La família dels Balbs tingué la seva casa forta prop de l’església de Sant Joan dels Balbs. Tot i que als Balbs ja hi havien de posseir un habitatge més o menys gran, de fet les primeres notícies que hom té d’aquesta construcció són de vers l’any 1300 i fan pensar que fou construïda al segle XIII. En canvi, les dades documentades que fan referència a aquesta família de la baixa noblesa besaluenca ja comencen en una època força anterior. Segons F. Caula (Francesc Caula: Los Balbs, Recull d’articles i treballs, vol. III, Sant Joan les Fonts 1984 [1956], pàgs. 171-177. Vegeu també Joan Pagès: Els senyorius alodials en el vescomtat de Bas a la baixa edat mitjana, Girona 1987, pàgs. 90-93), el primer senyor dels Balbs documentat és Guillem Ramon, que l’any 1145, juntament amb els seus germans, feu de testimoni en un document de la vescomtessa Beatriu de Bas. Segons aquest historiador, Pere (“Petrus de Balbis”), fill de Guillem Ramon, es casà amb Saurina. Tingueren una noia anomenada Estefania que prengué per marit, vers el 1175, Ramon de Roca, de la casa forta del Collell, a la parròquia de Sant Martí del Clot, a la vall de Bianya. Gairebé un segle més tard, segons F. Caula, els seus hereus tornaren a viure als Balbs. Seria molt interessant d’arribar a conèixer bé els lligams que s’establiren entre totes aquestes famílies de la baixa noblesa del comtat de Besalú. Saber, per exemple, amb quins homes o dones es casaven, d’on eren senyors o pagesos aloers, quins motius els movien a la tria, etc. El fill gran de Pere, Bernat dels Balbs (“Bernardus de Balbis”) es casà amb Beatriu, i apareix documentat entre els anys 1161 i 1191. El 1176, donà a la comunitat de Santa Maria de Besalú, amb l’acord de la seva dona i de la seva mare, un camp anomenat “Turonell”, situat a la parròquia de Sant Joan dels Balbs. Pere se’n reservà, però, l’usdefruit, en canvi, de comprometre’s al pagament de la tasca del pa i del vi (onzena part de les collites), de la cossura (dret feudal segurament també proporcional a la collita) i de dues gallines. Llur fill Guillem, que visqué al final del segle XII, es casà, segons els historiadors esmentats, amb Caterina del castell de Sant Aniol (de Finestres?). Tingueren un fill, anomenat també Guillem, que prengué com a muller Maria de Portella i que visqué a la primeria del segle XIII. Segons F. Caula, Berenguer de Roca, successor de Pere de Roca, casat amb Berenguera i amb llur fill anomenat Ramon, vengueren el 1263 a Pere del Bac (o Desbac) la casa forta (stacionem) del Collell i se n’anaren a viure a Balbs. Potser aleshores la casa fou renovada. Les dades que tenim d’aquesta família són, però, força confuses. Entre el 1274 i el 1324 apareix documentat un altre Guillem. D’altra banda, cal esmentar, amb relació a la casa forta, que l’any 1312, en un instrument fet fer per Jaume II es diu: “Encara hi és la forsa de Balbs, que és d’en Balbs, que s’és feta ara novellament”. L’any 1324 hi ha una nova notícia d’aquesta casa forta. Guillem, que rep el títol de cavaller de la parròquia de Sant Joan de Balbs, reconeix posseir per la comunitat de Santa Maria de Besalú la casa que fou del difunt Pere de Roca de Balbs i de Sibil·la i també el camp “Turonell”; per la casa, dona a l’abadia dos capons. Un Guillem, potser fill del precedent, es casà amb Caterina Seguí de Sales. L’any 1347, apareix documentat encara un Guillem dels Balbs. Segons Joan Pagès, a partir d’aquesta època apareixen també en els documents membres d’aquesta família Balbs relacionats amb el castell de Sant Aniol de Finestres. D’acord amb F. Caula (Francesc Caula: El règim senyorial a Olot, Olot 1935, pàgs. 43), un Bernat de Balbs de la parròquia de Sant Aniol tenia, el 1419, l’obligació de pagar uns delmes a la parròquia de Sant Andreu del Coll. D’altres membres d’aquesta família foren Pere de Balbs, que l’any 1316 tenia un benefici eclesiàstic de les Preses, Ramon de Balbs, monjo de Besalú, etc.