Sant Joan d’Heures (Santa Eugènia de Berga)

Situació

Vista exterior de la capella.

M. Anglada

Aquesta església, única cosa que ha restat de les construccions medievals del conjunt que formava la domus de Sala-d’Heures, es troba a una desena de metres del casal. L’itinerari és, doncs, el mateix indicat anteriorment. (APF)

Història

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Taradell, on hi havia hagut la vila d’Eures junt a la torre de Sala-d’Heures. Des dels seus inicis fou una capella estretament vinculada a la família propietària de la torre.

El terme de Taradell és documentat a partir de l’any 893, quan Teudefred i la seva muller Borrella vengueren al bisbe de Vic Gotmar una terra situada al comtat d’Osona, al terme de Taradell.

El lloc d’Eures apareix l’any 937, quan Comparad i la seva muller Ledda donaren a Sant Pere de Vic quatre peces de terra i una vinya al terme de la seu de Vic, a la vila d’Eures.

Sobre l’església no es tenen notícies fins el 1229 quan es feu una deixa testamentària, a la capella de Sant Joan i feia poc que havia passat a ser amo de la fortalesa Berenguer de Santa Eugènia, pel seu casament amb la pubilla Elisenda de Rocafort. Un descendent seu, Pere de Santa Eugènia, en el seu testament del 1340 feu una important dotació a la capella de Sant Joan, construïda en el seu castell d’Eures. Des d’aquell moment hi hagué un sacerdot beneficiat que tenia cura del culte de la capella.

Des del segle XV ja no tenia sacerdot propi i era el rector de Santa Eugènia, l’encarregat de celebrar-hi una sèrie de misses fundades i en especial dues cantades els dies de sant Joan Baptista i de sant Joan Evangelista.

Durant un parell de segles, va estotjar el cos de Santa Amància, una jove cristiana portada a les catacumbes de Roma, amb una làpida que acreditava la seva autenticitat; per aquesta raó, la capella va ser coneguda popularment pel nom de Santa Amància.

L’edifici no sofrí reformes importants fins que l’any 1920 fou restaurada pels seus propietaris, arrebossant l’interior i simulant-hi carreus. El 1936 l’església va ser profana i ja no es va restablir el culte. El culte i el cos de santa Amància es van traslladar a una capella en el casal de Sala-d’Heures, mentre que la capella de Sant Joan servia de magatzem de les pedres esculpides de la torre romànica que es va ensorrar el 1937. No obstant aquesta destinació poc digna, l’edifici es troba en un bon estat de conservació. (APF-ABC)

Església

La capella de Sant Joan es troba a uns 10 m de la primitiva torre. Aquesta capella és de planta rectangular, sense absis, orientada a tramuntana i construïda amb un aparell de grans carreus, combinats amb carreuons. Hi ha una porta amb llinda semicircular que pot correspondre a la capella de l’antic castell d’Eures.

La seva construcció pot ésser situada al final del període romànic, o, fins i tot, posterior. (MAB)

Bibliografia

  • Antoni Pladevall: Sant Joan de Saladeures, “Full Diocesà”, núm. 3274, Vic 13 de gener de 1974.