Situació
Vista de l’angle sud-est de les encara considerables restes del castell, cobertes, però, per la vegetació.
J. Bolòs
Del Castell de la Llobera o Casa forta de la Llobrera o Casa forta de la Barroca queden les restes d’una fortificació situades al veïnat de cases disperses de la Barroca, al cim d’un turó que s’alça sobre la riera, prop del mas Llobera. Mentre per la banda de ponent, sota el mur del castell, hi ha un vessant inclinat, a la banda de llevant hi ha, gairebé sense cap desnivell, uns camps.
Mapa: 295M781. Situació: 31TDG684542.
Des de Sant Esteve de Llémena cal seguir la carretera de terra que porta cap a la Barroca. Quan uns quilòmetres més enllà la pista es bifurca, convé agafar la que va cap a la dreta, al mas Bruguer i no pas la que portaria a l’església. En arribar a les ruïnes del mas Bernadí, situat a la dreta ran del camí i ensorrat, cal deixar l’auto. A peu, hom pot baixar per uns prats, antics camps abandonats, travessar la riera i enfilar-se per uns camps conreats, sense allunyar-se del bosc que hi ha a la dreta, fins a sortir al costat del mur de llevant del castell. (JBM)
Castell
Planta de l'edifici, a escala 1:200.
J. Bolòs
Aquest castell, o més aviat, casa forta, té una planta gairebé quadrada (uns 18,6 m per uns 18 m). El gruix de les seves parets exteriors oscil·la al voltant dels 95 cm.
Aquests murs perimetrals, en general, es conserven en una alçada de 5 o 6 m. Tot el mur de la façana de tramuntana és força ben conservat. El de llevant, en canvi, és més baix i s’inclina bastant cap a l’exterior. La part central del de ponent és mig ensorrada. El de la façana de migjorn, on hi ha a peu pla la porta, és potser el més ben conservat; al sector més occidental el mur arriba a tenir una alçada d’uns 9 m. Les quatre façanes originàriament devien ésser més altes. Hom pot veure també en aquesta façana meridional que per damunt de l’arc de la porta el gruix del mur és uns 35 cm més estret.
A la banda de ponent de l’espai interior de la fortificació, a tocar de l’entrada, encara hi ha una cambra, ara mig colgada, coberta amb una volta lleugerament apuntada, feta amb pedres i lloses col·locades verticalment. Té una longitud de 4,6 m —de nord a sud— i una amplada de 4,2 m. S’hi entrava per un forat fet al sostre a prop de l’angle nord-est. Damunt aquesta cambra sembla que s’alçava una torre o una construcció força alta.
Així mateix, a l’interior de les quatre parets perimetrals, hom pot veure restes d’un mur que anava de nord a sud i que coincidia en part amb la paret de llevant d’aquesta cambra; a l’extrem septentrional fa un angle. A la banda de llevant sembla que també hi havia una paret transversal, que és visible, sobretot, al costat de la porta, mig ensulsiada. A uns 5 m del mur de tramuntana hi ha restes d’una paret que anava d’est a oest.
Les pedres que formen els murs exteriors de les parets d’aquesta construcció, a la part inferior dels murs, són de mida mitjana (uns 20 cm d’alt per 40 cm de llarg), lleugerament escairades, però poc treballades. Les de la part superior són més petites (uns 15 cm per 20 cm), poc treballades, només escalabornades, i col·locades més irregularment. Els carreus dels angles, en canvi, són força més grans i molt més treballats i allisats. Les pedres són unides amb morter de calç.
La porta d’entrada, situada, com hem dit, a la façana de migjorn, té una amplada de 140 cm, a l’exterior, i actualment una alçada de 150 cm (cal tenir, però, present que ara el nivell del sòl és molt més alt que l’original a causa dels enderrocs que hi ha). És acabada a la part superior amb un arc de mig punt, format per 11 dovelles, que tenen una longitud de 65 cm. Hi ha encara en cada un dels muntants els encaixos per a la barra. A l’interior, com és usual, en lloc de l’arc de mig punt, hi ha un arc rebaixat.
A les quatre façanes, al nivell inferior hi ha oberts diverses espitlleres i forats. Com a exemple podem dir que l’espitllera que hi ha a la paret de migjorn de la cambra del sud-oest té a l’interior una alçada de 60 cm i una amplada de 40 cm. A un nivell superior hi ha restes de finestres rectangulars, possiblement obertes en època moderna. A l’angle del sud-oest, a la part més alta, hi ha una possible finestra geminada que devia ésser formada per dos arcs de mig punt; actualment resta, però, molt malmesa.
A la banda de ponent d’aquest edifici fou adossada, potser en època més moderna, una construcció que anava de cap a cap del mur occidental i que tenia una amplada de gairebé 6 m. La seva porta també s’obria a la banda de migjorn. Aquesta construcció allargada podia ésser destinada al bestiar.
Tot i que sigui difícil d’assegurar, per les seves característiques —porta, finestra, aparell constructiu, volta de la cambra, etc.— pensem que hom pot datar aquesta fortificació cap al segle XIII. Tot i que no coneguem la documentació que permeti d’assegurarho, cal suposar que fou edificada, ja en una data tardana, per un membre de la noblesa local. Això fa que més aviat calgui considerar-la una casa forta.
Aquesta construcció, malgrat que gairebé només conserva les quatre parets exteriors, és força més ben conservada que moltes d’altres d’aquesta mateixa comarca. Amb tot, si no s’hi fan obres de consolidació, hi ha perill que, en pocs anys, caiguin diverses de les parets actualment encara força ben conservades, per exemple la de llevant o la part més alta de la de migjorn, on hi ha la finestra. De fet, segons un home del país, fa uns 70 anys un llamp va fer que s’ensorrés una bona part d’aquesta fortificació. (JBM)