Foli 1, amb diverses inicials, en les quals hom pot apreciar ja els nous corrents gòtics insinuats.
G. Llop
Manuscrit conservat al Museu Episcopal de Vic (Ms. 25) que conté 182 folis de 29,5×18,5 cm a dues columnes, escrit en lletra semigòtica amb tinta negra i vermella. Hom en desconeix l’origen, però figura ja a l’inventari de l’any 1368 amb aquestes paraules: altro libra sens posts apellat homilia de sant Gregori super Ezechielem. Modo est cum postibus allis(*). Quedaria així avalada la teoria de la procedència vigatana. A part l’interès que tenen les caplletres tant per la decoració com pel dibuix, coses de les quals tractarem més endavant, cal destacar els dibuixos dels marges, esbossos amb tinta negra, en els laterals o a peu de pàgina, que apareixen a diversos folis.
El primer dibuix amb tinta, en el foli 2 i a peu de pàgina, és la figura d’un ocell, d’ales amples, de la cua del qual neix un motiu floral; podria ésser un paó reial; els folis 14 i 15v tenen al marge dret una flor (2,8×2 cm) el primer i un motiu floral trenat, com si fos una greca, el segon; en el foli 17v trobem, a l’esquerra, tres ocells, el primer, una àliga de 4×2,4 cm, i el segon i tercer, paons reials de 6×2 cm i 8×2,4 cm respectivament; en el foli 18, a peu de pàgina, hi ha un enfrontament entre animals, un lleó i un brau; el darrer té el cos a penes esbossat (4,5×13,7 cm). Els folis 19 i 125v tenen la inicial “P” a peu de pàgina, en posició horitzontal, de 4×8 cm la primera i de 3,5×13 cm, la segona; els motius decoratius de flora i fauna són centrats a la part més panxuda de la lletra. En el foli 20 apareixen novament els motius trenats i en el foli 135v hi són dibuixades les figures de dos animals: un lleó, a l’esquerra, de 3×6,5 cm; en el centre una flor de 3,5×2,5 cm i a la dreta una àliga que porta una flor al bec, de 3×5 cm i, per fi, a la pàgina anterior de la contraportada, hom repeteix els motius: l’ocell i els entrellaçats.
Les inicials són abundants i de bell traçat. La decoració es caracteritza, en general, per l’en Grossiment del perfil de la lletra i la transformació de certs trets en formes ornamentals. L’addició a la lletra d’ornaments que hom uneix al dibuix original li dona molta capacitat de variació. Els traços es desdoblen, essent d’un sol color, el vermell, i l’espai interior que en resulta s’omple amb una altra tinta groga o negra. Cal destacar les caplletres dels folis 1 i 4, amb la inicial “D”; folis 1, 57v, 81, amb la inicial “I”; folis 9v, 115v i 124v amb la inicial “V”; en el foli 16v la caplletra “E”; en els folis 19, 22v, 125v, 141 i 160 la lletra “P”; en el foli 27 la inicial “O”; i en el foli 32 la inicial “T”; en els folis 39v i 90 la inicial “M”; en els folis 132v, 150v i 176 la inicial “Z”.
Les característiques generals de l’obra ens parlen clarament de les influències de la nova etapa, la lletra semigòtica anuncia el canvi cap al segle XIII. Les caplletres s’assemblen a les del Ms. 99 Orationale…, de l’Arxiu Capitular de Vic mateix, tot i que a les Homilies d’Ezequiel trobem més cura i més riquesa en el traçat de les caplletres i, també, més abundor imaginativa en els motius decoratius.