Un detall del foli 95, on hi ha una lletra “P”, ornamentada amb una trena i entrellaç, amb colors marró i verd.
G. Llop
Conservat al Museu Episcopal de Vic (Ms. 38) és un llibre en pergamí constituït per un total de 171 folis, escrits en lletra Carolina, utilitzant tinta i vermell. El full fa 235 x 175 mm, de caixa 19 x 13. Procedent de l’Arxiu Capitular (núm. 7511 de l’inventari i XCVII del catàleg de Villanueva), és un còdex que podríem considerar gairebé sense il·lustrar(*). Josep Gudiol el situa en el segle XI, i adverteix que la seva part segona és de mà diferent a la primera.
Consultat el manuscrit, només hem documentat la presència d’una “P” inicial (4,90 x 2,40 cm) que no correspon amb la que Gudiol i Cunill publicà en el seu llibre Els Primitius (La Miniatura…)(*) en el foli 95 del Ms. 38. La “P” de la fig. 75 observada en l’obra de Gudiol forma part del Ms. 39 (XXXV) de Vic i no del còdex que aquí comentem. La confusió pot venir donada pel seguit de la catalogació i en tractar-se de dues obres relacionades amb els Diàlegs de sant Gregori. En conseqüència no és vàlid el comentari de l’autor quan assenyala que el Ms. 38 “va ornamentat amb algunes caplletres compostes simplement amb animals fantàstics”, ja que, en realitat, fa referència al Ms. 39 (la figura 76 és imatge del foli 69 del Ms. 39). En els Diàlegs del Ms. 38 no hi ha res de similar a les inicials compostes d’animals o testes d’éssers subordinats a la dinàmica de la lletra; la solució que trobem aplica tan sols la trena i l’entrellaçat(*). Avui les tintes tenen una coloració marró amb verd escampat de fons.
Manuscrit molt pobre a efectes de la miniatura, presenta també un “dibuix” en el foli 18v que no contradiu el que acabem de consignar.