Sant Andreu del Torn (Sant Ferriol)

Situació

El poble del Torn es troba al cantó de llevant de la comarca, gairebé al seu límit, al sector de migjorn del municipi de Sant Ferriol, a mà dreta del Ser, prop de la seva confluència amb la riera de Mieres. L’església de Sant Andreu centra un petit nucli de cases format al seu voltant.

Mapa: 295M781. Situació: 31TDG709678.

Per anar al Torn cal agafar la carretera d’Olot a Banyoles per Santa Pau. En arribar a Mieres, una carretera surt d’aquesta població, en direcció a tramuntana, que hi porta, amb uns 4 km. Una altra ruta és la que, per la mateixa carretera, sortint de Banyoles, es desvia a mà esquerra, al poble de Sant Miquel de Campmajor i pel Collell porta al Torn. (JVV-ANM)

Història

L’església de Sant Andreu del Torn existia ja a la segona meitat del segle X, ja que Miró Bonfill, comte de Besalú i bisbe de Girona, donà l’“ecclesiam sancti Andreae de Turno cum decimis et oblationibus fidelium” al monestir de Sant Pere de Besalú, l’any 977, donació que confirmà successivament els anys 978 i 979, la darrera vegada en el seu testament.

Malgrat aquesta antiguitat, són pocs i molt aïllats els documents que fan referència a aquesta església. Així, del període comprès pels segles XI, XII, XIII i la major part del XIV, únicament tenim notícia del llegat testamentari de 5 sous fet per Arnau del Torn a favor de Sant Andreu del Torn. L’any 1392, el rei Joan i vengué a Hug de Santa Pau la jurisdicció de la parròquia del Torn, juntament amb altres parròquies i termes, per 5 000 florins; tanmateix, aquesta es trobava en poder de Francesc de Verntallat el 1474, any en què l’obtingué del rei Joan II, pels serveis que li prestà com a conseller.

Des del final del segle XVII, l’església de Sant Feliu de Ventajol fou sufragània de Sant Andreu del Torn, com figura en els Sinodals de la diòcesi de Girona de l’any 1691: “Sancti Andreae de Turno cum ecclesia de sancti Felicis de Ventajol”. Aquest fet explica que el bisbe de Girona, Josep de Taverner i d’Ardena, autoritzés, el 1722, a dir dues misses els dies festius al rector del Torn. Fou durant aquesta època que l’església de Sant Andreu del Torn sofrí algunes modificacions, segons es desprèn de la llinda de la porta de migjorn, que té gravada la data de 1737. (JFC)

Església

Planta de l’església, a escala 1:200, on és visible el conjunt d’alteracions sofertes per l’edifici primitiu.

J. Marguí-G. Anglada

L’actual església de Sant Andreu del Torn és un edifici construït al segle XVIII (concretament figura sobre la porta la data de 1737), que en la seva estructura aprofita elements d’un temple anterior, d’èpoques preromànica i romànica.

Aquests elements se situen al cantó est, i consisteixen en un absis de planta rectangular, avui sagristia, i el pis més baix del campanar actual.

Pels vestigis conservats, el temple original de Sant Andreu del Torn era, amb tota probabilitat, un edifici d’una nau, capçada a llevant per un absis de planta rectangular, cobert amb volta de canó, de perfil lleugerament ultrapassat. Aquest absis s’obre a la seva nau (ara capella lateral de l’església) mitjançant un arc triomfal, més estret que l’absis, i com la volta d’aquest, lleugerament ultrapassat. Al mur de tramuntana de l’església, entre l’absis antic i l’actual és visible un pany de mur corresponent a l’obra original, el qual evidència que en el moment de construir el campanar posterior a la primitiva església els murs d’aquesta foren sobrealçats, i probablement fou construïda una coberta de volta, substituint una altra coberta primitiva de fusta.

En les parts més antigues no es conserven obertures originals, perquè la que presumiblement devia perforar el mur de llevant fou substituïda per una finestra rectangular de grans dimensions, i la finestreta tapiada situada al mur de migjorn sembla una obra posterior.

L’aparell no és visible interiorment, per tal com els murs han estat arrebossats, acabat que també presenten a l’exterior; aquest darrer arrebossat, però, podria perfectament ésser original. Als punts on l’arrebossat deixa veure el parament s’observa que aquest és format per pedres a penes treballades, travades amb abundant morter de calç, disposades molt irregularment, gairebé sense formar filades. Només a les cantonades hi ha un aparell més triat format per carreus més escollits i treballats, de majors dimensions que la resta, disposats al llarg i de través.

Cal assenyalar que el mur de llevant s’aixeca per sobre del nivell de la coberta absidal, solució que també és en altres temples preromànics com Sant Esteve de Canapost o Sant Julià de Boada.

El temple original patí una important reforma en època romànica, de la qual són testimonis el sobrealçament del mur de tramuntana i especialment la base del campanar. Aquest és una torre de planta quadrada, que es dreça a frec del mur de llevant de la nau primitiva, i sobre la volta. Actualment, la seva construcció correspon al moment en què fou refeta l’església, al segle XVIII, però a la base, en una alçada d’uns dos metres, és visible la construcció primitiva en la qual es conserva un fris d’arcuacions llombardes i una finestra geminada, aparedada, a la façana de llevant. Les altres façanes han estat molt reformades, però els ressalts laterals semblen indicar que devien disposar del mateix tipus d’ornamentació.

Pels vestigis conservats podem concloure que l’edifici original de Sant Andreu del Torn era una església molt simple, perfectament enquadrable dins les tipologies de l’arquitectura pròpia del segle X, amb una reforma i construcció del campanar dins el segle XI. Seria molt interessant una exploració total de l’edifici actual, per esbrinar l’abast de les restes conservades i l’exacta tipologia d’aquestes, que constitueixen, de tota manera, juntament amb el mur conservat a Sant Julià de Ribelles, els escassos exemples d’arquitectura garrotxina anterior al segle XI. (JAA)

Bibliografia

Bibliografia general

• Francesc Monsalvatje i Fossas: Noticias históricas, vols. I, II, XI, XV i XVI, Impresión y librería de Juan Bonet, Olot 1889-1908.
• Josep Murlà i Giralt: Notícia dels temples de l’Ardiaconat de Besalú a través d’un document del bisbe Josep de Taverner i d’Ardena, “IV Assemblea d’Estudis sobre el Comtat de Besalú”, vol. I, Olot, 1980, pàgs 155-194.
• Josep Murlà i Giralt: Guia del romànic de la Garrotxa, Olot 1983, pàg. 44. (JFC)

Bibliografia sobre l’església

• Joan Badia i Homs: Restes d’una església pre-romànica a la comarca de Banyoles: Sant Andreu del Torn, “Revista de Girona”, núm. 59, Girona 1972.
• Xavier Barral i Altet: L’art pre-romànic a Catalunya, Edicions 62. Barcelona 1981, pàg. 225.