Situació
Vista exterior de l’església des del costat sud-est. Hom pot observar perfectament les modificacions que alteraren substancialment l’aspecte original de l’edifici.
J. M. Melció
L’església de Sant Eudald de Jou centra el veïnat disseminat dels Vilars, al cantó de tramuntana del Cos. És enlairada dalt un serrat, als vessants meridionals del puig Sacreu, entre la riera de Sant Eudald, afluent a la de Castellar, i el Torrent de l’Estanyol, afluent al Llierca.
Mapa: 257M781. Situació: 31TDG646775.
Hom hi pot arribar per la carretera de Castellfollit de la Roca a Oix. Entre els quilòmetres 1 i 2, pocs metres abans del pontarró que travessa la riera de Sant Eudald, hi ha, a mà dreta, un camí que porta a la masia de les Ties. Aquí cal deixar el cotxe i amb uns 10 minuts de caminada s’arriba a l’església. (JVV)
Història
De la petita església de Sant Eudald de Jou o dels Vilars, a causa de la seva situació en aquest veïnat, no tenim notícies anteriors al final del segle XIII. Apareix en les Rationes decimarum del bisbat de Girona, dels anys 1279 i 1280, com a “ecclesia de lugo”; tanmateix, la referència més extensa existent prové d’una butlla papal, signada per Climent VII a Avinyó i datada l’any 1386, la qual concedia indulgències a tots aquells fidels que anessin a Sant Eudald (““Sancti Eudaldi” en el document), l’11 de maig, festa del sant, i el 3 d’octubre, el dia de la dedicació de l’església.
Actualment, aquesta petita església és sufragània de la parròquia de Sant Pere de Montagut.
Durant el segle XIV, en aquesta església eren representats drames sagrats, una mena de precedent del teatre comarcal amb una importància religiosa i literària a la vegada. (JFC)
Església
Planta, a escala 1:200, de l’església amb importants reformes sofertes al llarg de la història.
J. Marguí-G. Anglada
L’església de Sant Eudald de Jou és un edifici d’una nau, molt llarga, que probablement ha estat allargada, capçada a llevant per un absis semicircular, obert directament a la nau, però que actualment resta aparedat per un envà, i fa funcions de sagristia. La nau és coberta amb una volta de canó seguit, de perfil rebaixat, de rajol, que arrenca de dues senzilles motllures. Aquesta volta ha d’ésser situada dins el procés de reforma que patí l’edifici durant el segle XVII, en el qual fou refeta la volta de la nau, i fou construït, sobre ella, un pis amb finestres a la façana de migjorn, i dos porxos, un d’adossat a la façana de ponent, com un atri amb tres arcs, i un altre, de fusta, més senzill, adossat al llarg de la façana de migjorn. També fou reformada la façana de ponent, amb una porta flanquejada per dues finestres quadrades, i també, segons que sembla, les finestres de la nau i de l’absis, totes obertes a migjorn. L’arrebossat que cobreix els murs de l’edifici impedeix d’escatir l’abast de les transformacions i l’estat original de l’església. A la façana de ponent del pis, són visibles unes juntes al parament que semblen insinuar l’existència d’una esvelta espadanya, hipòtesi que no hem pogut comprovar.
Es difícil d’establir una filiació cronològica per a l’edifici original sense una exploració en profunditat, però no es pot descartar la seva pertinença a les formes rurals garrotxines del segle XII. (JAA)
Bibliografia
Bibliografia general
- Francesc Monsalvatje i Fossas: Noticias históricas, vol. XI, XII, XIII i XV, Olot 1899-1919.
- Josep Rius i Serra: Rationes decimarum Hispaniae (1279-1280), vol. 5, (Cataluna, Mallorca y Valencià), Barcelona 1946, pàgs. 77 i 90.
- Josep Murlà i Giralt: Guia del romànic de la Garrotxa, Olot 1983, pàg. 62. (JFC)
Bibliografia sobre l’església
- Ramon Sala i Canadell i Narcís Puigdevall i Diumé: El romànic de l’Alta Garrotxa, Caixa d’Estalvis Provincial de Girona, Olot 1977.