Situació
Vista d’un dels murs exteriors de la domus, amb la porta on hi ha una ferramenta romànica.
M. Anglada
Aquesta domus es troba situada damunt una mena d’altiplà que hi ha al nord-oest de Santa Eulàlia de Riuprimer i cavalcada sobre una penya, sobre el mas de la Codina. Domina tot l’altiplà. Aquesta domus figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781: x 31,3 —y 39,9 (31 tdg 313399).
Per arribar-hi cal anar per la carretera de Vic a Moià i Calaf per Súria; al km 8,2, a mà esquerra, hi ha el camí que amb un recorregut de 800 m porta a la Vall; a 140 m de la Vall hi ha Torreferrada. (JSV)
És un casal noble, convertit en casa de pagès. Molt modificat en diferents èpoques, hom hi endevina parts romàniques, gòtiques, barroques i modernes tradicionals. Sobre la penya hi ha murs de l’edifici de factura romànica. Sota la penya hi ha arcades gòtiques, el cos de l’edifici és barroc i l’interior i els afegits moderns, de tradició popular.
És de ressaltar que a la porta principal el fustam ha estat ferrat amb elements de factura romànica.
L’estat de conservació és molt deficient, no hi viu ningú i els masovers de la Vall fan servir l’edifici de paller i quadres.
Caldria dur-hi a terme campanyes d’exploració arqueològica i arquitectònica a fi de poder destriar plenament les seves característiques arquitectòniques i tecnològiques, les quals en el seu estat actual només es poden intuir. (JSV)
Història
Aquesta fortififiació es documenta a partir del 1247. La família que hi residia no es coneix fins el 1453-1462 quan hi residia Pere Roger de Castellet, àlies de Torre, batlle del bisbe de Vic al terme del castell de Torroella, si bé anteriorment, el 1349, n’era senyora i pubilla Sibil·la, vídua de Berenguer de la Portella. L’antiga torre es troba englobada dins el mas del mateix nom, refet el 1636.
Forja
Com ja hem apuntat més amunt, la porta d’entrada té encastats ferros forjats que són d’època romànica.
A desgrat del que sovint podem veure en algunes portes d’esglésies, aquesta ferramenta aquí és molt rudimentària i senzilla i, a més, ha estat posada amb molt poca garantia.
La ferramenta es limita a tres peces a cada batent, que consisteixen en un parell de cintes, solcades per un nervi, les quals es juxtaposen i fan derivar els extrems, acabats en punta, vers costats oposats, tot cargolant-se.
Aquests ferros, que no arriben a guarnir la porta, cal pensar que no tenien altra finalitat que lligar les diverses posts que constituïen cadascun dels batents. (JVV)