Bibliografia sobre el marc geogràfic i històric de la Garrotxa

Bibliografia

  • Pèire de Marca: Marca Hispanica, sive limes hispanicus, París 1688
  • Jaume Villanueva i Astengo: Viage literario a las iglesias de España, 22 vols., Madrid-València 1803-52.
  • Cl. Devic i J. Vaissete: Histoire de Languedoc: Histoire Générale de Languedoc avec les notes et les pièces justificatives, especialment vol. II, ed. Privat, Tolosa 1875.
  • Joaquim Botet i Sisó: Condado de Gerona. Los condes beneficiarios, Girona 1890.
  • Francesc Monsalvatje i Fossas: Noticias históricas del condado de Besalú, 26 vols., Olot 1889-1919.
  • Antoni Rovira i Virgili: Història Nacional de Catalunya, vol. III, Barcelona 1924.
  • Francesc Caula i Vegas: Les parròquies i comuns de Santa Eulàlia de Begudà i Sant Joan les Fonts (Notes històriques), Sant Joan les Fonts 1930 (reimpressió: 1981).
  • Francesc Caula i Vegas: El règim senyorial a Olot, Olot 1935-36 (reimpressió: Olot 1982).
  • Ramon D’Abadal i de Vinyals: L’abat Oliba, bisbe de Vic i la seva època, Aymà, Barcelona 1948 (publicat també a: Dels visigots als catalans, vol. II, Edicions 62, Barcelona 1970, pàgs. 141-277).
  • Frederic Udina i Martorell: El Archivo Condal de Barcelona en los siglos IX-X. Estudio crítico de sus fondos, Barcelona 1951.
  • Ramon D’Abadal i de Vinyals: Catalunya carolíngia, II. Els diplomes carolingis a Catalunya, 2 vols., Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-52.
  • Luís Monreal i Martí de Riquer: Els castells medievals de Catalunya, vol. I, Barcelona 1955.
  • Rationes decimarum Hispaniae (1279-80) I. Cataluña, Mallorca y Valencia, editades per Josep Rius I Serra, CSIC, Barcelona 1956.
  • Liber feudorum maior, editades per Francesc Miquel i Rosell 2 vols. CSIC, Barcelona 1955-57.
  • Santiago Sobrequés i Vidal: Els barons de Catalunya, ed. Vicens Vives, Barcelona 1957.
  • Ramon D’Abadal i de Vinyals: Els primers comtes catalans, ed. Vicens Vives, Barcelona 1958.
  • Ramon D’Abadal i de Vinyals: Història dels Catalans, II. La Pre-Catalunya, ed. Ariel, Barcelona 1961.
  • Francesc Caula i Vegas: Besalú, condado pirenaico en la época carolingia, “Pirineos”, Saragossa 1961-62.
  • Josep Girona i Casagrau: L’alta Garrotxa, ed. Selecta, Barcelona 1961.
  • Ramon Grabolosa: Besalú, un país aspre i antic, ed. Montblanc, Barcelona-Granollers 1968, 2a edició, 1973.
  • Antoni Pladevall i Font: Els monestirs catalans, ed. Destino, Barcelona 1968.
  • Pierre Bonnassie: Les conventions féodales dans la Catalogne du Xle siècle, a “Les structures sociales de l’Aquitanie, du Languedoc et de l’Espagne au premier âge féodal”, París 1969, pàg. 187-208.
  • Francesc Caula i Vegas: Besalú comtat pirinenc (Notes històriques), Olot 1969.
  • Josep M. Font i Rius: Cartas de población y franquicia de Cataluña, 2 vols., CSIC. Barcelona 1969.
  • Anscari M. Mundó: Recherches sur le traité du moine Garsias a l’abbéévêque Oliba sur Cuxa, “Les Cahiers de Saint Michel-de-Cuxa”, abril 1970. pàgs. 63-74.
  • Pere Català i Roca i D’Altres Autors: Els castells catalans, vol. III, Rafael Dalmau, Editor, Barcelona 1971.
  • Ramon Grabolosa: Santa Pau i la seva baronia, ed. Montblanc, Granollers 1971.
  • Antoni M. Aragó i M. Mercè Costa: Fonts per a la demarcació territorial de les vegueries de Besalú i Camprodon (segles XII-XIV), “I Assemblea d’Estudis sobre el comtat de Besalú. Actes”, Olot 1972, pàgs. 81-90.
  • Josep M. Coromines i Xavier Sala i Aragó: L’aqüeducte de Besalú, “I Assemblea d’Estudis sobre el comtat de Besalú. Actes.”, Olot 1972, pàgs. 81-90.
  • Manuel Grau i Montserrat: Metges jueus a Besalú (segle XIV), a “I Assemblea d’Estudis sobre el comtat de Besalú. Actes”, Olot 1972.
  • Eduard Junyent i Subirá: Algunes remarques entorn de l’església de Santa Maria de Besalú, a “I Assemblea d’Estudis sobre el comtat de Besalú. Actes.”, Olot 1972, pàgs. 261-277.
  • Santiago Sobrequés i Vidal: Algunes precisions sobre la història dels antics comtes de Besalú, a “I Assemblea d’Estudis sobre el comtat de Besalú. Actes.”, Olot 1972, pàgs. 21-28.
  • Josep M. Salrach i Marés: El bisbe-comte Miró Bonfill i la seva obra de fundació i dotació de monestirs, a “II Col·loqui d’Història del Monaquisme Català”, II, Poblet 1974, pàgs. 57-81.
  • Josep M. Salrach i Marés: Los condes y el condado de Besalú durante la época carolingia (siglos IX y X), 3 vols., tesi de doctorat inèdita presentada l’any 1974 a la Universitat de Barcelona.
  • Ramon Grabolosa: Les Valls d’Olot. La plana d’En Bas i terres de Bianya, ed. Montblanc-Martín, Granollers 1975.
  • Pierre Bonnassie: La Catalogne du milieu du Xe à la fin du XIe siècle. Croissance et mutations d’une société, 2 vols., Tolosa 1975-76 (edició catalana: Catalunya mil anys enrera (segles X-Xl), 2 vols., Edicions 62, Barcelona 1979-81).
  • Josep M. Corominas i Planellas i Jaume Marquès i Casanovas: La Comarca de Besalú, “Catálogo Monumental de la provincia de Gerona”, Girona 1976.
  • Maria de Bolòs i Capdevila: La comarca d’Olot. Estudio de Geografia regional, Edicions de la Universitat de Barcelona, Barcelona 1977.
  • Jordi Bolòs i Masclans: Els masos del terme de Montagut l’any 965, “Revista Catalana de Geografia”, núm. 4, 1978, pàgs. 655-667.
  • Manuel Grau i Montserrat: La comunitat hebraica d’Olot (segle XIV), a “II Assemblea d’Estudis sobre el comtat de Besalú. Actes.”, Olot 1978, pàgs. 53-84.”
  • Miquel Llosas: El comte Tallaferro a Còrdova, a “II Assemblea d’Estudis sobre el comtat de Besalú. Actes”, Olot 1978, pàgs. 183-199.
  • Josep M. Salrach i Marés: El procés de formació nacional de Catalunya (segles -): 2 vols. Edicions 62, Barcelona 1978.
  • Josep M. Salrach i Marés: El comte Guifré de Besalú i la revolta de 957. Contribució a l’estudi de la noblesa catalana del segle X, a “II Assemblea d’Estudis sobre el comtat de Besalú. Actes”, Olot 1978, pàgs. 3-36.
  • Manuel Grau i Montserrat: LOS judíos y la nobleza en el antiguo condado de Besalú (siglo XIV), “Annals 1978”, Olot 1979, pàgs. 49-120.
  • Narcís Puigdevall i Diumé: Els documents sobre la Garrotxa durant els segles IX i X, a “Annals 1978”, Olot 1979, pàgs. 157-174. En els volums següents dels “Annals del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i comarca” hi ha la continuació d’aquest article.
  • Cebrià Baraut i Obiols: Els documents, dels anys 981-1010, de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, “Urgellia”, III, 1980, pàgs. 7-166.
  • Thomas N. Bisson: El senyoriu reial sobre Besalú: a propòsit de tres privilegis de Pere i per a Sant Pere de Besalú, a “III Assemblea d’Estudis sobre el comtat de Besalú. Actes”, Olot 1980, pàgs. 35-41.
  • Francesc Grabolosa i Roura: Notes referides a les relacions de Jaume i per les terres de l’antic comtat de Besalú, a “III Assemblea d’Estudis sobre el comtat de Besalú. Actes”, Olot 1980, pàgs. 161-172.
  • Manuel Grau i Montserrat: Demografia jueva a Besalú (segles XIV-XV), a “III Assemblea d’Estudis sobre el comtat de Besalú. Actes”, Olot 1980, pàgs. 499-501.
  • Narcís Puidevall i Diumé: La rodalia de Sant Aniol d’Aguja segons un document de l’any 872, a “III Assemblea d’Estudis sobre el comtat de Besalú. Actes”, Olot 1980, pàgs. 337-347.
  • Ramón Sala i Canadell: Romanització de la Garrotxa, a “III Assemblea d’Estudis sobre el comtat de Besalú. Actes”, Olot 1980, pàgs. 365-392.
  • G. Alcalde, R. Buxó, J. Oller i A. Rodríguez: Els primers grups humans a la Garrotxa, Museu d’Olot, Olot 1981.
  • Jordi Bolòs i Masclans i Víctor Hurtado i Cuevas: Notes històriques del Ripollès els segles IX i X, “Quaderns d’estudis medievals”, núm. 4, 1981, pàgs. 209-218.
  • Joaquim Danés i Torras: Història d’Olot. Notes històriques, vols. IV i V, Olot 1980-81.
  • Manuel Grau i Montserrat: El fossar dels jueus (Besalú, segle XIV), “Annals 1980-81”, Olot 1982, pàgs. 113-124.
  • Joan Pagès i Pons: El comte Sunifred i el monestir de Sant Benet de Bages, “Annals 1980-81”, Olot 1982, pàgs. 139-170.
  • Manuel Riu i Riu: Hipòtesi entorn dels orígens del feudalisme a Catalunya, “Quaderns d’estudis medievals”, núm. 4, 1981, pàgs. 195-208.
  • Gabriel Alcalde i Gurt: La Paleologia de l’alta Garrotxa segons els micromamífers retrobats en el reompliment de la Cova dels Ermitans, “Annals 1980-81”, Olot 1982, pàgs. 5-32.
  • Jordi Bolòs i Masclans: Comentaris sobre el testament del prevere Della de l’any 991, “Quaderns d’estudis medievals”, núm. 10, 1982, pàgs. 607-609.
  • M. Crusafont i Sabater: Numismàtica de la Corona Catalano-aragonesa medieval (785-1516), ed. Vico, Madrid 1982.
  • J. Casas: La via romana de Capsacosta, Olot 1983.
  • Lluís To i Figueras: El comte Bernat de Besalú i el seu testament sacramental, a “IV Assemblea d’Estudis sobre el comtat de Besalú. Actes”, vol. I, Olot 1983, pàgs. 117-128.
  • Thomas N. Bisson: Fiscal accounts of Catalonia under the early countkings (1151-1213), 2 vols., University of California Press, Berkeley 1984.
  • Francesc Caula i Vegas: Recull d’articles i treballs, especialment el volum III, Sant Joan les Fonts 1984.
  • Joan Pagès i Pons: Les Preses i el monestir de Sant Benet de Bages, 2 vols., Diputació de Girona, Olot 1984.
  • A. Rodríguez, G. Alcalde i M.T. Geni’s: El material arqueològic del poblat ibèric de la Palomera (Serra de Finestres, la Garrotxa), “Revista de Girona”, núm. 116, 1984, pàgs. 29-38.
  • Josep M. Salrach i Marés: El comte-bisbe Miró Bonfill i l’acta de consagració de Ripoll de l’any 1977, a “Miscel·lània Aramon i Serra”, vol. IV, Barcelona 1984, pàgs. 303-318.
  • Lluís G. Constans i Serrats: Diplomatari de Banyoles, vol. I (De l’any 822 al 1050), Banyoles 1985.
  • Ramon D’Abadal i de Vinyals: Catalunya carolíngia. I. El domini carolingi a Catalunya, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1986.
  • Joan-Albert Adell i Gisbert: Notes per a l’estudi del patrimoni arquitectònic de Besalú, a “V Assemblea d’Estudis sobre el comtat de Besalú. Actes”, Olot 1986, pàgs. 113-128.
  • M. Josepa Arnall i Juan: Toponímia medieval de la Garrotxa, a “V Assemblea d’Estudis sobre el comtat de Besalú. Actes”, Olot 1986, pàgs. 259-294.
  • Ignasi Baiges i Jardí i M. Lluïsa Cases i Loscos: Documents dels segles XI al XIV conservats a l’Arxiu municipal de Besalú, a “V Assemblea d’Estudis sobre el comtat de Besalú. Actes”, Olot 1986, pàgs. 85-96.
  • Jordi Bolòs i Masclans i Víctor Hurtado i Cuevas: Alguns problemes plantejats durant la confecció d’un mapa històric del comtat de Besalú, a “V Assemblea d’Estudis sobre el comtat de Besalú. Actes”, Olot 1986, pàgs. 181-187.
  • Jordi Bolòs i Masclans i Víctor Hurtado i Cuevas: Atlas Històric de Catalunya. Anys 759-992, Ripoll-Olot, fulls 10-1, Barcelona 1984, fulls 10-2 i 10-3, Barcelona 1985; Figueres, fulls 11-1, 11-2 i 11-3, Barcelona 1986.
  • Francesc Burjachs i Casas, Mercè Cartañá i Arcediano i Joan Monteis i Cahís: Primers resultats sobre la Paleoclimatologia i dinàmica del dipòsit lacustre quaternari del “Pla de l’Estany” (Sant Joan les Fonts, Garrotxa), “Vitrina”, núm. 1, Olot 1985-86, pàgs. 27-36.
  • Josep M. Mallarach, Ramon Pérez i Obiol i Joan M. Roura: Aportacions al coneixement del clima i la vegetació durant el quaternari recent, en el NE de la Península Ibèrica, “Vitrina”, núm. 1, Olot 1985-86, pàgs. 49-54.
  • Julià Maroto i Genover: Un jaciment prehistòric a l’interior del Massís de l’alta Garrotxa: la Cova dels Ermitons, “Vitrina”, núm. 1, Olot 1985-86, pàgs. 37-48.
  • M. Aurora Martín i Ortega: L’Arqueologia prehistòrica, protohistòrica i clàssica a la zona de l’antic comtat de Besalú. Estat de la qüestió, a “V Assemblea d’Estudis sobre el comtat de Besalú. Actes”, Olot 1986, pàgs. 103-112.
  • Francesc Mir i del Pozo: Estructura urbana de Besalú a la baixa Edat Mitjana, a “V Assemblea d’Estudis sobre el comtat de Besalú. Actes”, Olot 1986, pàgs. 223-242.
  • Montserrat Pagès i Paretas: El marc històric, dins Catalunya Romànica, vol. X, El Ripollès, Barcelona 1987, pàgs. 17-62.
  • Jordi Bolòs i Masclans: Comentaris sobre alguns aspectes de les actes de consagració i dotació d’esglésies. “Quaderns d’estudis medievals” (en curs de publicació).
  • Jordi Bolòs i Masclans: La parròquia de Montagut de Fluvià el segle XVIIe. Paisatge, societat i toponímia, a “Miscel·lània d’homenatge a Enric Moreu-Rey”, vol. 5, Abadia de Montserrat 1988, pàgs. 245-270.
  • Jordi Bolòs i Masclans: L’hàbitat dispers a la Catalunya medieval, a “Col·loqui Internacional Hug Capet: França meridional, Catalunya, Aragó i Navarra al voltant de l’any mil”, celebrat a Barcelona el 1987 (en curs de publicació).
  • Jordi Bolòs i Masclans: La parròquia de Sant Vicenç del Sallent (la Garrotxa) a l’Edat Mitjana. Paisatge i societat, a “Paisatge a la Catalunya medieval” (en curs de publicació).

Bibliografia General

  • (No fa referència a la Garrotxa, però és esmentada al capítol El marc històric).
  • Marc Bloch: Les caractères originaux de l’histoire rurale française, Armand Colin, Paris 1952.
  • Georges Duby: L’économie rurale et la vie des campagnes dans l’Occident médieval, ed. Montaigne, París 1962.
  • Elisabeth Magnou-Nortier: Fidélité et féodalité méridionales d’après les serments de fidélité (Xe-début XIIe siècle), a “Les structures sociales de l’Aquitaine, du Languedoc et de l’Espagne au primer âge féodal”, CNRS, París 1969, pàgs. 115-135.
  • Georges Duby: La société aux XIe et XIIe siècles dans la région mâconnaise, Éditions de l’Ecole des Hautes Études en Sciences Sociales, París 1971 (reimpressió 1982).
  • Josiah C. Russell: Medieval Regions and their Cities, David and Charles, Newton and Abbot 1972.
  • Jean-Pierre Poly: La Provence et la société féodale (879-1166). Contribution à l’étude des structures dites féodales dans le Midi, Bordas, París 1976.
  • S.P.J. Harvey: Evidence for Settlement Study: Domesday Book, a “English Medieval Settlement”, editat per P.H. Sawyer, Londres 1979, pàgs. 105-109.
  • Elisabeth Magnou-Nortier: Les mauvaises coutumes en Auvergne, Bourgogne méridionale, Languedoc et Provence au XIe siècle: un moyen d’analyse sociale, a “Structures féodales et féodalisme dans l’Occident méditerranéen (Xe-XIIIe siècles)”, Roma 1980, pàgs. 135-172.
  • Jean-Pierre Poly i Eric Bournazel: La mutation féodale. Xe-XIIe siècles. PUF, Paris 1980.
  • Michel Aubrun: L’ancien diocèse de Limoges des origines au milieu du XIe siècle. Institut d’Études du Massif Central, Clarmont Ferrand 1981.
  • Robert Fossier: Enfance de l’Europe. Aspectes économiques et sociaux, 2 vols., PUF, París 1982.
  • François Bange: L’ager et la villa, structures du paysage à la fin du Haut Moyen Âge (IXe-XIe siècles), “Annales. Économies. Sociétés. Civilisations”, any 39, núm. 3, 1984, pàgs. 529-569.
  • Michael Aston: Interpreting the Landscape. Landscape Archaeology in Local Studies, B.T. Batsford, Londres 1985.
  • Pierre Bonnassie: Survie et extinction du régime esclavagiste dans l’Occident du haut moyen âge (IVe-XIe s.), “Cahiers de Civilisation médiévale. Xe-XIIe siècles”, núm. 112, 1985, pàgs. 307-343.
  • Marie-Thérèse Lorcin: Société et cadre de vie en France, Angleterre et Bourgogne (1050-1250), SEDES, París 1985. (JBM)