Hom suposa que el castell senyorial de Santa Pau té com a antecedents el castell muntanyenc de Finestres i el llinatge dels Porqueres. Hom creu també que els senyors del castell de Finestres, després de fer construir el castell de Santa Pau, adoptaren com a propi el cognom de Santa Pau, preferint-lo al de Porqueres. El topònim de Santa Pau ja apareix en un document de l’any 879 (“in Sancta Pace”), i en documents posteriors. Segons indica Lluís C. Constans, quan els nobles de Porqueres van esdevenir senyors de Finestres, nomenaren la família Santa Pau castlans del castell roquer. D’aquesta família hi ha antecedents, però és amb Ponç II que acaba la sèrie dels castlans de Finestres i comença la dels senyors, i després barons, de Santa Pau. Hi ha notícia d’un document del gener del 1221 signat per Agnès, senyora de Porqueres i Santa Pau (“domina de Porchariis et Sancta Pace”). Aquesta dama es casà en segones núpcies amb Arnau de Pont Ademar. El fill d’aquest segon matrimoni, Ramon Ademar, va vendre el castell de Porqueres, l’any 1251. Després del 1277 hi ha documentació que informa que el castell de Santa Pau era a càrrec de Ponç, germà d’Hug I, el qual contragué matrimoni amb Orpai d’Urtx. Tots dos esposos van albergar al seu castell el sobirà Pere el Gran, recentment sortit d’una perillosa batalla contra els francesos, l’agost del 1285. El 28 de febrer de 1297 Ponç III de Santa Pau obtingué el privilegi d’un mercat setmanal per a la baronia. Poc després, el 15 de novembre del 1300, fou expedida la carta de poblament de la cellera de Santa Pau. El successor de Ponç fou el seu fill Hug (Hug II), que havia subscrit amb els seus progenitors la carta pobla de Santa Pau. Aquest prestà homenatge al rei Jaume II el 17 d’agost de 1312 pels castells de Finestres, Santa Pau i Sant Aniol. Es casà amb Marquesa, filla del senyor del vescomtat de Canet. A la mort del seu marit, Marquesa es va encarregar de vetllar pels interessos familiars. El seu fill, Ponç de Santa Pau (Ponç IV) es casà amb una Saportella i morí a Constantinoble l’any 1352 a causa de les ferides rebudes en una batalla. El fill d’aquest fou Hug Ademar, el qual també participà en nombroses batalles. En les seves absències menava el timó de Santa Pau la seva muller Beatriu de Ribelles. D’aquesta època ha arribat un fogatjament de 1365-70, en el qual es consigna entre els focs “aloers e franchers qui són dins lo bisbat de Girona”, 1 foc pel “castell e parròquia de Sancta Pau” i 116 focs al “castell e parroquia de Sancta Pau, de Cavallers” (J. EsGlésiesi Fort: El fogatge de 1365-1370). Tanmateix el fogatjament de les corts de Cervera del 1359 afirma que el nombre de focs del castell de Santa Pau uns anys abans era de 153 (Joaquim Botet i Sisó: Provincia de Gerona, dins Geografía general de Catalunya). Huguet Ademar de Santa Pau dictà testament a la darreria de l’any 1391, en el qual, entre altres coses, prenia disposicions amb relació a la seguretat econòmica de la seva muller, i també de cara a l’enriquiment de la capella de Sant Antoni i Sant Honorat, del castell de Santa Pau. L’hereu de la baronia de Santa Pau, a lamort d’Hug Ademar I, fou el seu quart fill, Galceran Ademar. Aquest fou nomenat senyor de Finestres i Santa Pau, tot i que ja ho era l’11 de març de 1399, bé que aleshores es trobava sota la tutoria de la seva mare, Beatriu. Els seus passos mediterranis van imposar a Galceran que nomenés procuradora de la baronia de Santa Pau la seva mare, el 22 d’agost de 1401. Consta que Beatriu s’ocupava d’arrendar les rendes de la baronia de Finestres i Santa Pau el 10 de juliol de 1414, tal com ha quedat demostrat a través de la documentació. A l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona hi ha un document datat el 12 de juny de 1431 on, en un resum més tardà, es llegeix: “Donació y heretament de Galceran Ademar de Santa Pau feta a Huguet de Santa Pau, son fill, del castell y vila de Santa Pau, Finestres, Mosset y altres sas señorias que possehia en lo Principat de Catalunya, en poder de Bernat Noves, notari de Barcelona”. Ens ha restat un testimoni del 26 d’abril de 1433, on Hug Ademar de Santa Pau signa com nou “senyor dels castells de Santa Pau, Finestres i Castellfollit”. La seva muller Damleta sovint apareix també com a procuradora a causa de les contínues absències del seu marit. L’any 1444 aquesta tenia hipotecats els castells de Finestres i Santa Pau en raó del dot. Damieta sobrevisqué el marit. Va contraure segones núpcies amb Martí Guerau de Cruïlles, I la seva filla Beatriu es casà al mateix temps que ella amb Bernat Guerau de Cruïlles, germà del que era segon marit de Damleta. Aquestes segones noces de Damieta van desparellar les disposicions testamentàries del que havia estat el seu primer marit. Sorgí un litigi que llevà a mare i filles la baronia de Santa Pau. Aquesta baronia fou assignada a Joana, la menor de les filles d’Hug Ademar I i de Beatriu de Ribelles. El 16 de juny de 1445 el jutge de la cúria reial de Besalú donà possessió dels castells de Finestres i Santa Pau a Jaume Cadell, procurador de Joana. Aquesta era la muller de Berenguer d’Oms. Joana de Santa Pau morí l’any 1456; el seu marit l’havia precedit. D’aquesta època resta un document: “Venda de la baronia de Santa Pau y Finestres feta per exemció de la Cort Reial de Besalú en favor de Berenguer Oms com a mes donant en lo encant públich preu 5070 lliures de Barcelona en term. En poder de Francesc Oms, notari de Besalú, 10 setembre 1456”. Durant la guerra dels remences el castell de Santa Pau fou escenari d’avalots i lluites. Del gener del 1486 data un document que testimonia que els remences, conduïts per Narcís Goixat, prengueren aquest castell. (RMOG)
El castell de Santa Pau, tal com ha arribat fins a nosaltres, és en bona part gòtic i en part fruit de transformacions o reparacions posteriors. Aquest castell palau té una planta lleugerament rectangular, gairebé quadrada, i s’ordena al voltant d’un pati central. Segons Lluís Monreal i Martí de Riquer, la crugia septentrional és la més antiga. L’edifici començà a ésser construït probablement al segle XIII. (JBM)