Folis 1v i 2 del còdex, obra d’Ermemir, realitzada l’any 1061.
G. Llop
Conservat al Museu Episcopal de Vic (Ms. 128b), per la seva envergadura, es tracta de 313 folis, l’antic manuscrit XLVII del Catàleg de Villanueva(*) fou subdividit recentment en dos volums més reduïts, el segon dels quals, el Ms. XLVII, 2 (o bé Ms. 128, b) ofereix un cert interès artístic gràcies a la modesta decoració de caplletres. D’aquest manuscrit tractarem en el nostre breu comentari.
És un còdex de 145 folis de 32,2 x 26cm, escrits en lletra carolina, al qual han estat afegits els folis del 128 al 143 que, a causa d’un error, eren integrats en el Ms. Vic 129 (XLIII del Catàleg de Villanueva) amb una numeració diferent (folis 107 al 122).
La importància d’aquest petit quadern, inserit ara en el seu lloc correcte, és precisament en què inclou a la darrera pàgina la inscripció al·lusiva a Ermemir, que ens permet d’atribuir al seu patrocini i a l’any 1061, l’elaboració de la totalitat del còdex, amb poc marge d’error. Finit libellus qui est scriptus sub ordinatione Ermemiri sacerdotis in sede Vici. In anno Millessimo LXI al incarnatione christi et in tempore phylipi regis Franchorum anno VII Regni eius.
Un fragment del foli 98v, amb una caplletra “K”, dibuixada en tinta negra, vermella i taronja.
G. Llop
La possibilitat de trobar-nos davant una obra més, realitzada sota les ordres d’Ermemir, vindria avalada per la modesta decoració de caplletres amb tinta negra, taronja i groga que, un cop més, recorren a les tiges fitomòrfiques per aconseguir el perfil de la lletra, en perfecta relació amb els altres exemplars del taller d’Ermemir, especialment els de decoració més modesta, com el Sagramentari del bisbe Oliba; caldria assenyalar, per les seves dimensions, més grans, les caplletres dels folis 83, 98v, 117 i 123. (MEIA)