Caplletra “E” del foli 105, en el dibuix de la qual hom pot constatar una minva considerable de qualitat.
G. Llop
Conservat al Museu Episcopal de Vic (Ms. 5) es tracta d’un manuscrit de 136 folis de 31×24 cm, escrit en lletra Carolina(*), la decoració de la qual consisteix en un grup de capitals fetes amb tinta i realçades amb tons vermell ataronjat, verd, groc i blau. Aquest còdex, que ja surt citat a l’inventari de l’any 1368, ha estat inclòs per Gudiol(*) entre les primeres produccions de l’scriptorium de Vic, criteri compartit al seu torn per Junyent(*), que situa a la primeria del segle XI el moment de la seva creació.
Certament no hi ha res en la seva ornamentació que contradigui un possible origen osonenc. La més rica de les caplletres és situada en el foli 1; es tracta d’una gran “P” de 17’5×7’9 cm, composta per dues cintes que corren paral·leles conformant el perfil de la lletra i originant al mateix temps entrellaçats en el centre i l’extrem superior del pal de la inicial i en el punt mitjà del traçat corbat; la decoració és completa amb sanefes vegetals de mitges palmetes alternades, un cap de gos, de la boca del qual sorgeix un gran motiu d’acant i les típiques formes terminals també fitomòrfiques, que també podem trobar en manuscrits ripollesos fets entre els segles X i XI.
Són diversos els elements d’aquesta caplletra que demostren, novament, la relació entre els tallers de Ripoll i Vic; així doncs, el motiu de l’entrellaçat de la part superior del pal, així com la forma en què les enflocadures deriven en senzills perfils vegetals es repeteix nombroses vegades en manuscrits ripollesos o catalans aproximadament contemporanis, com el Ms. A.C.A. Ripoll 52 i les mateixes Bíblies de Roda i de Ripoll, i, fins i tot, l’estructura i disposició de la “P” del foli 1 troba el seu eco en una altra caplletra ripollesa que decora el foli 88 del mateix manuscrit A.C.A. Ripoll 52; la caplletra “P” del foli 81 del Ms. De Vic, que també ve caracteritzada per la curiosa manera com la panxa esdevé una excrescència vegetal de perfil sinuós, té els seus contrapunts en exemples sovintejats de la Bíblia de Ripoll, per exemple en el foli 449v.
Hi ha diverses pàgines a tot el llarg del còdex que tenen caplletres ornamentades (folis 1 v, 3, 12, 30v, 54, 81, 105, 118v, 119, 119v, 127v, 128, 130v, etc.); la seva qualitat, però, disminueix de manera considerable, ensems que les seves dimensions es redueixen, s’empobreix la gamma cromàtica i pràcticament desapareixen els entrellaçats; es conserven, això no obstant, els motius fitomòrfics, així com els caps de gos i d’aus, encara que el seu traçat, sobretot a la darrera part del còdex, és tan maldestre que Gudiol planteja la possibilitat que la part final, és a dir, el Llibre dels Macabeus, sigui feta per unes mans diferents, més antigues que no pas la primera part.
Certament, és molt possible que una persona diferent, però més influïda per l’arcaisme en sigui l’il·luminador; creiem que és més maldestre o, senzillament, víctima de la precipitació amb què moltes vegades es decoraven les caplletres finals dels còdexs modestament il·lustrats.