Situació
Vista exterior de la capella des del costat de migjorn.
M. Anglada
La capella es troba apartada uns 100 m del mas El Colomer vora el límit del terme municipal de Taradell amb el de Tona, o sigui al sud-est. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781: x 37,6 —y 35,6 (31 tdg 376356).
Per anar-hi, cal sortir de Tona en direcció a Vic; abans del trencall del Manantial Ullastres hi ha un carrer a mà dreta que condueix a les piscines municipals fins trobar un camí carretera en bon estat que passa pel mas el Sevell; amb 1,9 km hom arriba a la capella, que es troba al cim d’un turonet. (MAB)
Història
Aquesta església es trobava situada dins l’antic terme del castell de Taradell. Sempre fou una capella rural del rector del Prat, si bé es trobava en el terme de la parròquia de Sant Genís de Taradell; durant uns segles estigué vinculada a la canònica de Sant Tomàs de Riudeperes.
El terme de Taradell es documenta a partir de l’any 893, quan Teudefred i la seva muller Borrella vengueren al bisbe Gotmar de Vic una terra, situada al comtat d’Osona, al terme de Taradell, al lloc anomenat Socarrats.
L’existència de la capella consta des de l’any 1099, quan Dalmau Icla, que havia heretat l’església dels seus pares, la va cedir a la canònica de Sant Tomàs de Riudeperes. La vinculació a la canònica de Sant Tomàs encara es comprova l’any 1326, quan el prepòsit de Sant Tomàs cedí aquesta capella i el seu mas veí de Sant Joan del Munt al beneficiat de Santa Maria de Mont-rodon, amb l’obligació de celebrar-hi una missa setmanal i per les festivitats de sant Joan Baptista i sant Joan Evangelista. El 1391 els senyors de Mont-rodon hi tenien llànties fundades amb les corresponents rendes, i la deodonada Maria Vila-seca tenia cura de la capella.
La zona pràcticament quedà deserta a causa de la despoblació dels segles XIV-XV, amb només quatre masos que tenien cura del culte de l’església.
L’any 1686, quan la visità el bisbe Pasqual, encara es mantenia aquesta situació; aquest bisbe manà reparar la volta i el cor. El segle següent la conservació de la capella passà al mas Colomer; el 1752 l’hereu del mas la començà a restaurar profundament, ja que el seu estat havia empitjorat molt.
L’any 1753 el bisbe Sarmentero, tenint en compte que la capella ja estava acabada i recomposta, va donar permís per a beneir-la i celebrar-hi els dies feiners i de la mitja creu, com també els dies de sega i quan el rector de Taradell fos al mas Colomer.
Amb l’arranjament parroquial del 1877 la capella de Sant Joan quedà vinculada a la parròquia de Tona.
L’edifici antic es conserva en gran part, només es modificà durant la reparació del 1752, que afectà la volta i la part davantera i es construí un campanaret d’espadanya.
Actualment, segueix tenint culte de manera esporàdica i el seu estat de conservació és bo. Té un bonic altar barroc del taller dels Ral de Vic datat del 1785. (APF-ABC)
Església
Planta, a escala 1:200, de l’església, amb una nau, rematada vers llevant per un absis semicircular.
M. Anglada
La capella és un senzill edifici d’una nau capçada a llevant per un absis semicircular, coberta amb volta de canó seguit a la nau i de quart d’esfera a l’absis, amb els interiors enguixats i arrebossades les parets dels paraments exteriors de llevant, migjorn i tramuntana. La construcció sembla refeta parcialment, segurament quan caigué la volta, ja que al mur de tramuntana, a part els tres contraforts afegits, hi ha parets amb senyals d’haver estat adobades.
Hi ha una única finestra d’una esqueixada a l’absis, descentrada cap a la dreta donant a migjorn, i indicis des de l’exterior d’haver-hi existit una porta orientada a migjorn, ja que l’arrebossat deixa entreveure les juntes i els senyals de la part tapiada. La façana de ponent, que no està arrebossada, té un aparell romànic força ben conjuntat amb carreuons ben disposats en filades i a trencajunt; es nota, però, que han estat reforçats o emplenats els junts amb morter de manera encertada.
L’absis descansa sobre un gran sòcol també semicircular d’1,2 m d’alt, el qual sobresurt uns 40 cm, cobert amb lloses de pedra. El material de la coberta és de teules de terrissa cuita amb ràfec de llosa de pedra. A la façana de ponent hi ha una portalada de brancals i llindes de pedra picada, així com un campanar de cadireta amb un aparell de carreus més Grossos que ja correspon a una època més tardana. (MAB)
Bibliografia
- Antoni Pladevall: La capella de sant Joan del Prat, “Taradell”, any VIII (1956), núms. 89 i 90.
- Antoni Pladevall: Sant Joan del Prat o del Colomer, de la parròquia de Tona, “Hoja Diocesana”, Vic 7 d’octubre de 1973. (DAG)