Situació
Vista del pont, damunt el riu Fluvià.
A. Borbonet
Són les restes d’un pont que permetia de travessar el riu Llierca, poc més avall de Castellfollit de la Roca. L’única part actualment conservada és a la riba dreta del riu, al costat dels camps del mas Vaquer. A la riba oposada hi ha el mas ara abandonat que també rep el nom de Pont Trencat.
Mapa: 257M781. Situació: 31TDG6653742.
Venint d’Olot, per la carretera que va a Besalú, hom hi pot arribar agafant la pista que surt a mà dreta, al nivell del trencall de Montagut, i porta al veïnat dels Sangles. Passat el riu per una passera, cal girar cap a la dreta fins al nivell del mas Vaquer, davant el qual hi ha les restes del pont. També s’hi pot anar venint d’Olot per la carretera, baixant pel camí asfaltat que surt a mà dreta, després del trencall d’Oix; cal arribar al riu, passar-lo a peu per un pontet penjat i seguir curs avall al llarg d’uns centenars de metres fins a arribar al pont. (JBM)
Història
Ja a l’alta edat mitjana surt esmentada en els documents la via de tradició segurament romana que seguia la vall del Fluvià. Tal com hem dit en l’apartat introductori dedicat al comerç i a les vies de comunicació, trobem esmentats diversos camins a Besalú i també hi ha una menció d’una via que anava de Castellfollit de la Roca a Olot (“iter de Castro Follito apud Olotum”). Cal situar el Pont Trencat fent part d’aquesta via. Amb tot, si bé no sabem amb exactitud quan fou bastit aquest pont, sí que coneixem, tal com assenyala Francesc Monsalvatje (Noticias históricas, vol. X, Olot 1899, pàg. 37), que fou volat pels francesos, en llur retirada, l’any 1659. Entre les pàgines 36 i 37 d’aquesta obra hi ha una fotografia d’aquest pont, a final del segle passat, abans de perdre el seu arc central. (JBM)
Pont
En aquest sector l’amplada del llit del riu és força gran, fet que determinà que el pont hagués d’ésser llarg i compost de nombrosos arcs. A la riba dreta, el curs del riu acaba amb un marge, un camí i uns camps del mas Vaquer —que evidentment per la forma que tenia el pont ja existien a l’edat mitjana—; a la riba esquerra hi ha un pendent més fort. Poc més amunt, en aquest costat, es troba el mas Pont Trencat. El lloc on hi havia aquest pont, en bona part, és ocupat actualment per una resclosa moderna.
Les restes que s’han conservat a la riba dreta formen un angle. Hom troba uns 13 m de construcció paral·lels al curs del riu i del camí, i uns 21 m de construcció feta transversalment al curs del Fluvià. Uns dotze metres més enllà d’aquest sector que ha arribat fins avui, al bell mig del riu, encara hi ha els fonaments d’un pilar central, que foren aprofitats per a la resclosa. Fa pocs anys, com podem veure en la fotografia citada més amunt, encara hi havia un arc que unia aquest pilar central amb la riba dreta.
En l’actualitat, en els 13 m paral·lels al camí, hi ha dos arcs. El primer comença a uns 6 m de l’inici de la rampa. El segon arc només forma un quart de cercle i recolza en el tram de pont que travessava el riu i era orientat cap a tramuntana. Aquest tram que va de ponent a llevant té una amplada d’uns 320 cm i permetia d’assolir una alçada d’uns 3 m.
L’aparell constructiu varia una mica d’un lloc a un altre. En algunes zones més properes al camí, hom troba uns carreus més mal treballats. En d’altres sectors hi ha, en canvi, carreus molt grossos (de 30 cm d’alt per 50 cm d’ample o fins i tot més), sovint al costat d’altres de més petits; són ben treballats, escairats i en general arrenglerats. Les dovelles dels tres arcs més meridionals són llargues i estretes (fan, per exemple, 15 cm d’ample per 40 cm de llarg); en canvi, les que hi havia a les arcades centrals devien ésser d’acord amb allò que n’ha restat, molt grosses i ben treballades.
El paviment que hi havia damunt el pont, en algun sector on s’ha conservat, és format per una alternància de línies de lloses que travessen l’amplada de la construcció, de banda a banda, i zones amb pedres més arrodonides que ocupen els espais entre aquestes línies de lloses; entre un rengle de lloses i el següent hi ha una distància d’uns 150 cm.
L’estat de conservació d’aquest notable pont medieval és molt dolent. Tot i que segurament ja des del 1657 és un «pont trencat», la gent del país ens ha dit que durant les riuades d’aquests darrers anys s’ha destruït una part considerable d’allò que restava de la construcció. Així mateix, cal tenir present que en gairebé tot el sector conservat proper al curs del riu la part inferior de la construcció és totalment descarnada, sense carreus ni dovelles, només amb el reble intern de pedres i el morter de calç. L’arrencada meridional de l’arcada central que encara s’ha conservat és també a punt de caure.
Datar aquest edifici és, així doncs, difícil. Ens trobem amb un pont de clara tradició romànica —alguns hi han volgut veure fins i tot una tradició romana—, fet o refet, però segurament ja en un moment tardà dins el període que estudiem, potser vers el segle XIII. L’element d’aquest pont que sembla més modern és el petit arc apuntat, actualment molt malmès, que pot ésser, però, fruit d’una transformació posterior al moment en què fou construït el conjunt de l’edifici. Tanmateix, no podem, però, enganyar-nos; si ens fixem en l’aparell constructiu, també és palès que es tracta d’una construcció feta en un moment de transició entre el món romànic i el gòtic.
Els ponts medievals catalans han estat encara poc estudiats. Sovint, pel simple fet de tenir un arc de mig punt, hom ha afirmat que eren romànics, quan, si ens fixem en l’aparell que tenen alguns d’aquests ponts als estreps o a la sola —fet amb pedres sense treballar unides amb molt de morter— sembla que no és pas gaire probable que siguin tan antics. A la Garrotxa hi ha el pont esvelt del Llierca, a Tortellà, o el pontet de Bolossell (o Bulacell), a Beget, que tenen de fet aquestes característiques; o bé han d’ésser clarament d’època gòtica o bé, fins i tot, poden ésser d’època moderna, del segle XVI o XVII. A la Garrotxa, potser només hi ha un aparell romànic clar a l’arcada septentrional del pont de Sant Joan les Fonts. El Pont Trencat el podem col·locar entremig d’aquests dos tipus d’edificis: encara, en molts aspectes, és plenament dins la tradició romànica, bé que segurament sigui fet ja en un moment tardà. Esperem que en el futur, quan siguin estudiats d’una manera sistemática els ponts catalans, hom podrà arribar a precisar-ne més llur datació. (JBM)