Situació
Vista exterior de l’església des del costat sud-est, erigida damunt una penya a l’indret de la qual hi ha diversos jaciments d’època molt antiga, amb la pedra del sacrifici i altres, reutilitzats també en època medieval.
J. Pagans-TAVISA
L’església de Sant Feliu, o Sant Feliuet, es troba situada en un planell, a frec de cingle, davant per davant del castell i església de Sant Pere de Savassona, a llevant d’aquesta. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781: x 45,4 —y 45,7 (31 tdg 454457).
Per anar-hi cal dirigir-se al castell de Savassona per la carretera de Vic al parador nacional de turisme de Sau. Davant mateix de l’inici del camí d’accés al castell, a l’altre cantó de la carretera, hi ha un camí que en uns 500 m porta a un bosquet on hi ha les roques conegudes com “el Dau” i “la Pedra dels Sacrificis” i d’altres de gravades amb petroglifs. Davant el Dau surt un corriol que s’enfila al planell i arriba a l’església. Cal demanar la clau al rector de Tavèrnoles. (JAA)
Història
Aquesta església es trobava situada dins l’antic terme del castell de Savassona. No sabem si fou la primera parròquia del lloc, ja que l’edifici i l’ocupació del lloc ho fan creure, però a partir de l’aparició de la parròquia de Sant Pere, Sant Feliu quedà com a simple capella primer dependent de la parroquial de Sant Pere, i més tard de Sant Esteve de Tavèrnoles.
L’església es troba envoltada de tombes antropomorfes i al centre d’un poblat ibèric, en part excavat. El sepulcre antic esmentat l’any 1035 podria correspondre a la famosa Pedra dels Sacrificis, gran còdol amb escales i restes d’obra, sota el qual han estat trobades tombes de l’època neolítica i del bronze.
El terme de Savassona és documentat a partir de l’any 889, quan Arnebert i la seva muller Quinta vengueren a Gotmar i la seva muller Ermegoda una vinya, situada al territori d’Osona, al terme de Savassona.
Vista exterior de l’església des del costat nord-oest. L’edifici és erigit en un indret ja poblat i actiu des d’èpoques molt reculades.
J. Pagans-TAVISA
L’església comença a documentar-se el 1035, quan Ramon, fill de Guillem, donà a Ramon, sacerdot, fill de Laudegaril, l’alou que tenia a la roca anomenada Savassona juntament amb la basílica de Sant Feliu; ho feia per a remei de la seva ànima. Un cop mort el sacerdot Ramon, l’alou i l’església havien de quedar en poder dels homes que hi visquessin i servissin Déu en aquest lloc. L’alou es trobava situat a la parròquia de Sant Pere de Savassona, i tenia com a afrontació de migdia el sepulcre antic i a ponent l’escala que puja per les clivelles.
No sabem exactament què degué passar perquè l’any 1104 l’església fos considerada parròquia, condició que mai no tingué, ja que no apareix com a tal en cap de les llistes de parròquies que abans i després d’aquesta data es coneixen; únicament podria ser que hagués adquirit la condició de sufragània (els escrivans sovint donaven en els seus documents la condició de parròquia a simples sufragànies).
Al principi del segle XIII es degueren fer obres d’una certa importància, ja que els anys 1203 i 1205 es produïren sengles donacions per a l’obra d’aquest temple, que tradicionalment rebia el nom de Sant Feliu de la Roca.
El culte es mantingué actiu fins a la despoblació del país que es produí els segles XIV i XV. Aleshores, i concretament el 1691, només s’hi celebrava un cop l’any, l’I d’agost, diada del patró del temple, i s’hi anava en processó. En aquest moment la seva vinculació havia passat a l’església parroquial de Tavèrnoles, seguint les vicissituds de la parròquia de Sant Pere de Savassona.
L’edifici que ha pervingut fins a l’actualitat conserva la capçalera preromànica i la nau romànica. A les obres de 1203-1205 ha de correspondre el campanar d’espadanya, el portal adovellat ha de correspondre al segle XVI, mentre que les refeccions posteriors han estat eliminades durant la restauració que tingué lloc l’any 1960 per la Unió Excursionista de Vic i el servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. (APF-ABC)
Església
Planta, a escala 1:200, de l’església, que consta d’una nau rematada a llevant per un absis rectangular, lleugerament trapezoidal.
J.A. Adell
L’església de Sant Feliu de Savassona, tal com ja hem apuntat, es troba situada en un indret d’un extraordinari interès arqueològic, on les restes abasten des del Neolític fins a l’època medieval. Al cim del planell on s’assenta, en roca viva, l’església, hi ha notables vestigis medievals, com una sèrie de tombes antropomorfes, una cisterna tallada a la roca i un seguit de forats cilíndrics, els quals devien servir de base a una estructura de posts de fusta, la forma de la qual se’ns escapa, que ocupava la part llevantina del planell. El camí mateix, que hi ha al vessant de tramuntana, és empedrat i format per un marge que evidencia els modes constructius del segle XI o, fins i tot, anteriors.
L’església és un edifici d’una nau, coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis rectangular, lleugerament trapezial, cobert també amb una volta de canó, lleugerament rebaixada, descentrat en relació amb l’eix de la nau, a la qual s’obre mitjançant un simple plec que fa la degradació.
La porta original s’obre a la façana de migjorn i té un simple rebaix ornamental que l’emmarca. A la façana de ponent, rematada per un esvelt campanar d’espadanya, s’obre una segona porta, amb un arc de grans dovelles. A la façana de migjorn hi ha dues finestres de doble esqueixada, molt restaurades, i a l’absis, a llevant i a migjorn n’hi ha dues més, també de doble esqueixada.
Capçalera exterior de l’església amb un absis rectangular, lleugerament trapezial, obert al costat de llevant.
E. Pablo
L’aparell de l’absis és de lloses i blocs gairebé sense treballar, disposats desordenadament amb una lleugera tendència a formar filades, agafades amb força morter de calç. L’aparell de la nau és molt diferent, de petits carreus, simplement escairats, agafats també amb abundant morter de calç, però formant filades uniformes i bastant regulars, amb les cantonades reforçades per grans blocs de pedra col·locats de llarg i de través.
L’església fou restaurada un xic abusivament, els anys 1959-1960. Recentment, ha estat refet el campanar d’espadanya. El seu estat de conservació és bo.
La unió de la capçalera rectangular amb la nau del segle XI palesa una discontinuïtat en el procés edificatori, que Eduard Junyent interpretà com l’aprofitament d’un absis del segle X, única resta de l’edifici original refet el segle XI. En canvi X. Barral, més encertadament, no aprecia una discontinuïtat cronològica entre l’absis i la nau, la qual devia ésser construïda després d’una represa de l’obra, sense que n’hagués substituït cap altra de més antiga. El que és molt clar és que l’absis de Sant Feliuet, tot i la seva forma trapezial, escapa a les formes característiques del segle X i palesa influències de les formes del segle XI, en les finestres de doble esqueixada i, sobretot, en la nova obertura a la nau, per la qual cosa cal situar la seva construcció dintre el segle XI, com una reminiscència de l’arquitectura anterior.
Interior de la nau de l’església amb la capçalera al fons. Cal notar el desplaçament de la capçalera vers el costat de migjorn, mal encaixada amb la nau.
J. Vigué
Un detall del mur exterior de migjorn amb la porta d’entrada, exemplar molt senzill, fet amb dovelles i cobert per una arquivolta rústica, també amb dovelles.
E. Pablo
La nau que havia d’acompanyar aquest absis, per causes desconegudes no devia arribar a construir-se i quan fou construïda, ho fou amb un pla més ambiciós i més ample, la qual cosa provocà l’excentricitat i deficient entrega de l’absis amb la nova nau, que cal situar plenament dins el segle XI. (JAA)
Bibliografia
- Xavier Barral i Altet: L’art pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X, Edicions 62, Barcelona 1981.
- Fèlix Camprubí: Sant Feliu de Savassona, “Full Informatiu del romànic”, núm. 22, Barcelona juny 1980.
- Eduard Junyent: El pre-romànic, L’art català, Ed. Aymà, Barcelona 1955, pàg. 119.
- Eduard Junyent: La iglesia de san Felio de Sabassona, “Ausa”, vol. III (1958-60), Vic, pàgs. 415-419.
- Eduard Junyent: El prerrománico en el condado de Ausona, “San Jorge” (Revista trimestral de la Diputación de Barcelona), juliol 1962, núm. 47, pàg. 55.
- Eduard Junyent: L’arquitectura religiosa a Catalunya abans del romànic, Curial. Edicions Catalanes - Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1983, pàg. 189.
- J. Serra i Vilella: Sant Feliu de Savassona, “Full Diocesà”, Vic-Solsona, 20 de juny de 1976. (DAG)