Situació
Un aspecte de l’exterior de l’edifici amb la capçalera.
J. M. Melció
Les restes del castell de Mont-ros són situades al cim de la muntanya del mateix nom, a poc més de 100 m a llevant de l’església. Des del planell que hi ha al cim, actualment força cobert d’alzines, hom pot albirar la plana de Begudà i un tros del riberal del Fluvià.
Mapa: 257M781. Situació: 31TDG629730.
Si hom segueix la carretera que va d’Olot a Besalú, uns centenars de metres després d’haver passat el trencall de Begudà, surt a mà dreta una pista, inicialment asfaltada, però molt aviat només transitable amb vehicles per a tot terreny, que baixa a la riera, la travessa, s’enfila cap als masos el Palomer i la Rovira i arriba al cim; aquesta pista acaba davant l’església. Darrere aquest edifici, a una mica més de 100 m, hi ha un munt de pedres, que correspon a les restes del castell. (JBM)
Història
El castell de Mont-ros surt esmentat per primera vegada en el testament de la vescomtessa de Besalú Ermessenda, de l’any 1119. En aquest document apareix esmentat un “castrum de Monte Ruso”, alguna vegada mal transcrit com a “Monte Rufo”, el qual pervenia a la vescomtessa pel seu casament amb Udalard, vescomte de Besalú, i que aquest deixà al seu nét Udalard II. De fet, doncs, cal relacionar aquest castell de Mont-ros amb els altres que formaven part del vescomtat de Besalú o de Bas, Milany, Castelló d’En Bas, i també Montagut o el Cos, Beuda, etc.
Mont-ros també és inclòs com a “castro Montros”, l’any 1126, en el text del jurament de fidelitat que féu el senescal Guillem Ramon de Montcada com a tutor de Pere Udalard, fill del vescomte de Bas.
A partir d’aquest moment el castell de Mont-ros formà part del conjunt de castells del vescomtat de Bas i la seva història restà molt lligada a la dels vescomtes d’aquesta vall de la Garrotxa.
En un document de l’any 1198 (una concòrdia entre Hug, vescomte de Bas i Pere de Cervera), és esmentat el castell de Montros (“castrum de Monte Russo cum suis terminis”).
Segons F. Monsalvatje, en un document de l’any 1240 en el qual consten les afrontacions del mas Rovira, hi ha esmentat el castell de Mont-ros i la capella que hi havia dedicada a la Mare de Déu.
L’any 1241 el rei Jaume el Conqueridor confirmà la possessió del castell de Mont-ros a favor de Simó de Palau. Després la seva filla Sibil·la, l’any 1280, el vengué, juntament amb el vescomtat de Bas, Monells, Castellfollit i Montagut, al sobirà Pere II el Gran.
Poc temps més tard, l’any 1285, Pere el Gran ho donà a Ponç Hug IV d’Empúries i d’aquest passaren al seu fill Malgaulí, el qual hagué de vendre la tinença del castell per a poder afrontar els deutes juntament amb les tinences de Montagut i Castellfollit.
L’any 1321 el monarca absolgué Malgaulí de pagar el lluïsme per haver venut a carta de gràcia el castell de Mont-ros a Dalmau de Palol. Aquest l’any 1335 el vengué a Dalmau de la Miana, senyor del castell d’aquest nom. Finalment, segons F. Monsalvatje, l’any 1339 el rei Pere III el Cerimoniós l’incorporà a la corona. (MLMS)
Castell
El castell de Mont-ros era situat a l’estret planell que hi ha al cim de la muntanya. Era format per una torre, segurament de planta rectangular, i per una sala o construcció situada a ponent seu. A la banda de llevant també hi devia haver un edifici, a un nivell una mica més baix. Mentre als costats de tramuntana i de migjorn del castell el desnivell no gaire fort de la muntanya —i unes muralles— feia de protecció, als costats de llevant i de ponent foren excavats dos valls, que s’estenen transversalment, en relació amb la carena, i que provoquen un desnivell de més de 10 m respecte al nivell de la fortificació. Aquesta zona més elevada, inclosa entre els dos valls, on hi havia el castell, tenia una longitud d’uns 25 m i una amplada d’uns 15 m.
L’edifici central, segurament la torre mestra, tenia una longitud de més de 6 m i una amplada de més de 3 m. Només s’hi veuen, però, munts de rocs i un clot al mig. A ponent de la torre, 1 m més avall, hi devia haver una construcció més gran. Hi ha en dos dels costats, a tramuntana i a llevant, restes de murs. Finalment, a llevant de la torre, uns 2 m més avall, hi ha un espai rectangular força enclotat, que deu correspondre a una altra construcció allargada, que té una amplada d’uns 6 m.
Es tracta, doncs, d’un castell que tenia una torre rectangular, com els castells feudals de Montpalau, de Sales o de Colltort, i diverses dependències. Tanmateix, actualment, és difícil de dirne res més si no s’hi duu a terme una excavació acurada. (JBM)
Bibliografia
- Francesc Monsalvatje i Fossas: Noticias históricas del Condado de Besalú, vol. XI, Imprenta y Librería de Juan Bonet, Olot 1901, pàg. 403; vol. XII, Olot 1902, pàgs. 40, 70, 91, 246, 353, 412; vol. XV, Olot 1908. pàgs. 330, 333; vol. XVI, Olot 1908, pàg. 93; vol. XVII, Olot 1909, pàg. 114; vol. XVIII, Olot 1910, pàg. 114; vol. XIX, Girona 1908, pàgs. 108, 325.
- Francesc Caula: Jalones de la Historia. Los castillos de la Casa de Bas, Barcelona 1946, pàg. 10.
- Joaquim Pla i Cargol: Plazas fuertes y castillos en tierras gerundenses, Girona-Madrid 1953, 2a. ed., pàg. 114.
- Jaume Sobrequés i Vidal: Els barons de Catalunya, Barcelona 1957, pàg. 41.
- Josep M. Pons i Guri: Nomenclátores de la diócesis gerundense en el siglo XIV, Anales del Instituto de Estudios Gerundenses”, vol. XVII, Girona 1964-65, pàg. 41.
- Pere Català i Roca, Miquel Brasó i Vaqués: Castell de Mont-ros, dins “Els castells catalans”, vol. III, Rafael Dalmau, Editor, Barcelona 1971, pàgs. 134-136. (ISB)