Bibliografia general referent al romànic d'Osona

  • Ramon d’Abadal: Catalunya carolíngia II. Els diplomes carolingis a Catalunya, 2 vols. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-1952.
  • Ramon d’Abadal: I de Vinyals: La Plana de Vich en els segles VIII i IX (717-786), Vic 1954.
  • Ramon d’Abadal i de Vinyals: Els primers comtes catalans. Ed. Vicenç Vives, Barcelona 1965.
  • Ramon d’Abadal i de Vinyals: L’abat Oliba, bisbe de Vic, i la seva època, (3.a edició), Barcelona 1962, reimprès a Dels visigots als catalans, vol. II, Barcelona 1968, pàgs. 141-277.
  • Ramon d’Abadal i de Vinyals: La plana de Vic en els segles VIII i IX (717-886), Vic 1954, Reproduït a “Dels visigots als catalans” I, Barcelona 1974, pàgs. 309-321.
  • J. Ainaud de Lasarte: Notas sobre iglesias prerrománicas, “Anales y boletín de los Museos de arte de Barcelona”, vol. VI, 1948, pàg. 319.
  • J. Ainaud de Lasarte: Dades inèdites sobre la catedral romànica de Vich, “Ausa”, vol. I, 1952-1954, pàg. 205-209.
  • A.M. Albareda: L’abat Oliba fundador de Montserrat (971?-1046), Montserrat 1931.
  • L’abat Oliba i el seu temps, Catàleg de l’exposició celebrada a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, de Barcelona l’any 1971.
  • “Ausa”, Publicació trimestral del Patronat d’Estudis Ausonencs, iniciada l’any 1952. Compta amb 10 volums fins al 1982, amb una mitjana de 470 pàgines per volum amb nombrosos articles d’història comarcal, de parròquies, institucions, arqueologia i història de Vic i de la seva comarca.
  • X. Barral i Altet: Le portail de Ripoll. Etat des questions, “Les cahiers de Saint-Michel de Cuxa”, vol. IV, 1973, pàgs. 139-161.
  • X. Barral i Altet: La sculpture à Ripoll au XIIe siècle, “Bulletin monumental”, vol. CXXXI, 1973, pàgs. 311-359.
  • Xavier Barral i Altet: La catedral romànica de Vic, Artestudi Edicions, Barcelona 1979.
  • Cayetano Barraquer i Roviralta: Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX, 2 vols. Barcelona 1906.
  • Pierre Bonnassie: Catalunya mil anys enrera (segles X-XI), I. Economia i societat pre-feudal, II. Economia i societat feudal, Edicions 62, Barcelona 1979-1981.
  • Vicenç Buron: Esglésies romàniques catalanes. Guia, Artestudi Edicions, Barcelona 1977.
  • “Butlletí del Centre Excursionista de Vich”. Iniciat l’any 1912. Es publicà fins al 1928. El forma un total de cinc volums d’unes 200 pàgines per volum. Conté interessants articles d’història i d’art de Josep Gudiol i Cunill, Pere Bofill, Sala Molas, Collell i altres autors de Vic o vinculats amb Vic.
  • Eduard Carbonell: L’art romànic a Catalunya. Segle XII, Barcelona 1974-1975.
  • Francesc Carreras i Candi: Les monedes episcopals vigatanes en els anys 1253 a 1262: “La Veu de Montserrat”, Vic 1897, pàg. 429.
  • Francesc Carreras i Candi: Notes dotzentistes d’Ausona, “Miscelanea històrica catalana”, sèrie II, Barcelona 1906, pàgs. 361-463.
  • Francesc Carreras i Candi: Geografia general de Catalunya, 6 vols, Barcelona 1908-1918.
  • Pelegrí Casades i Gramatxes: Lo Lluçanès. Excursions a dita comarca, Publicació del Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona 1897.
  • Ramon Casadevall: La capilla de Santa Eulalia de Vich, Vic 1926.
  • Els Castells Catalans, vol. IV, pàgs. 749-1055. Ed. Rafael Dalmau, Barcelona 1973, Els castells d’Osona són obra d’Antoni Pladevall i Pere Català i Roca.
  • Catálogo del Museo arqueológico-artístico episcopal de Vich, Vic 1893.
  • Miquel Coll i Alentorn: Osona onze segles enrera, “Ausa” IX, Vic 1980, pàgs. 77-81.
  • Ramon Corbella: L’aljama dels juheus de Vich, Vic 1909.
  • Segimon Cunill: Guía oficial de Vich y su partido, Guías Catalonia, Barcelona 1927.
  • Jean Pierre Cuvillier: Les communautés rurales de la plaine de Vich (Catalogne) aux XIII et XIV siècles, “Mélanges de la Casa de Velazquez”, 4 (1968), pàgs. 73-106.
  • Marcel Durliat: Art catalan, París 1963.
  • Marcel Durliat: L’art roman catalan. Etat des questions, “Anuario de estudios medievales”, vol. II, 1965, pàgs. 571-580.
  • Marcel Durliat: Problèmes posés par l’histoire de l’architecture religieuse en Catalogne dans la première moitié du XIe siècle, “Les cahiers de Saint-Michel de Cuxa”, vol. III, 1972, pàgs. 43-49.
  • Odibo Engels: Die weltliche Henschaft des Bischofs von Ausona-Vich (889-1315), “Spanische Forschungen”, Munster 1968, pàgs. 1-40.
  • Fidel Fita: Guillen Berenguer, ex-obispo de Vich, “Boletín de la Real Academia de la Historia”, 17, Madrid 1890, pàgs. 190-199.
  • Enrique Flórez i Continuadors (Risco, Merino, La Canal). España sagrada. Theatro geográphico histórico de la Iglesia de España (XXV, XXVIII, XXIX, XLII, XLIII), Madrid 1774, 1819 i 1859.
  • Josep M. Font i Rius: Orígenes del régimen municipal de Cataluña, “Anuario de Historia del Derecho Español”, vol. XVII, Madrid 1946.
  • Josep M. Font i Rius: Cartas de población y franquicias de Cataluña, 2 vols, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Barcelona 1969.
  • J.M. Font i Rius: Narbone et la Catalogne, Narbonne. Archéologie et histoire. Actes du XLVe Congrès de la Fédération historique du Languedoc méditerranéen et du Roussillon, Narbona 1972.
  • Eufemià Fort i Cogul: Sant Bernat Calbó, abat de Santes Creus i bisbe de Vic, Vilaseca-Salou 1979.
  • Paul H. Freedman: The Diocese of Vic. Tradition and regeneration in medieval Catalonia, Rutgers University Press, New Brunswich-New Jersey 1983.
  • Arcadi Garcia: Arnulfo, obispo de Vic (992-1020), “Ausa” III, Vic 1958-1960, pàgs. 401-411.
  • Arcadi Garcia: Contractes comercials vigatans de principis del segle XIII, “Ausa” IV, 1961-1963, pàgs. 321-329.
  • Arcadi Garcia: Orígens del mercat de Vich, “Ausa” V, 1964-1967, pàgs. 129-134 i 161-166.
  • Arcadi Garcia: El comercio de la piel en Vich a mediados del siglo XIII, Ed. Colomer-Monmany, Vic 1967.
  • Arcadi Garcia: Els Espanyol, una família burgesa vigatana del segle XIII, “Ausa” VI, 1968-1971, pàgs. 165-176.
  • Honorio Garcia: El notariado en Vich durante la Edad Media, “La Notaria” (tiratge a part). Barcelona 1947, pàg. 48.
  • Josep M. Gavín. Inventari d’esglésies. Osona, Barcelona 1983.
  • Josep Gudiol i Cunill: Catàlech dels exemplars que formen el Museu lapidari de Vich instalat al Temple romà, Manuscrit a l’Arxiu Capitular de Vic.
  • Josep Gudiol i Cunill: Les bregues sobre lo senyoriu de Vich en temps del rey En Jaume I, i Congrés d’Història de la Corona d’Aragó, pàgs. 194-218.
  • Josep Gudiol i Cunill: Las monedes episcopals vigatanes: Estudi de las encunyacions que s’han fet en Vich del segle X al XIV, “La Veu de Montserrat”, Vich 1896.
  • Josep Gudiol i Cunill: Més sobre monedes episcopals vigatanes, “La Veu de Montserrat”, Vic 1897.
  • Josep Gudiol i Cunill: Sant Pau de Narbona y lo Bisbat de Vich (Memòria llegida a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 7 de gener de 1905), Barcelona 1906.
  • Josep Gudiol i Cunill: L’Ausa romana i el seu temple, Vic 1907.
  • Josep Gudiol i Cunill: Lo sepulcre de Sant Bernat Calvó, bisbe de Vich (Treball extret del segon volum de les Memòries del Primer Congrés d’Història de la Corona d’Aragó, 1908), Barcelona 1912.
  • Josep Gudiol i Cunill: El Museu arqueològich-artístich episcopal de Vich. Historial y organisació, Vic 1918.
  • Josep Gudiol i Cunill: Del claustre de la catedral de Vich, “La Veu de Catalunya”, Pàgina Artística, núm. 500, 16 de desembre de 1919.
  • Josep Gudiol i Cunill: La canonja, “Butlletí del Centre Excursionista de Vich”, vol. III, 1919, pàg. 121.
  • Josep Gudiol i Cunill: El retaule de la catedral de Vic, “La Veu de Catalunya”, Pàgina artística, núm. 468, 3 de febrer de 1919 (Aquest article continua el núm. 497 de 1919).
  • Josep Gudiol i Cunill: El llano y la ciudad de Vich, “Boletín de la Sociedad de atracción de forasteros”, vol. XII, núm. XL, 1921.
  • Josep Gudiol i Cunill: Iglésia de Santa Eulàlia de Mèrida existent a Vich, “Butlletí del Centre Excursionista de Vich”, IV, 1921-1924, pàgs. 68-71.
  • Josep Gudiol i Cunill: La catedral de Vich i la seva decoració, Vic 1927 (2.a ed. 1928).
  • Josep Gudiol i Cunill: Catàleg dels llibres manuscrits anteriors al segle XVIII del Museu episcopal de Vich, “Butlletí de la Biblioteca de Catalunya”, vols. VI VII i VIII, 1929-1934.
  • Josep Gudiol i Cunill: Catàleg dels llibres manuscrits anteriors al segle XVIII del Museu Episcopal de Vich, Barcelona 1936.
  • Eduard Junyent: Itinerario histórico de las parroquias del Obispado de Vich, Publicat a “Hoja Parroquial” de Vic del 1945 al 1952, Sèrie de 392 articlets amb un dibuix i una petita descripció històrica i artística de cada parròquia i sufragània de la diòcesi de Vic.
  • Eduard Junyent: La consagración de San Julián de Vilatorta en 1050, “Analecta Sacra Tarraconensia”, XIX, 1946, pàgs. 279-292.
  • Eduard Junyent: Un importante legado de libros en el siglo XIII, “Hispania Sacra”, 2, Barcelona 1949, pàgs. 425-429.
  • Eduard Junyent: El Scriptorium vicense, “Vich”, 1954 i 1955.
  • Eduard Junyent: Lista de las parroquias del obispado de Vich, según la visita pastoral del obispo Galzerán Sacosta (1330-1339), “Miscelanea Filológica dedicada a Mons. A. Griera” I, Barcelona 1955, pàgs. 369-389.
  • Eduard Junyent: Santa Magdalena de Conangle, “Ausa”, II, 1955-1957, pàgs 63-66.
  • Eduard Junyent: El Diplomatori de Sant Bernat Calvó, Reus 1956.
  • Eduard Junyent: Catalogne romane, Col·l. Zodiaque, Sainte-Marie de la Pierre qui vire, Yonne, 1960-1961.
  • Eduard Junyent: La Biblioteca de la Canónica de Vich en los siglos X-XI, “Gesammelte Aufsätze zur Kaltur Geschichte Spaniens”, 21 land, Münster Westfalen 1963, pàgs. 136-145.
  • Eduard Junyent: La catedral de Vich en el período de la Reconquista, “Ausa”, vol. V, 1964-1967, pàgs. 121-128.
  • Eduard Junyent: La primitiva sede episcopal de Ausona, “Ausa”, vol. V, 1964-1967, pàgs. 8-13.
  • Eduard Junyent: Guía histórica de Vich y comarca, Vic 1965.
  • Eduard Junyent: La Cripta romànica de la Catedral de Vic, “Anuario de Estudios Medievales”, vol. 3, Barcelona 1966, pàgs. 91-109.
  • Eduard Junyent: Evolució històrica de la urbanització de Vic, “Ausa”, vol. VI, 1968-1971, pàgs. 41-52.
  • Eduard Junyent: Jurisdiccions i privilegis de la Ciutat de Vic, Publicacions del Patronat d’Estudis Ausonencs, 6, Vic 1969.
  • Eduard Junyent: La comarca de Vich, Barcelona-Granollers 1971.
  • Eduard Junyent: Commemoració mil·lenària del naixement de l’abat-bisbe Oliba, Publicacions de l’Abadia de Montserrat 1971.
  • Eduard Junyent: La figure de l’abbé Oliba. Esquisse biografique. “Les cahiers de Saint-Michel de Cuxa”, vol. 111, 1972, pàgs. 9-18.
  • Eduard Junyent: Le Scriptorium de la Cathédrale de Vich, “Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa”, V, Abbaye de Saint-Michel de Cuxa, 1974, pàgs. 65-69.
  • Eduard Junyent. El retablo mayor de la catedral de Vich, “Les cahiers de Saint-Michel de Cuxa”, vol. V, 1974, pàgs. 65-69.
  • Eduard Junyent: La Pau i Treva, Episodis de la Història, núm. 200, Rafael Dalmau, Editor, Barcelona 1975.
  • Eduard Junyent: La iglesia de la Rodona, “Ausa”, vol. II, 1957, pàgs. 447-453. Aquest article fou reproduït a J. Vigué. Les esglésies romàniques catalanes de planta circular i triangular, Artestudi Edicions, Barcelona 1975, pàgs. 363-369.
  • Eduard Junyent: Catalunya romànica, I: L’arquitectura del segle XI; II: L’arquitectura del segle XII, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1975-1976.
  • Eduard Junyent: La ciutat de Vic i la seva història, Curial Edicions Catalanes, Documents de Cultura, 13, Barcelona 1976.
  • Eduard Junyent: Diplomatari de la catedral de Vic: segles IX-X, Publicacions del patronat d’Estudis Ausonencs, 3 fasc. 1980-1984.
  • Paul Kehr: Das Papsttum und der Katalanischen Prinzipat bis zur Vereinsigung mit Aragon. “Abbandlungen der prenssichen Akademie der Wissenchaften”, Berlín 1926, pàgs. 1-91.
  • Liber Dotationum Antiquarum, o Cartulari de l’església de Vic amb còpies de 299 docs. a partir del 888. Pertany a l’Arxiu Capitular de la Catedral.
  • Jaume Lluís i Navas: Le droit monétaire dans la region de Vich pendant la reconquête espagnole, “Revue Numismatique”, XVIII, 1956.
  • J. Massó i Torrents: Manuscrits catalans de Vich, “Revista de bibliografia catalana”, vol. II, núm. 5, 1902, pàgs. 229-253.
  • Felip Mateu i Llopis: Els ius monetae en el obispado y condado ausonense (s. IX-XIV), “Numerario Hispánico” III, Madrid. 1955.
  • Josep Millàs i Vallicrosa: Notes històriques sobre la juderia de Vich, “Safarad”, XXII, 1962, pàgs. 312.
  • Josep Millàs i Vallicrosa: Assaig d’història de les idees físiques i matemàtiques a la Catalunya medieval, Barcelona 1931.
  • M. Dolors Molas i Font: Els ausetans i la ciutat d’Ausa, Publ. Del Patronat d’Estudis Ausonencs, Col·l. Osona a la butxaca 4, Vic 1982.
  • Juan Luis de Moncada: Episcopologio de Vich, escrito a mediados del siglo XVII por el Dean D. Juan Luis de Montcada, Ed. Jaume Collell, 3 vols., Vic 1891-1904.
  • L. Monreal y Tejada: La catedral de Vich. Su historia, su arte y su reconstrucción. Las pinturas murales de José Maria Sert, Barcelona 1942 (2.a ed. 1948).
  • Lluís Monreal i Martí de Riquer: Els castells medievals de Catalunya, Barcelona 1910.
  • Francisco Monsalvatje i Fossas:. El monasterio de San Pedro de Casserras, “Noticias Históricas”, núm. 20, Girona 1920.
  • Anscari Mundó: La renúncia del bisbe de Vic, Guillem de Tavertet (1233), segons la correspondència de Bages i els registres vaticans, VII Congrés d’Història de la Corona d’Aragó, vol. 3. Barcelona 1962, pàgs. 77-96.
  • Anscari Mundó: La mort del comte Ramon Borrell de Barcelona i els bisbes de Vic Borrell i Oliba, “Estudis d’història medieval” (Estudis dedicats a Ferran Soldevila en ocasió del seu setanta-cinquè aniversari), vol. I, Barcelona 1969, pàgs. 3-15.
  • Antoni Noguera: Collsacabra, Barcelona 1964.
  • Alexandre Olivar: El Sacramentario de Vich, “Monumenta Hispaniae Sacra”, sèrie litúrgica, vol. IV, Barcelona 1953.
  • Immaculada Ollich i Castanyer: Una família jueva de Vic (1266-78), “Ausa”, VII, pàg. 160.
  • Immaculada Ollich i Castanyer: Les entitats eclesiàstiques de Vic al segle XIII, “Ausa”, VIII, 1975-1979, pàgs. 90-101.
  • Ramon Ordeig i Mata: Els orígens històrics de Vic (segles VIII-X), Publ. 1. Patronat d’Estudis Ausonencs, Col·l. Osona a la butxaca, Vic 1981.
  • J. Pascual: Sacrae antiquitatis Cataloniae monumenta, Manuscrit de la Biblioteca de Catalunya, núm. 729, vol. VIII, Episcopologi de la catedral de Vic, folis 409-437, ~1720-1730.
  • P. Piferrer i F. P i Margall: España, sus monumentos y artes, su naturaleza e historia. Cataluña, vol. II, Barcelona 1884, pàgs. 227-235.
  • Jaime Pladelasala: La parroquia de Muntanyola, “Ausa”, I, 1952-1954, pàgs. 153-157.
  • Jaime Pladelasala: La parroquia de Sentfores, “Ausa”, I, 1952-1954, pàgs. 296-301.
  • Jaime Pladelasala: Parroquias vicenses. Riuprimer, “Ausa”, I, 1952-1954, pàgs. 390-396.
  • Jaime Pladelasala: Granollers de la Plana, “Ausa”, II, 1955-1957, pàgs. 53-62.
  • Antoni Pladevall: La parroquia de Santa Eugenia de Berga, “Ausa”, I, 1952-1954, pàgs. 436-443.
  • Antoni Pladevall: La parroquia de Sant Genís de Taradell, “Ausa”, I, 1952-1954, pàgs. 346-352.
  • Antoni Pladevall: La parroquia de Santa Maria de Seva, “Ausa”, II, 1955-1957, pàgs. 199-207.
  • Antoni Pladevall: La parroquia de San Julián de Vilatorta y su sufragánea San Martín de Riudeperes, “Ausa”, II, 1955-1957, pàgs. 246-258.
  • Antoni Pladevall: Montrodon. Esbós d’història del casal i família, “Taradell”, núms. 143-153 (1959), 42 pàgs.
  • Antoni Pladevall: Romiatge a Sant Martí de Centelles, Sant Miquel Sesperxes i Bertí, Vic 1962.
  • Antoni Pladevall.: El monasterio de Sant Llorenç del Munt de les Guilleries, “Ausa”, IV, 1962-1963, pàgs. 95-106, 131-137 i 168-176.
  • Antoni Pladevall: Els senescals dels comtes de Barcelona durant el segle XI, “Anales de Estudios Medievales” 3, Universitat de Barcelona, 1966, pàgs. 111-130.
  • Antoni Pladevall: La veritable filiació de Berenguer Seniofred de Lluçà, primer arquebisbe de Tarragona del segle XI, “Boletín Arqueológico de Tarragona” any LXVI, 1966, pàgs. 71-81.
  • Antoni Pladevall i Josep M. Pons Guri: Particularismes catalans en els costumaris dels segles XIII-XVIII, II Congrés Litúrgic de Montserrat, vol. III, Montserrat 1967, pàgs. 347-360.
  • Antoni Pladevall: Conflictes entre les exempcions monàstiques i els drets episcopals dels segles XII al XIV, i Col·loqui d’història del monaquisme català, Santes Creus 1966, vol. I, Santes Creus 1967-1969, pàgs. 263-295.
  • Antoni Pladevall: Els monestirs del nostre bisbat, “Hoja Diocesana”, núms. 422-507 (anys 1967-1970). Sèrie de 45 articles sobre tots els monestirs conservats o desapareguts de la diòcesi de Vic.
  • Antoni Pladevall: Els monestirs catalans, Barcelona 1968.
  • Antoni Pladevall: La parroquia de Sant Pere de Sora, “Ausa”, VI, 1968-1971, pàgs. 63-81.
  • Antoni Pladevall: Els orígens de la família Montcada, “Ausa”, VI, 1968-1971, pàgs. 308-321.
  • Antoni Pladevall: El monestir de Santa Maria de Lluçà. Guia històricoturística, Granollers 1969.
  • Antoni Pladevall: Santa Creu de Joglars, Notes ciclostilades, Vic 1969.
  • Antoni Pladevall: Resum històric del bisbat de Vic, “El bisbat de Vic, Estudis socio-pastorals”, Ed. Montblanc, 1969, pàgs. 19-34.
  • Antoni Pladevall: Sant Bartomeu del Grau, Notícies històriques i Programes Festa Major, 1969-1975.
  • Antoni Pladevall: Rodalia i Consueta de la parròquia de Sant Martí de Viladrau, Barcelona 1970.
  • Antoni Pladevall: Retalls d’història. Sant Boi de Lluçanès. Programes Festa Major, Barcelona 1970 i 1971.
  • Antoni Pladevall: Dues llistes de parròquies del Bisbat de Vic del segle XII, “Boletín arqueológico de la Real Sociedad Arqueológica Tarraconense”, 1971-1972, pàgs. 283-304.
  • Antoni Pladevall.: Capelles i santuaris del bisbat de Vic, “Hoja Diocesana”, des de l’any 1971 “Full Diocesà”, de la diòcesi de Vic. Sèrie encara oberta on ha estat publicada una notícia històrica i descriptiva de més de 200 capelles i santuaris de la diòcesi de Vic, la majoria d’estil o origen romànic.
  • Antoni Pladevall: El terme històric de Sau, “Ausa”, VII, 1972-1974, pàgs. 108-115.
  • Antoni Pladevall: El bisbat de Vic entre els anys 1685 i 1688, “Ausa”, VIII, 1975-1979, pàgs. 44-62.
  • Antoni Pladevall: Sant Bartomeu Sesgorgues, Sant Miquel de Sorerols i Sant Vicenç Sarriera, “Ausa”, VII, 1972-1974, pàgs. 330-352.
  • Antoni Pladevall: Notícies històriques d’Espinelves, “Ausa”, VIII, 1975-1978, pàgs. 225-237.
  • Antoni Pladevall i Altres: Síntesi històrica de Taradell, Taradell 1974.
  • Antoni Pladevall: El castell de Centelles, 2.a ed. ampliada, Vic 1976.
  • Antoni Pladevall: Els falsos d’Olost, “Estudios Históricos y documentos de los archivos de protocolos” VII, 1979, Miscelánea en honor de Josep M. Madurell III, Barcelona 1979, pàgs. 7-28.
  • Antoni Pladevall: IX Centenari de la consagració de l’església de Sant Fruitós de Balenyà (1083-1983), Balenyà 1984.
  • Antoni Pladevall: Osona i el Ripollès, Gran geografia comarcal de Catalunya, I, Enciclopèdia Catalana, SA, Barcelona 1987.
  • S. Pou y Comella de Palau: Relación de las festivas demostraciones con que la ciudad de Vich manifestó su regocijo con motivo de la consagración de su nueva iglesia catedral, que se hizo el día 15 de setiembre de 1803, Vic 1803.
  • J. Puig i Cadafalch: Le premier art roman. L’architecture en Catalogne et dans l’Occident mediterranéen aux Xe et XIe siècles, París 1928.
  • J. Puig i Cadafalch: Un relleu romànic de Vic emigrat a Londres, “Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona”, vol. III, núm. 30, novembre de 1953, pàgs 330-334.
  • J. Puig i Cadafalch: L’escultura romànica a Catalunya, vol. I, “Monumenta Cataloniae”, V, Barcelona 1949.
  • Josep Puig i Cadafalch, Antoni de Falguer i J. Goday i Casals: L’arquitectura romànica a Catalunya, 3 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1909-1918. Edició en facsímil de l’Institut d’Estudis Catalans i la Generalitat de Catalunya, Barcelona 1983.
  • Gonçal de Reparaz: La plana de Vic, Enciclopèdia Catalunya, Barcelona 1928.
  • J.R. V. (Jaume Ripoll i Vilamajor): Ceremonias que a principios del siglo XIII se observaban en la Sta. Iglesia de Vich el domingo de Ramos y días siguientes…, Vic 1832.
  • Jaume Ripoll i Vilamajor: Impresos, Sèrie de 52 fascicles que oscil·len entre les 4 i les 16 pàgines, impresos a Vic, a Can Valls, entre els anys 1818 i 1834. Cada fascicle o imprès té un títol molt llarg, com “Consagración y dotación de las iglesias de la diócesis de Vich, una a fines del siglo IX y otra a principios del X, ambas inéditas. Publicadas D.J.R.V. para ilustrar la historia de los diezmos de Cataluña”, Vic 1831, es tracta de les esglésies de Sant Martí del Congost o d’Aiguafreda i de la de Lluçà, en aquests Impresos hi ha publicades actes de consagració, làpides, documents importants i històries de capelles com les de Sant Sixt de Miralplà, Sant Jaume dels Malalts, Santa Margarida de Vila-seca, etc.
  • Josep Sala i Molas: El condado de Ausona en el medioevo, Vic 1930.
  • Jaume Sala i Sivilla: Guia del Ripollès, Osona i Berguedà, Barcelona 1968.
  • Jaume Sala i Sivilla: Berguedà i Lluçanès, Arxiu bibliogràfic excursionista de la Unió Excursionista de Catalunya, Barcelona 1975.
  • J. Salarich: Vich, su historia, sus monumentos, sus hijos y sus glorias, Vic 1854.
  • J. Serra i Campdelacreu: Album-Guía monumental y artístico de Vich, Vic-Barcelona s.d.
  • J. Serra i Campdelacreu: El archivo municipal de Vich. Su historia, su contenido y su restauración, Vic 1879.
  • John C. Shideler: Les tactiques politiques des Montcada, seigneurs de Vic du debret du XIII i siècle, “Ausa” IX, 1980-1981, pàgs. 329-342.
  • John C. Shideler: A medieval Noble Catalan Family: The Montcades 1000-1230, American Academy of Research, Historious on Medieval Spain, Washington DC. 1984.
  • M. Stokstad: Three Apostles from Vich, “The Nelson Gallery and Atkins Museum Bulletin”, vol. IV, núm. 11, agost de 1970, Kansas City, pàgs. 2-24.
  • M. Stokstad: Romanesque Sculpture in American Collections. XV. Kansas City. Missouri and Lawrence, Kansas, “Gesta”, vol. XVI, 1977, pàg. 52.
  • Victoria and Albert Museum. Review of the Principal Acquisitions during the year 1932, Londres 1933, pàgs. 1-12.
  • Victoria and Albert Museum. Romanesque Art, Small Picture Book, 15, Londres 1950, fig. 5.
  • Jordi Vigué: Les monedes episcopals vigatanes, “Quaderns d’estudis medievals”, I, Artestudi Edicions, Barcelona 1980, pàgs. 30-42.
  • R. Vilanova Rosselló: Els veguers d’Ausona, “Butlletí del Centre Excursionista de Vich”, II, pàg. 180.
  • Jaime Villanueva: Viaje literario a las Iglesias de España, vols. 6-8, València 1821.