Situació
Perspectiva aèria de l’edificides del costat sud-est.
J. Todó-TAVISA
L’església de Sant Martí de Toralles es troba al sector nord-occidental del terme, als vessants meridionals del Montpetit, a ponent de Montagut i al costat del casal del Mercer. És a 600 m d’altitud, dintre la vall del Bac i no gaire lluny d’Oix, amb una bonica vista sobre la vall de Castellar.
Mapa: 257M781. Situació: 31TDG583789.
Per arribar-hi hom pot agafar la carretera de Castellfollit de la Roca a Oix. Al quilòmetre 7, al cim del petit coll de Camporiol, cal agafar, a mà esquerra, una pista de muntanya que segueix els peus de la serra de Toix. També hi ha camí des d’Oix i pel coll de Mercer. És recomanable fer aquestes rutes amb un vehicle tot terreny. (JVV)
Història
Malgrat que el “terminum de Toralles” apareix esmentat com una de les afrontacions d’un alou donat pel comte Miró de Besalú l’any 977, en l’acta de fundació i dotació de la canònica augustiana de Santa Maria de Besalú, l’església de Sant Martí de Toralles no és documentada fins al final del segle XIII, concretament en les Rationes decimarum de la diòcesi de Girona dels anys 1279 i 1280, com a “ecclesia de Torrayles”. Gairebé un segle més tard, es troba en el Llibre verd del capítol de Girona amb el seu nom complet: “Sancti Martini de Thoraliis” (1362), i també en la venda del dret de bovatge de diverses parròquies i castells de Besalú que féu Pere III de Catalunya-Aragó, l’any 1372, com a “parrochia de Torallis”.
Fou parròquia independent fins a les acaballes del segle XVII, essent sufragània de la Santa Maria de Castellar de la Muntanya ja el 1704. Aquest fet explica que el bisbe de Girona, Josep de Taverner i d’Ardena, durant la visita que féu a l’ardiaconat de Besalú, manés al rector de Castellar de la Muntanya celebrar missa tots els dies festius a Sant Martí de Toralles (1722). (JFC)
Església
Planta, a escala 1:200, de l’església, amb una nau rectangular, capçada a llevant per un absis semicircular. Posteriorment, al costat de migjorn fou construït un cos d’edifici destinat a sagristia.
J. Marguí-G. Anglada
L’església de Sant Martí de Toralles presenta una estructura molt simple, composta d’una sola nau i un absis semicircular orientat a llevant. En una època posterior hi fou adossat un cos de planta quadrangular, a l’extrem oriental de la façana de migdia, que fa de sagristia.
La porta d’accés a l’edifici és emplaçada a la façana de migdia; és formada per dos arcs de mig punt en gradació. En aquesta mateixa façana hi ha dues finestres d’arc de mig punt i de doble esqueixada, una de les quals, la més oriental, no es veu des de l’exterior, atès que resta coberta pel cos constructiu aixecat posteriorment. A la façana de ponent s’obre una altra finestra de característiques similars a les de migdia. La darrera obertura que il·luminava l’interior del temple és emplaçada al bell mig de la conca absidal; és de doble esqueixada i formada per dos arcs en gradació, tant a l’exterior com a l’interior, tot i que actualment resta tapiada; a l’exterior és protegida per un guardapols.
Interior de la nau de l’església amb la capçalera al fons.
J. M. Melció
Detall de l’exterior de l’absis amb la finestra oberta al centre.
A. Borbonet
La façana de ponent és coronada per un campanar de torre derivat d’una espadanya primitiva.
A l’exterior, una cornissa sustentada per mènsules ressegueix el perímetre de l’absis a la part superior del mur. Aquesta cornisa també és present a l’interior i continua pels murs de la nau, però ja transformada en una motllura d’època posterior a l’aixecament de l’edifici romànic.
La nau és coberta, a l’interior, per una volta de canó apuntada, i l’absis, per una volta de quart de cercle.
El parament exterior és format per carreus de mida considerable i proporcions uniformes ordenats en filades horitzontals.
La perfecció de l’aparell, com també les característiques estructurals de la planta, que no es diferencia de tantes altres esglésies rurals de la comarca garrotxina, fa datar aquesta església al segle XII. (EBC)
Pica
Pica baptismal conservada a l’Interior de l’església.
F. Tur
Adossada a l’angle nord-oest de l’interior de la nau de l’església de Sant Martí de Toralles es conserva una pica baptismal de forma semisfèrica, bé que irregular, que fa aproximadament 46,5 cm d’alçada per 81,5-84 cm de diàmetre exterior. No presenta cap tipus d’ornamentació i tant la superfície exterior com la interior són totalment llises.
La manca d’elements decoratius i la rusticitat palesa d’aquesta pica no permeten de donar una datació aproximada. Tanmateix, malgrat la simplicitat i la tosquedat d’execució, sembla que es tracta d’una peça força tardana. (EBC)
Pintura mural
A l’església de Sant Martí de Toralles, en una de les dues finestres obertes al mur de migdia, hi ha restes de pintura mural que ocupen una part del seu intradós.
Detall del mur interior de migdia, amb una finestra amb decoració mural.
A. Martí
Sobre un fons blanc, es desenvolupa un tema ornamental de caràcter vegetal, el qual segueix el perímetre de l’arc i és format per un nombre divers de línies ondulants de color blau que generen unes altres tiges acabades en espirals o en fulles. Aquest motiu ornamental és flanquejat a totes dues bandes per cinc línies de color blau i vermell alternativament que segueixen igualment el perímetre de l’arc. El mal estat de conservació d’aquestes restes no permet una apreciació més gran, atès que els colors han perdut la vivacitat originària i, en alguns punts, s’han esvaït gairebé totalment.
Malgrat no puguem afirmar-ho amb tota certesa, sembla que cal considerar aquest fragment com una part d’un conjunt més ampli, el qual malauradament no ha arribat fins a nosaltres. L’ornamentació pictòrica de finestres formava part de la decoració dels murs de l’absis o de les naus i, normalment, com en aquest cas, la superfície de l’interior de l’arc era omplerta amb temes de caràcter vegetal o geomètric que no trencaven la interpretació iconogràfica del cicle pictòric desenvolupat als murs.
Hom no té dades suficients per fer una atribució o establir una filiació d’aquestes restes a un taller o a un període concret. El tema vegetal que es desenvolupa respon a un model molt freqüent, tot i que amb moltes variants, en el període romànic, i el trobem tant en exemples del segle XII com del XIII o fins i tot en peces més tardanes. D’altra banda, l’alternança de colors és una característica de la pintura d’aquest període que perdura també fins a dates molt tardanes. (EBC)
Forja
Ferramenta romànica de la porta d’accés al temple.
A. Borbonet
La porta principal de l’església de Sant Martí de Toralles, de dos batents, és reforçada amb una ferramenta de ferro forjat composta per vuit bandes horitzontals, cinc al batent esquerre i tres al dret. Els extrems de les bandes d’aquest batent esquerre són acabats en espirals dobles que es desenvolupen a cada costat de l’horitzontal i es cargolen cap a l’interior. Les bandes de la dreta, només tenen espirals a l’extrem interior de la porta. Són peces de metall pla i acanalat. El pany és disposat al batent dret i és format per una placa de ferro rectangular; el forrellat, sense cap mena d’ornamentació, passa a través d’unes anelles que el sustenten. Al costat esquerre i sota el pany hi ha dos picaportes amb les anelles de secció cilíndrica. Dues ferradures, col·locades a la meitat superior de la porta, en complementen la decoració; no sembla pas, d’altra banda, que la seva disposició en l’espai respongui a cap ordenació prèvia.
L’estat de conservació de la ferramenta és força bo, tot i que manquen alguns fragments de les cintes de ferro que formen les espirals.
És difícil donar una data exacta per a l’execució d’aquest treball de forjat: cal tenir en compte que es tracta d’una obra d’una gran rusticitat, però no per això ha d’ésser considerada d’una època gaire reculada. Hi ha una sèrie de factors, com la simplicitat compositiva(*) o la utilització de cintes planes i acanalades(*), que porten a datar-la al segle XII. (EBC)
Bibliografia
Bibliografia general
- Francesc Monsalvatje i Fossas: Noticias históricas, vols. II, XII, i XVII, Imprenta y Librería de Juan Bonet, Olot 1889-1913.
- Josep Murlà i Giralt: Notícia dels temples de l’Ardiaconat de Besalú a través d’un document del bisbe Josep de Taverner i d’Ardena, “IV Assemblea d’Estudis del Comtat de Besalú”, Camprodon 1980, pàgs 155-194.
- J. Rius i Serra: Rationes decimarum Hispaniae (1279-80), vol. I, (Cataluña, Mallorca y Valencia), Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Barcelona 1946, pàgs. 76 i 88.
Bibliografia sobre l’església
- Ramon Sala i Canadell i Narcís Puigdevall i Diumé: El romànic de l’Alta Garrotxa, Caixa d’Estalvis Provincial de Girona, Olot 1977.
- Josep Murlà i Giralt: Guia del romànic de la Garrotxa, Olot 1983.
Bibliografia sobre la forja
- Georg Kowalczyk: Hierros artísticos. Resumen del arte de la forja desde la Edad Media hasta el siglo XVIII, ed. Gustavo Gili, Barcelona 1927.
- L. Pérez Bueno: Hierros artísticos españoles de los siglos XII al XVIII, Biblioteca de Arte “Vell i Nou”, vol. IV, Barcelona 1942.
- Jaume Barrachina: Romànic. Arts sumptuàries, “Art Català: Estat de la qüestió”, V Congrés CEHA, 1984. (EBC)