Situació
Planta, a escala 1:200, del conjunt d’edificacions que component aquest bloc fortificat, al nivell inferior.
M. Anglada
La pairalia d’Espinzella es troba a l’extrem nord-occidental del terme, vora els termenals de Seva i Taradell. Des de la carretera de Tona a Viladrau es veu a mà esquerra, un cop passat el límit entre les províncies de Girona i Barcelona i també després de trobar el trencall que va a Taradell. Aquest casal figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781: x 34,1 —y 34,1 (31 tdg 451341).
Per anar-hi cal agafar una carretera de terra que surt a mà esquerra de la carretera que va a Viladrau, mig quilòmetre després d’haver passat el trencall al qual hem al·ludit abans. Aquesta carretera porta a Espinzella amb uns 400 m. (MAB)
Història
Aquest casal es trobava situat dins l’antic terme del castell de Taradell, al lloc anomenat vila Espinzella. Fou residència dels senyors del castell de Taradell o de vassalls seus, fins que quedà com a simple masoveria.
Planta del conjunt, a escala 1:200, aixecada al nivell de les finestres.
M. Anglada
El terme de Taradell és documentat a partir de l’any 893, quan Teudefred i la seva muller Borrella vengueren al bisbe Gotmar una terra, situada al comtat d’Osona, al terme de Taradell, al lloc anomenat Socarrats. El lloc de vila Espinzella fa aparició el 966, quan Faquiló vengué a Gufred la quarta part d’una peça de terra, situada al comtat d’Osona, al terme del castell de Taradell, en els confins de la vila Espinzella, prop del riu Mules i del riu Osor.
El casal es documenta a partir del 1180, quan Berenguer de Taradell i la seva muller Timbors i filla Timboreta donaren a l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, el delme dels molins que tenien a la parròquia de Sant Martí de Viladrau, sota la seva Sala.
El probable és que uns anys abans els Taradell haguessin deixat de viure en el castell de Taradell i haguessin traslladat la seva residència a la sala d’Espinzella. La seva estada no degué durar gaire, ja que al final del segle XII passaren a residir-hi els Santa Eugènia, anomenats més tard Torroella, que hi romangueren fins al 1299, quan els Vilademany, senyors de Taradell i Viladrau, recuperaren el casal d’Espinzella, comprant-lo a la vídua Sança de Santa Eugènia, esdevinguda comtessa de Cabrera pel seu casament amb Guerau VI de Cabrera. A partir d’aquest moment i fins al segle XV el casal fou lloc de residència dels Vilademany, quan aquests acudien als seus dominis de Taradell. Després el casal fou convertit en simple masia, i la família que l’habitava es cognominava Espinzella.
El segle XVII la propietat del casal fou venuda als administradors de l’església de la Pietat de Vic, que la conservaren fins a la desamortització.
L’edifici és format per diferents parts obrades entre els segles XII al XIV, i encara de més tardanes que li donen l’aspecte d’un casal gòtic. Els darrers propietaris, els Maresch i els Regàs, al final del segle XIX i principi del XX constituïren una residència amb detalls neo-romànics a la part inferior del mas, on hi ha els murs i portals d’època romànica, mentre que l’antic casal gòtic restà com a residència dels masovers. (APF-ABC)
Casal
El casal d’Espinzella inclou un conjunt d’edificacions bastides en tres etapes ben destacades, si bé totes elles es mantenen dintre el que fou recinte murallat.
Corresponen a l’obra primitiva les muralles i la capella de Sant Miquel, mentre a l’època posterior fou aixecada la construcció gòtica del gran casal, de planta rectangular, que forma una gran mola al punt més alt i encimbellat de l’extrem de tramuntana; finalment, a la tercera època pertanyen les construccions rurals del cantó sud-occidental i el lloc on el mestre d’obres Callís habilità una residència per a la família Maresch el segle XIX, tot seguint la pauta dels elements arquitectònics existents com a font d’interpretació.
El fragment més complet de muralla correspon al cantó de migjorn, on presenta un marcat talús i s’hi ubica la porta principal fortificada que donava entrada al pati interior del recinte.
Els murs de la muralla segueixen a la cara de llevant, on coincideixen amb l’absis de la capella. Tot i que aquest absis acaba en teulada, deixa veure uns senyals ben clars que en altres èpoques havia estat habilitat com a torre de defensa, coberta amb un terrat; així es veuen clarament tres gàrgoles de desguàs per a aquest terrat, dues filades abans de la part més alta del mur.
Els murs que resten i que donen a les altres cares coincideixen amb les parets de les edificacions i els límits de l’última muralla i queden situats en un lloc molt encimbellat.
Als costats de ponent i de migjorn hi ha els elements arquitectònics de reproducció els uns, i d’adaptació romànico-gòtica dissenyats pel mestre d’obres Callís, els altres, els quals segueixen a l’interior amb notables llars de foc, escales, columnes, etc.
L’estat del conjunt de les construccions és bo, llevat d’algunes finestres del cos gòtic, on caldria dur a terme alguns agençaments i, almenys, refer la fusta per tal de defensar l’edifici de l’acció de l’aigua. (MAB)