Martirologi d’Ató (Ms. 129)

Conservat al Museu Episcopal de Vic (Ms. 129), el manuscrit, que actualment té 106 folis de 37,5×27 cm, escrits en lletra Carolina, ja molt avançada, incloïa, a més, fins fa poc temps, un petit quadern de 16 folis amb fragments dels Pares de l’Església, que tenia a la darrera pàgina una inscripció que al·ludia a Ermemir, la qual cosa permetia atribuir-li el patrocini i datar l’elaboració del còdex l’any 1061, sense gaire marge d’error.

El quadernet que, per una equivocació, era inclòs en el Ms. 129 de Vic (XLIII del catàleg de Villanueva)(*), és actualment integrat en el lloc que li correspon, al Ms. 128b de Vic, al qual, segurament, es refereix la frase al·lusiva a Ermemir.

Un detall del foli 1, amb una caplletra “P”. Aquí ha estat utilitzada només la tinta negra i hom ha prescindit de les diverses tonalitats cromàtiques, tot introduint un disseny que fa pensar ja en el nou corrent gòtic.

Museu Episcopal de Vic

Un detall del foli 86v, amb una caplletra dibuixada amb dues tintes, negra per al dibuix i vermella per al farciment. La qualitat del dibuix es força modesta i les línies ja s’acosten a les noves modes estilístiques.

Museu Episcopal de Vic

En l’estat actual, el còdex 129 conserva, doncs, únicament texts del segle XII i la decoració, molt senzilla, consta d’un petit grup de caplletres traçades amb tinta vermella i negra. Les inicials, que són del final del segle XII, no fan ús de la típica diferenciació entre el disseny de la lletra amb tinta i del color com a element de farciment o de ressalt, i la substitueixen per la sola utilització de la tinta, que serveix ensems per a conformar perfils i per a cobrir superfícies, deixant com a reserva el color de fons del pergamí per a l’obtenció de bandes decoratives i delicats motius flamígers i curvilinis d’antiga procedència vegetal; els exemples més notables els trobem en els folis 1, 11v, 25v, 86v i 95. Les caplletres, d’execució molt correcta, les mides de les quals oscil·len entre els 8 i els 3,5 cm d’altura màxima, semblen evolucionar cap als ornaments lineals de l’època gòtica, de tècnica similar.