Situació
Planta, a diversos nivells i a escala 1:200, del campanar.
J. Sarri
Situada al mig de la vila de Taradell, formant part del conjunt parroquial, amb la capella de Santa Llúcia i el castell dels Vilademany, l'església de Sant Genís de Taradell determina aproximadament el nucli de Taradell. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781: x 40,8 —y 36,4 (31TDG 408364).
Des de Barcelona per la N-152 de Barcelona a Puigcerdà, en arribar a Tona cal agafar la carretera de Balenyà i des de Balenyà la carretera directa a Taradell. (JSV)
Història
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Taradell. Des dels seus inicis tingué funcions parroquials que manté en l’actualitat.
El castell de Taradell és documentat a partir de l’any 893, quan Teudefred i la seva muller Borrella vengueren al bisbe Gotmar de Vic una terra, situada al comtat d’Osona, al terme de Taradell, al lloc anomenat Socarrats. L’església de Sant Genís amb funcions parroquials comença a aparèixer l’any 950, quan Tortorella vengué a Adalfred i a la seva muller Iquiló un molí situat a la parròquia de la casa de Sant Genís, a la vila Montells; l’any 969 en un document apareixen unes terres que són situades al terme de Taradell, a la parròquia de Sant Genís, al lloc anomenat el Rial. I l’any 988, en el testament d’Adalbert, aquest fa llegats a diverses esglésies, entre elles a Sant Genís, la basílica de la qual és en el terme de Taradell (ad Sancti Genésii cuius baselica est in termine Tara dellense).
Aquesta església, que rep el qualificatiu de basílica fou substituïda per una altra que fou consagrada l’any 1076, quan el bisbe Berenguer de Girona vingué a la seu de Sant Pere de Vic a instàncies del senyor Guillem Guifré de Balsareny, en altre temps bisbe de Vic, i dels canonges de Sant Pere, i anà a Taradell per dedicar l’església que s’hi havia fet en honor de Déu i de sant Genís, sant Joan i sant Pere, apòstol, i fou pregat pel senyor del castell, Ramon Bermond de Taradell, per Guadall Guilabert, el seu castlà, pels preveres de l’església i pels veïns de la parròquia que consagrés l’església que havien construït. El bisbe, després de consagrar-la, confirmà els delmes i primícies i totes les oblacions amb els predis conreats o erms que tenia o pogués tenir per concessió dels fidels i, juntament amb els sagrers i cementiris de la seva propietat i les esglésies que tenia subjectes. Finalment el bisbe va descriure minuciosament el terme parroquial.
L’edifici consagrat l’any 1076 aviat començà a sofrir reformes i afegits. El 1235 es dedicà un nou altar a santa Maria, que s’afegia als tres existents. El 1438 s’hagué de reparar la coberta del temple i el campanar. El 1522 es va procedir a una important transformació externa amb l’arrebossament de tot el temple. El 1597 s’afegí una capella del Roser, el 1609 se n’afegí una altra dedicada a sant Sebastià i el 1630 una a sant Isidre.
El 1654 l’església sofrí, com altres temples de la comarca, el saqueig de les tropes franceses.
Fou entre els anys 1755 i 1763 que hom construí la nova església que havia de substituir la romànica (la primera pedra fou posada el 25 de juliol de 1755), deixant únicament dempeus el campanar, al qual l’any 1799 fou afegit un nou pis a fi que sobresortís de la nova església. Aquest nou edifici fou obra dels tallistes i mestres de cases vigatans Josep i Jacint Morató. L’any 1904 un incendi casual destruí el retaule principal i una part de l’edifici. El pis del campanar afegit fou substituït, entre el 1949-1950, per un cos neoromànic, ja que no es tracta d’una restauració sinó de la transformació d’una part del campanar sense estil propi en romànic, que, si bé no desentona, no havia existit mai. (APF-ABC)
Acta de consagració de l’església de Sant Genís de Taradell (1076)
Anno dominicae Incarnationis MLXXVI venit dominus Berengarius nutu Dei Gerundensis episcopus in Vico ad Sedem Beatii Petri, et rogatus a domno Guillermo Guifredi qui olim fuerat pontífex inde, et a canonicis ipsius loci, perrexit in Taradello ad dedicandam ecclesiam quae erat facta ibi ad honorem Dei et sancti Genesii, sanctique Joannis et sancti Petri apostoli, atque cum eo venerabile collegium canonicorum et multitudo maxima aliorum clericorum et seniorum occurrentibus undique non modicis turbis populorum militum scilicet et rusticorum. Venit autem ibi iam dictus pontifex rogatus domini Raymundi Bermundi qui dominus erat ipsius loci et Guadalli Guilaberti et ipsius ecclesiae presbiterorum et loci illius parrochiae vicinorum, qui ipsam ecclesiam funditus fabricaverunt et solo tenus et multo mellus quam fuerat ex suis sumptibus construxerunt, et sicut melius potuerant omne opus perfecerunt. Praelibatus quidem pontífex pro hoc quod venerat adimplere studuit eandem ecclesiam cum summa diligentia dedicavit et ut erat bonus et pius cum magna reverencia consecravit. Omnibus quippe rite perfectis ut haec ecclesia eternaliter in honore permaneat, et omnes res suas secure et quiete posideat idem pontífex hanc dotem facere mandavit et per hunc dotis libellum omnes res suas quas hactenus habuit et habet et iuste habere debet concessit et confirmavit ibi statim. Ego supra dictus pontífex confirmo ei omnes decimas et primitias quae ad eamdem ecclesiam pertinent cum omnibus oblationibus quae unquam erunt ibi oblatae a fidelibus et bonis hominibus. Et confirmo ei omnia sua praedia tam laborata quam erema quantacumque et ubicumque usque hodie iuste habuit et per largitionem fidelium accepit, et tenuit, et in omnibus mortalium, temporibus accipere potuerit cum sacrariis et cimiteriis suis terris et ecclesiae sibi subiectis. Terminus autem ipsius parrochiae incipit ab oriente in serra de Darna collecta et transit per stratam quae ducit viatorem supra villam Mamans et vadit per terminum alodii a Subiradeliis et inde vadit per viam quae pergit ad ipsum Villarem supra petram de Aveya et pervenit usque ad collum de Doda; et a meridiana parte transit ipse terminus per serras quae sunt inter Grasalam et villam Novam et sic vadit per montem Oriol et descendit usque ad rivum de Gurri ubi iungitur ibi torrens de Gasala et sic transit per medium rivum de Gurri usque in collo de Monte Rotundo per stratam quae transit super domos quae fuerunt Guifredi Redinaxii et transit infra domos Raymundi Amati et Raymundi Vvifredi et vadit in directo usque in capite de area de ipso Solario quod fuit de Conan et de Breno et vadit usque ad parietes de casis quae fuerunt Guillermi exmerii et vadit per ipsos colletos sursum in monte Bruno et totam ipsam planam et descendit in pratello Melani et per ipsos terrers ubi habitabat Nuzoigela et per marginem Grossum et vadit usque in regario et pergit usque in terra Sancti Andreae de Tona et usque ad campum qui supra ipsas domus quae sunt Raymundi Trasvarii vel heredum suorum, deinde per occidianam partem vertitur et transit ante casas de Monte Bruno et vadit usque in pratum de Tonna et vadit per ipsum pratum sicut terminatum est et transit inter alodium Raymundi Comitis de Guadalli Guilaberti et vadit in rivum de Tona in loco ubi discurrit rivus de Savadell et ultra rivum de Tona usque ad terram Borrelli de le et inde descendit per rivum de Tona usque in rivum de Gurri; postea per circeam partem transit idem terminus infra solarium Guitardi Gisle et pervadit per ipsum torrentem usque in Creixanel et vadit per stratam quae transit ante domum quae fuit Suniarii Paranovu et vadit usque ad serram de Podio de Culina et colligit omnes terras quae fuerunt Seniofredi Tudischi el vadit per viam usque ad fontem antiquam usque solarium Sancti Petri de Llagostera et sic in directo vadit ad Brugueram usque in Darna collecta. Et sicut est suprascriptum et terminatum ego praelibatus pontífex quantum ibi iuste habet praedicta ecclesia totum ei confirmo eo modo ut nullus homo audeat ... In damnum ipsius ecclesiae minuere vel alienare sive quolibet modo contrafacere ... et cum pre-donibus ... ecclesiae sociatus in inferno cum luda proditore pepetualiter ultrici poena damnatus.
Sig+num Berengarius Gerundensis episcopus ut habeant ipsos praesbiteros qui ipsam ecclesiam teneant omnique tempore.
Facta est haec dos XVIII Kalendas Mayi. XVI anno regis Filipi."
Nota copiada pel canonge Ripoll (Arxiu Capitular de Vic: Varios en 4.º vol. XVIII, núm. 16) que diu que és treta d’una còpia conservada a l’Arxiu Parroquial de Vilalleons, feta el 28 de maig de 1832 pel notari de Vic, Miquel Portell.
Traducció
"L’any 1076 de l’encarnació del Senyor, va venir a la Seu de Sant Pere de Vic Berenguer, per voluntat de Déu bisbe de Girona, i, pregat per Guillem Gaufred, que n’havia estat bisbe, i pels canonges del mateix lloc, anà a Taradell per tal de dedicar l’església que hom havia construït en honor de Déu, de sant Genís, de sant Joan i de sant Pere apòstol; ho feu acompanyat del col·legi de canonges i d’una gran multitud de clergues i laics provinents d’arreu, entre els quals figuraven molts cavallers i pagesos. Acudí també l’esmentat prelat a instància de Ramon Bremon, senyor de l’indret, de Guadall Gelabert, dels preveres de l’església i de tots els veïns del terme parroquial, els quals varen edificar completament l’església de soca-rel, la varen sostenir de la millor manera amb llurs pròpies despeses i, tan bé com varen poder, varen finalitzar tota l’obra. Així, doncs, el bisbe s’afanyà en la seva missió, dedicà l’església diligentment i, com era bo i pietós, la consagrà amb una gran reverència. Un cop realitzats tots els actes necessaris, d’acord amb els ritus i costums de l’Església, manà de fer la dotació i escriptura, mitjançant la qual li concedia i confirmava allà mateix tots els béns que fins aleshores i de manera justa li pertanyien o havien de pertànyer, de manera que l’església romangués eternament honorada i en disposés de manera segura i pacífica. Jo, el predit bisbe, confirmo tots els delmes i primícies que corresponen a l’església, amb totes les ofrenes que seran llegades pels fidels i prohoms. Li confirmo, també, els seus predis, tant els llaurats com els erms, tots i allà on siguin per donació dels fidels i a la vegada que pugui rebre dels mortals, amb les sagreres i cementiris que formen part de la terra de l’església. El terme parroquial és el següent: per la banda de llevant comprèn la serra de Darmacoleta, segueix el camí que duu els vianants sobre la vila de Maians, continua pel terme de l’alou de Subiradells, d’allà es dirigeix pel camí que porta al Vilar, sobre la Pedra d’Abella, i arriba fins al Coll de Doda; a migjorn travessa les serres que hi ha entre Gasala i Vilanova i del Mont-oriol, baixa cap al riu Gurri, on aboca al torrent de Gasala. Un cop passat el riu, arriba fins al coll de Mont-rodó pel camí que passa sobre les cases que foren de Guifré Redinaxi i sota les de Ramon Amat i de Ramon Guifré; segueix directament per trobar el cap del terreny del solar que fou de Conan i Breno, va cap a les parets de les cases que foren de Guillem Exmer i pels turons fins dalt el Mont-bru i tota la seva plana, baixa al Prat de Melami pels terrers on vivia Nuzoigela i pel marge Gros, va fins al reguer i arriba fins a la terra de Sant Andreu de Tona i al camp que hi ha sobre les cases de Ramon Trasvari i els seus hereus; d’allà i prenent ja la banda de ponent, passa davant les cases de Mont-bru, cap al prat de Tona, seguint els límits marcats, travessa per l’alou de Ramon Comte i Guadall Gelabert i va cap al riu de Tona, al lloc on discorre el riu de Sabadell i, passat el riu, cap a la terra de Bonell i d’ací, baixant per l’esmentat riu, arriba fins al riu Gurri. Finalment, per la part de tramuntana, segueix a Creixanell, pel camí que passa davant la casa que fou de Sunyer Paranou i que va fins a la serra de Puig de Culina, recull totes les terres que foren de Sunifred Tudisc i segueix pel camí fins a la part antiga i al solar de Sant Pere de Llagostera, d’ací directament a Bruguera i a Darmacoleta. Tal com ha estat escrit i assenyalat pels termes, jo, l’esmentat prelat, confirmo a l’església tot el que posseeix justament, de manera que cap home no pugui cometre cap perjudici, ni disminuir, ni prendre, ni contravenir res ni de cap manera. Si així ho fa, serà apartat de l’Església i anirà a l’infern, com el traïdor Judes, i serà condemnat a les penes i càstics, perpètuament.
Signatura de Berenguer, bisbe, per tal que els preveres de l’església es disposin per tot temps.
Fou feta aquesta dotació el dia divuit de les calendes de maig de l’any setzè del rei Felip."
(Trad.: Joan Josep Busqueta i Riu)
Església
Tal com hem apuntat, de l’antiga església de Sant Genís de Taradell resta solament el campanar, el qual després de la guerra civil va ésser restaurat sota la direcció de J. Puig i Cadafalch, afegint-hi un pis per col·locar-hi un rellotge amb una esfera a cada cara i refent l’últim pis, a imitació dels originals.
El campanar és de base quadrada i actualment té cinc pisos, dels quals el primer correspon a la base. Per la part de fora és decorat amb dues bandes a la cantonada, una lesena al mig i tres arquets a cada plafó, determinats pels elements esmentats i la faixa de la base. Corona aquest pis una cornisa de dents de serra, element que es repeteix a cada pis, amb un repartiment uniforme dels arquets, de sis o set per pis, segons les cares.
El segon pis té una decoració com la base, però sense lesena. Hi ha una finestra a cada cara, llisa i sense decoració. Les finestres corresponents a migjorn i ponent estan tapades per l’edifici de l’església.
Alçat i secció del campanar, a escala 1:200.
J. Sarri
El tercer pis presenta una decoració semblant a l’anterior, però té les finestres geminades de doble arcada, amb pedra picada als arcs i carreus normals als muntants. El pilar del mig té una base troncopiramidal, amb el dibuix molt esquematitzat d’una fulla a cada cara, el fust cilíndric i el capitell trapezoïdal, típic d’aquest tipus de finestra en els campanars llombards.
El quart i cinquè són iguals a l’anterior, però la finestra és triforada.
El pis afegit forma unitat amb el cinquè i no hi ha separació entre ells exteriorment. Sembla un pis normal allargassat per encabir-hi l’esfera del rellotge.
El coronament és fet amb una cornisa de pedra aixamfranada i un bordó a la part alta. La teulada és de teula àrab amb un cimbori metàl·lic per a aguantar el parallamps i la campana del rellotge.
El parament de tot el campanar és de petit carreu molt ben tallat i bastant regular, disposat en filades uniformes. És difícil veure l’entrega de la part vella amb la nova. Es veu bé el que és nou per la part de pedra picada.
Interiorment està dividit en tres sostres. El primer correspon a la base i és de volta de canó amb pedra a plec de llibre. El segon correspon al cinquè pis i és de fusta. L’últim és el del rellotge i és fet amb bigues de ferro i revolto. La coberta ha estat feta amb volta d’aresta d’obra. Les teules descansen sobre soleres d’obra. Al mig de la coberta hi ha un forat per a reparar la campana del rellotge.
A les parets del campanar hi ha cinc gruixos diferents; cada gruix correspon als pisos primers de fusta. L’escala és d’obra, amb voltes del mateix material.
El campanar de Taradell, pertanyent a l’església consagrada l’any 1076, constitueix un notable exemple dels campanars llombards del segle XI, i és una mostra de la influència que l’obra de la catedral de Vic exercí a tota la comarca. Precisament el campanar de Taradell cal relacionar-lo amb el de Vic, torre majestuosa i massissa, l’aspecte de la qual devia impressionar al moment de la seva erecció i que fou utilitzat com a model. (JSV)
Bibliografia
- Xavier Barral: La catedral romànica de Vic, Artestudi Edicions, Barcelona 1979, pàg. 237.
- Josep Gudiol i Cunill: Excursió a Taradell, Ressenya de les excursions fetes durant l’any 1911 pel Centre Excursionista de Vich, Vic 1911, pàgs. 17-19.
- Eduard Junyent: Itinerario histórico de las parroquias del Obispado de Vich. Separata del publicado en Hoja parroquial en 1945-52, Vic, núm. 54.
- Eduard Junyent: Catalunya Romànica. L’arquitectura del segle XI, Publicacions de l’Abadia de Montserrat 1975, pàg. 218.
- Antoni Pladevall: La parroquia de Sant Genís de Taradell, “Ausa”, vol. I (1952-54), Vic, pàgs. 346-352.
- Antoni Pladevall: El nostre campanar, “Taradell”, núm. 67, abril de 1954.
- Antoni Pladevall, Josep Baucells i altres: Síntesi històrica de Taradell, “Taradell”, núm. 304, gener de 1974.
- Josep Puig i Cadafalch, Antoni de Falguera i J. Goday i Casals: L’arquitectura romànica a Catalunya, vol. II, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1911, pàgs. 379-381 i 383. (DAG)