insurgat et huic nostre donacione et ordinacione vigorem plenissimum optinere faciat sicut apperius dicitur. Et si supradicta mea posteritas hanc donacionem immutare aut disrrumpere aut in quocumque viciare presumpserit licitum sit aliis ex mea apropinquitate veniente contra meam posteritatem insurgere et ad supradictis presbiteris hec omnia faciat tenere et possidere. Et faciant rememoracionem pro animas nostras vel parentum nostrorum in ecclesia predicta S. Andree apostoli. Volo enim ego prenotatus Ceroardus una cum coniuge mea predicta ut hec ordinacio sicut est ordinata et stabilita vigorem perpetuum in omnibus obtineat. Et si ego aut aliquis utriusque sexus qui contra hanc donacionem venero aut venerit ad in rumpendum non hoc valeam aut valeat vindicare, sed componam aut componat supradicte ecclesie hec omnia, que illi in duplum et insuper hec donacio firma permaneat omnique tempore sicuti est ordinata atque distinta.
Facta est donacionis huius et tradicionis scriptura II idibus ianuarii anno I regni Henrici filii Roberti, vel anno XXXVI regni Roberti qui dicitur obisso.
Sig+num Geroardi. Sig+num Ermesindis, nos qui hanc donacionem fecimus et tradimus et firmare rogavimus sicut superius dicitur in ius S. Andree predicti.
Sig+num Geriberti. Sig+num Onofredi. Sig+num Mironis. Sig+num Isarni. Sig+num Clibani. Sig+num Remundi Gelmundi. Sig+num Wimarani.
Galceredus sacerdos. Nalboarus sacerdos. Bonefilio levita.
Senderedus levita et iudex.
Sig+num Poncii cognomento Bonifilii clerici iudicis atque prepositi barchinonensis qui hanc scripsit atque subscripsit die et anno quo supra.
Petras sacerdos qui hec fidis litteris transtulit IIII idus Maii anno Domini MCCXXV, die et anno quo supra."
Còpia del dia quatre dels idus de maig de l’any 1225: Arxiu Capitular de Vic, calaix 6, núm. 920.
Traducció
"En nom de Déu. Jo, Gerard i la meva muller Ermessenda som donadors a Déu, nostre senyor, i a l’església de Sant Andreu apòstol. És prou manifest que ni coaccionats per la força ni la persecució de ningú, ans per pròpia i espontània voluntat, per tal de redimir-nos dels nostres pecats i obtenir els anhelats premis de la glòria eterna, decidim fer créixer amb els nostres béns l’esmentada església, la qual recentment hem refet i edificat des de terra al comtat d’Osona, als termes del castell de Cervià. Per aquest motiu li donem terres i vinyes, cases i corts, fonts i aigües roges diverses, arbres diversos, fustes i pedres, tot allò que és franc i lliure, el delme de les nostres terres de conreu i el que sigui necessari de les possessions dels nostres homes, incloses als termes que més avall vénen fixats. Aquest conjunt de coses el rebérem jo, Gerard, dels meus pares i per compra, i jo, Ermessenda, pel meu matrimoni. I limita a llevant amb la roca fundada i amb la terra que ens pertany per dret, com és sabut; a migjorn amb el Camp de Sala, a ponent limita amb la casa de Bell i cap al fons de la coma Romagosa; a tramuntana amb l’alou de Sant Martí, amb la terra del nostre dret i amb la de Llopard. Tot el que aquestes afrontacions contenen ho donem a Déu, nostre senyor, i a l’esmentada església de Sant Andreu apòstol, en les condicions següents: que el prevere encarregat de servir Déu en aquesta casa de Sant Andreu tingui i posseeixi tot el que s’ha dit i que lliurem a l’església. Un cop traspassat d’aquest món, que els altres preveres, l’un darrere l’altre, amb la missió de sostenir l’església de Sant Andreu, facin el mateix, mentre perdurin en aquest món els béns oferts a aquella. Si hi hagués algun bisbe, o clergue, o persona del sexe que sigui, que pretingués variar o destruir aquesta donació o ordenar-ne alguna cosa, que immediatament respongui als nostres successors i procuri que la nostra donació obtingui ple vigor, tal com hem manifestat abans. Però si la nostra descendència intentés contravenir, o canviar, o desfer aquesta donació, que sigui lícit als altres parents nostres de procedir contra aquells i retornar als esmentats preveres totes les coses. I recordin amb llurs pregàries les nostres ànimes i les dels parents, a la predita església de Sant Andreu apòstol. Vull, tanmateix, jo, l’esmentat Gerard, conjuntament amb la meva muller, que aquesta ordinació, tal com ha estat marcada i establerta, sigui duta a terme en tots els seus detalls. I si jo mateix o qualsevol altre contravinguéssim aquesta donació, que no ho puguem reclamar, ans paguem a l’església el doble de tot i així que aquesta donació romangui ferma per tot temps, tal com hom ha ordenat i distingit.
Fet el lliurament i l’escriptura de lliurament el dia dos dels idus de gener de l’any primer del regnat d’Enric, fill de Robert, i del trenta-sisè de Robert, dit el piadós.
Signatura de Gerard, Signatura d’Ermessenda, nosaltres que aquesta donació hem fet, lliurat i hem pregat de signar, tal com consta més amunt en el dret del predit Sant Andreu.
Signatura de Geriber, d’Onofred, de Miró, d’Isarn, de Clibà, de Ramon Gelmond, de Wimarà.
Galcered, sacerdot; Nalboar, sacerdot; Bonfill, levita.
Sendred, levita i jutge.
Signatura de Ponç, cognominat Bonfill, clergue, jutge i paborde de Barcelona, el qual ho va escriure i sotscriure el dia i any esmentats.
Pere, sacerdot, que fidelment copià aquest document el dia quatre dels idus de maig de l’any del Senyor 1225, el dia i any esmentats."
(Trad.: Joan Josep Busqueta i Riu)
Església
Per la part de fora l’església de Sant Andreu de la Vola té un aspecte de parròquia rural barroca, amb un campanar molt nou fet de pedra i obra massissa.
Inicialment l’església fou d’una sola nau amb un sol absis. Actualment té tres naus i presbiteri carrat, amb una sagristia al cantó de migjorn mentre que a tramuntana hi ha una capella fonda que toca a la rectoria. L’interior és decorat en estil barroc tardà.
El procés de remodelació de l’edifici original possiblement és el següent: hom esventrà la nau única i derruí les seves parets; es construïren els arcs que comuniquen les naus i restà solament la part de façana i absis romànic. La porta primitiva també fou canviada de lloc. Si hom observa les parets exteriors es veu molt carreu romànic als murs de la capella fonda, posat acuradament en filades de carreu regular i filades de carreu sense desbastar, dibuixant clarament quatre bandes. La sagristia i la capella fonda pràcticament tapen l’absis, que just aflora una petita part de la seva curvatura i, en ésser sobrealçat irregularment, de lluny no té massa aparença.
A la façana principal actual hom pot veure clarament el començament de la part romànica. El sobrealçat d’aquesta façana és de 60 cm.
Hi ha restes de llosa de coberta sobre la volta primitiva del cor, avui sota teulada.
Totes les voltes de l’església són de tipus barroc, excepte la que cobreix el cor.
L’interior de l’absis és tapat amb una paret per tal de quadrejar el presbiteri. Hi ha un arc triomfal d’aparença romànica, però és fals; es troba al fons del presbiteri, com si fos l’inici de l’absis, però les mides no concorden.
La porta principal té un forrellat de forja molt interessant, les quatre argolles de sustentació, dues a cada porta, tenen tres filets refosos que li donen l’aspecte de quatre anelles ajuntades. La barra de tanca és doblada i forjada amb acabament de cap de drac, molt llis i ben estructurat. El tancador porta tres barretes trenades refoses en un encaix i acaba en forma de fulla. El pany és d’època diferent i posterior.
A la placeta d’entrada a l’església hi ha un pedró amb una creu de ferro molt simple, però la base és una pica de batejar amb aparença romànica, plena de morter i pedres i una base rodona de totxo massís.
Les mides de la pica són les següents: diàmetre de brocal exterior 85 cm, gruix aparent 10 cm, diàmetre a la base 65 cm, i altura 57 cm.
Sobre una llinda de la finestra de la sagristia hi ha la data de 1778 i sobre la porta les de 1594 i 1828, les quals corresponen a diverses campanyes d’obres. (JSV)
Bibliografia
- Eduard Junyent: Itinerario histórico de las parroquias del Obispado de Vich. Separata del publicado en Hoja Parroquial en 1945-52, núm. 92.
- Fortià Solà: Història de Torelló, vol. 2, Barcelona 1947, pàgs. 548-550. (DAG)