Foli 1v, en el qual apareix una caplletra “S” que conserva els motius tradicionals de l’scriptorium de Vic, bé que aquí els colors han experimentat un canvi.
G. Llop
El Museu Episcopal de Vic conserva un segon exemplar de l’obra De Summo Bono de sant Isidor, que té el núm. 202 del catàleg de Gudiol(*) i que no prové de l’antic fons de l’Arxiu Capitular, sinó d’una posterior adquisició del Museu. De fet, a la coberta del llibre hi ha una llegenda que diu: Sum monasterii Bte. Mariae de Stagno, força indicativa.
És un manuscrit en pergamí de 134 folis de 21,3 x 18 cm escrits en lletra carolina negra i rúbriques en vermell. Gudiol situa la seva cronologia al principi del segle XII i la decoració, més aviat maldestra, consta bàsicament d’una trentena de caplletres que es reuneixen entre els folis 82v i 130v; les mides d’aquests oscil·len entre 2,5 i 8,3 cm d’alt i el disseny, traçat amb tinta, ve acompanyat dels colors groc, verd i sèpia, sobre fons vermell.
Hom hi observa un empobriment evident dels antics programes fitomòrfics i animalístics desenvolupats a Vic durant el segle XI; la presència, però, d’alguns nusos i enflocadures, bé que simples, en els folis 82v, 112, 117, 119, 124, ens aconsella, potser, no retardar tant la datació de l’obra i situar-la, preferentment, al final del segle XI, i sempre en la línia de tendència anquilosada i conservadora d’il·luminació de manuscrits que afecta el taller de Vic després de la mort d’Ermemir.
Un detall del foli 122, en el qual hi ha una caplletra “P” interessant, amb una manera ben elemental d’omplir els fons per tal d’obtenir el ressalt de la lletra, a base d’un pa de tinta vermella.
G. Llop
Una caplletra “P” del foli 124, dibuixada amb els perfils amb tinta negra, i els fons amb groc o vermell. Cal notar l’ornamentació característica de motius vegetals de palmetes.
Museu Episcopal de Vic
A la primera part del còdex hi ha escampades un grup de caplletres de mida petita, fitomòrfiques, amb caps animalístics molt simples; en els marges hom repeteix sovint una mà dibuixada amb tinta, amb l’índex d’una llargària exagerada que assenyala cap a determinats punts del text, i en dues ocasions, folis 75 i 104, un perfil masculí caricaturesc, traçat amb tinta.