Situació
Planta, a escala 1:200, de l’església, d’una sola nau, rematada vers llevant per un absis semicircular. L’edifici ens ha pervingut sense gairebé modificacions.
J. Sarri
L’església de Sant Miquel de Vilageriu es troba situada al costat de ponent de la població de Tona, al repeu de la serralada de Collsuspina, al mateix pla on comença la Plana de Vic. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781: x 34,5 —y 32,4 (31 tdg 345324).
Per anar-hi cal prendre la carretera que va a Tona des del trencall de la N-141, de Vic a Manresa; en direcció a Tona i a 500 m hi ha un camí a mà dreta que mena a la casa de Vilageriu. Uns 80 m abans d’arribar a la casa es troba l’església. (JSV)
Història
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Tona, al lloc de Vilageriu. Fou, segurament, una simple capella rural dependent dels senyors de Vilageriu, malgrat que algun cop surti esmentada com a parròquia.
El castell de Tona es documenta a partir de l’any 889, quan el bisbe Gotmar acudí al castell de Tona, situat al comtat d’Osona, a consagrar l’església de Sant Andreu.
L’església de Sant Miquel i el lloc de Vilageriu apareixen documentats l’any 948, quan l’ardiaca Guadamir dictà el seu testament; entre altres coses, deixà la casa de Sant Miquel, que estava construïda a Vilageriu (in villa Gerile), les cases i els dos farraginals que hi havia al seu costat. Encara que l’any 1130 se la citi com a parròquia, no figura en cap de les llistes de parròquies dels segles XI-XV que es coneixen. En canvi, des del final del segle XII es trobava vinculada a la parroquial de Sant Andreu. Devia tenir unes funcions de tipus parroquial com la de Santa Maria del Barri, a causa de la situació enlairada de la parròquia de Sant Andreu.
Els senyors de Vilageriu foren els Rocafort, senyors d’aquest castell del Bages. El primer conegut és el levita Randulf, senyor de Rocafort, el qual havia comprat l’alou de Vilageriu al comte Ramon Borrell, segons fa constar en el seu testament del 1022, i que el deixà a un fill segon anomenat Sunyer. L’any 1050 es jurà sobre l’altar de sant Miquel de Vilageriu el testament de Sunyer Randulf, senyor dels castells d’Aguilar, al Bages i la Llavinera a Anoia, i propietari de l’alou de Vilageriu. A partir d’aquí es perden els patrons de l’església de Sant Miquel.
En els segles XIII i XIV la senyoria de Vilageriu passà per enllaços matrimonials a les famílies Oló, Muntanyola i Santa Eugènia de Sala d’Heures. L’edifici primitiu documentat el 948 fou substituït per un altre de romànic que sofrí algunes alteracions estructurals, com és apreciable a l’absis, i un abarrocament decoratiu de l’interior, modificacions en el portal i construcció d’un cor, obres portades a terme sobretot durant el segle XVIII.
Després el temple va quedar sense culte a partir del 1936, si bé recentment ha estat restaurat amb encert suprimint tots els afegitons tardans i s’ha descobert un mil·liari que servia de tenant d’altar. (APF-ABC)
Església
Aquesta església consta d’una sola nau capçada a llevant amb un absis semicircular, cobert amb volta de canó, molt sencera i sense afegitons, amb la porta d’entrada oberta a migjorn, una finestra la façana de ponent, una a la de tramuntana, dues a l’absis i dues a migjorn, totes elles de doble esqueixada.
Interiorment la nau és dividida en tres parts per uns curiosos arcs torals, els quals a la volta són de secció rectangular i a les pilastres, semicilíndrica, insinuant una mena de capitell fet a peces, el qual en realitat no és altra cosa que un acord entre el rectangle i el cilindre.
Els pilars de l’arc toral adossat al mur de la façana de ponent són de secció quadrada.
El presbiteri és més avançat que l’absis i agafa una tercera part de la llargària total. Hi ha dos graons de diferència. L’altar és nou.
Exteriorment els paraments són llisos, llevat de l’absis, el qual ha estat ornamentat amb un fris d’arcuacions llombardes, sense lesenes i de mida ampla. La façana de ponent ha estat coronada per un pinyó poc aixecat i té un campanar d’espadanya d’una arcada.
L’església ha estat aixecada respecte al camí que passa pel davant i hi ha una paret que tanca el pla on hi ha l’edifici.
Els paraments del mur presenten un aparell fet amb carreuons desbastats i escairats, disposats en filades uniformes i regulars, de manera molt ordenada, segons els modes propis de la construcció llombarda del final del segle XI i començament del XII, moment en el qual cal situar l’edificació de l’església, la qual es conserva sense reformes notables i en bon estat, sobretot després dels recents treballs de neteja i restauració.
Sant Miquel de Vilageriu és una de les moltes esglesioles situades prop dels masos que trobem a la plana de Vic, fet és característic del temps de la repoblació, un cop acabada la reconquesta. Els grans propietaris solien aixecar capelles prop de les seves vil·les rurals, esglésies que gairebé tenien la categoria de parroquials; més endavant es varen refondre amb les més importants.
La capella actual no és pas la primera que es va edificar en el mas Vilageriu o Villa Gerile, documentada des del 948, sinó una reedificació del segle XII. (JSV-DAG)
Bibliografia
- Josep Gudiol i Cunill: Excursió a Vilageriu, “Gazeta Montanyesa”, núm. 660 (1911).
- Antoni Pladevall: Las iglesias de la parroquia de Tona, “Ausa”, vol. III (1958-60), pàgs. 47-48.
- Antoni Pladevall: Sant Miquel de Vilageriu de la parroquia de Tona, “Full Diocesà”, Vic 10 de desembre de 1972.
- Antoni Pladevall: Tona: esglésies, santuaris i capelles, “Tona”, Tona 1974.
- Antoni Pladevall: Sant Miquel de Vilageriu, restaurat, “El 9 Nou”, Vic 8 de maig de 1981, pàg. 31.
- Antoni Pladevall: Inauguració de l’església restaurada romànica de Sant Miquel de Vilageriu, “Butlletí dels Amics de l’Art romànic”, octubre de 1981. (DAG)