El castell del Mallol era situat al cim del turó on hi ha l’església i l’actual poble. L’estructura de les construccions de l’antic castell encara eren ben visibles al començament del segle XX, tal com la descriuen, per exemple, Cèsar August Torres o Francesc Monsalvatje. La primera documentació que hi ha del nom Mallol, o Mayol, és de l’any 1176, data d’una donació vescomtal de béns situats al terme de Sant Just Privat de la vall d’en Bas. No torna a aparèixer el nom de Mallol fins l’any 1204, data en la qual hom ja diu que hi havia un castell. En aquesta data el prior de Puigpardines, Berenguer, i Eliarda feren un conveni en aquest castell (“actum est hoc in castro de Mayol”).
Segons Francesc Caula, l’any 1241 la “forsa des Maglol” apareix esmentada entre les fortificacions i els drets que tenia el jutge d’Arborea. Una notícia de l’any 1278 informa que Sibil·la, comtessa d’Empúries i vescomtessa de Bas, confessava al monarca Pere el Gran tenir en feu “in perpetuum castrum des Mayol”. El 19 de juny de 1285 aquest mateix monarca concedí al comte Ponç Hug IV d’Empúries, fill de Sibil·la, en reconeixement de la seva actitud durant la invasió de Felip l’Ardit, la investidura, entre d’altres, del castell de “Munyol”. Al segle XIV hi ha documentada l’existència de la capella de Sant Just al castell de Mallol. Segons el fogatjament dimanat de les corts de Cervera de l’any 1359, el castell i la vila de Mallol comptava amb 11 focs classificats com a aloers o francs, 1 foc d’església i 2 de cavallers. El Mallol sofrí el canvi de senyor arran del daltabaix que dugué al cadafal el Gran Privat de Pere el Cerimoniós Bernat II de Cabrera. El 5 de febrer de 1361, com diu Francesc Monsalvatje, el monarca ordenava al lloctinent del governador de Catalunya i al veguer de Girona que lliuressin a Bernat IV, hereu del comte d’Osona, la possessió del “loco dez Mayol et de Castello et totum integriter vicecomitatum de Basso”, aleshores en poder del duc de Girona. En aquest mateix document són esmentades les fortaleses que hi havia al lloc del Mallol. El 15 de maig de 1426 apareix documentat un terratrèmol que, entre altres llocs del bisbat de Girona, afectà el castell de Mallol. Amb tot, segons notícies posteriors, el castell devia subsistir. Així, en un document estudiat per Francesc Caula, de l’any 1431, el propietari d’un mas de la parròquia de Ridaura reconeix al vescomte de Bas que si hom cridava “viafors” a la vila o al castell del Mallol, ell era obligat a fer el mateix des del seu mas, de dia amb fum i de nit amb foc. De fet, el castell del Mallol és tardà i nasqué a més d’unes necessitats diferents de les que originaren la majoria dels altres castells de la comarca. En aquest cas, quan l’encimbellada fortalesa de Castelló d’en Bas fou massa desavinent i allunyada, els vescomtes de Bas preferiren tenir llur castell o residència al turó del Mallol, situat al mig de la plana.