Situació
Les restes de l’església es troben a l’interior de la masia del Simon Gros, que es troba a 800 m de la carretera C.153 de Vic a Olot, damunt un petit altiplà que hi ha a la part ponentina del terme. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781: x 46,2 —y 52,6 (31 tdg 462526).
El trencall es troba al punt quilomètric 13,3 davant la casa de les Palanques, que hi ha a mà dreta, vers el costat de migjorn. (MAB)
Història
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Cabrera. No degué passar d’ésser una església rural.
El terme de Cabrera es documenta a partir de 940, quan Sendred permutà amb el bisbe Guilerà de Barcelona diversos béns situats al comtat de Barcelona, mentre rebia la meitat de tot el que el seu oncle, el bisbe Teodoric, havia donat a l’església de Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona, que estava al comtat d’Osona, al terme de Cabrera.
L’església de Sant Hilari no apareix documentada fins el 1177.
No són pas gaires les notícies que hem pogut recollir d’aquesta petita església. Sabem que Bertran de Vilar, de la parròquia de Sant Bartomeu Sesgorgues, li llegà una lliura de cera l’any 1189. A partir del segle XIII apareix en diversos llegats, juntament amb la capella o sufragània de Sant Genís de la Gorga. Les notícies es perden el segle XV.
Sempre degué ser una simple capella rural amb un culte molt reduït i aviat el degué perdre del tot, ja que el 1623 consta que ja no en tenia. El seu edifici fou aprofitat com a habitatge i el mas de Simon Gros l’embolcallà amb les seves dependències, la qual cosa motivà que fins fa uns anys es desconegués la seva existència. (APF-ABC)
Església
Les restes que ens han pervingut d’aquesta església formen part actualment de les dependències del mas Simon Gros, concretament de les quadres i no són pas visibles des de l’exterior. El fet d’estar a l’interior del mas ha fet que la major part de les seves estructures s’hagi conservat i es troben en força bon estat, llevat de l’absis, que fou suprimit i del qual només es veu l’arc d’entrada, a la part de llevant del mas.
Aquests vestigis donen una nau gairebé quadrada, de 3,65 x 3,95 m, la qual ha perdut la volta (o la coberta) original, substituïda per un forjat de fusta.
La porta d’entrada, coberta amb un arc de mig punt, s’obre al cantó de ponent. (MAB)