Situació
Aquesta església constitueix la fita més coneguda del terme i la seva elevada situació, a 1246 m d’altitud, en fa un mirador privilegiat de la Plana de Vic i bona part del Ripollès. Es troba gairebé als límits del terme, a frec amb la demarcació de Vidrà. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781: x 41,7 —y 61,5 (31 tdg 417615).
Per arribar-hi cal prendre una carretera recentment construïda que hi porta des de Sant Pere de Torelló. Aquesta carretera passa pel cementiri i porta al santuari en 6 km. (APF)
Història
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de sa Reganyada. Inicialment degué ser la capella del castell, que sembla que s’aixecava per aquests indrets, i passà, amb la desaparició d’aquest, a santuari marià, funció que encara conserva en l’actualitat.
El castell de sa Reganyada es documenta a partir de l’any 1020, quan consta com a possessió de Bernat Tallaferro, comte de Besalú, que en el seu testament el deixà al seu fill.
L’església de Santa Maria no es fa present fins el 1219, quan Pere Vila, de Besora, feu un llegat a Santa Maria de Pulcro Monte. Després segueix apareixent en els llegats dels feligresos dels contorns. Entorn de l’any 1392 tenien cura de l’administració de l’església els dos obrers de Sant Pere de Torelló, amb la participació d’ermitans.
El santuari era especialment visitat en processons que tenien com a fita el santuari, com la que cinc parròquies veïnes celebraven cada any per Sant Marc. L’aïllament i la situació del santuari al capdamunt d’una penya feu que incendis i llamps malmetessin sovint l’edifici, així com les guerres del segle passat, del 1822 i el 1835, i la de l’actual, de 1936-1939, però sempre el santuari s’ha vist restaurat i fins i tot millorat.
Tant la capella com la gran casa-hostatgeria que l’envolten han estat restaurats recentment per la Diputació de Barcelona (1983-1985), obres dirigides pels arquitectes Antoni González i Josep Rovira. (APF-ABC)
Església
En el conjunt d’edificacions del santuari s’entreveuen dos murs atalussats de carreuons, els quals poden correspondre a estructures primitives del castell i de l’església de Santa Maria, sense que en el seu estat actual hom pugui fer gaires afirmacions concretes sobre el seu origen. (MAB)
Bibliografia
- X.C.: Obres a Bellmunt, a bon ritme, “Full Diocesà”, Vic 20 de febrer de 1983.
- A.A. D.D.: Memoria 1981-82 (Actuació del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona), Santuari de la Mare de Déu de Bellmunt, pàgs. 57-62.
- Josep Gudiol: Excursió a Bellmunt, “Ressenya de les excursions fetes durant l’any 1911 del Centre Excursionista de Vich”, Vic. 1911.
- Antoni Pladevall: Santa Maria de Bellmunt, “Full Diocesà”, Vic 30 d’octubre de 1976.
- Fortià Solà: Història de Torelló, vol. 2, Barcelona 1947, pàgs. 244-248. (DAG)