Conservat al Museu Episcopal de Vic (Ms. 129), el manuscrit, que actualment té 106 folis de 37,5×27 cm, escrits en lletra Carolina, ja molt avançada, incloïa, a més, fins fa poc temps, un petit quadern de 16 folis amb fragments dels Pares de l’Església, que tenia a la darrera pàgina una inscripció que al·ludia a Ermemir, la qual cosa permetia atribuir-li el patrocini i datar l’elaboració del còdex l’any 1061, sense gaire marge d’error.
El quadernet que, per una equivocació, era inclòs en el Ms. 129 de Vic (XLIII del catàleg de Villanueva)(*), és actualment integrat en el lloc que li correspon, al Ms. 128b de Vic, al qual, segurament, es refereix la frase al·lusiva a Ermemir.
Museu Episcopal de Vic
Museu Episcopal de Vic
En l’estat actual, el còdex 129 conserva, doncs, únicament texts del segle XII i la decoració, molt senzilla, consta d’un petit grup de caplletres traçades amb tinta vermella i negra. Les inicials, que són del final del segle XII, no fan ús de la típica diferenciació entre el disseny de la lletra amb tinta i del color com a element de farciment o de ressalt, i la substitueixen per la sola utilització de la tinta, que serveix ensems per a conformar perfils i per a cobrir superfícies, deixant com a reserva el color de fons del pergamí per a l’obtenció de bandes decoratives i delicats motius flamígers i curvilinis d’antiga procedència vegetal; els exemples més notables els trobem en els folis 1, 11v, 25v, 86v i 95. Les caplletres, d’execució molt correcta, les mides de les quals oscil·len entre els 8 i els 3,5 cm d’altura màxima, semblen evolucionar cap als ornaments lineals de l’època gòtica, de tècnica similar.