Vista de conjunt de la imatge.
J. M. Melció
A la col·lecció particular de la família Vayreda, d’Olot, es conserva una imatge de la Mare de Déu, la qual constitueix un dels exemplars més antics de la Garrotxa. A desgrat que no es coneix amb exactitud el lloc on era venerada, hom sap amb certesa que és dels voltants d’Olot. Anteriorment, havia format part de la col·lecció particular de l’escultor Martí Casadevall, d’on passà als actuals propietaris.
És una talla de fusta policromada, la qual fa 65 cm d’alçada. El conjunt és format per la Mare de Déu, asseguda i amb el Fill, també assegut, al centre de la falda de Maria.
La Mare té un aspecte extremament sever, dogmàtic; és de figura estilitzada amb el cap extraordinàriament desproporcionat i de faccions dures. La corona és formada, per una banda, grossa amb l’extrem acabat en quatre flors de lis molt malmeses. Un vel blanc tomba flàccid per les espatlles. Va vestida amb túnica d’escot rodó i mantell blau en forma de clàmide que tomba rígid pels avantbraços; es desplega en forma de V a les cames, separades, i en marca la forma. Sembla que sobre la policromia de fons de color blau hi ha pintades unes estrelles o flors de cinc punxes; la túnica acaba rectilínia per sobre dels turmells. A l’acabament la túnica es desplega pels costats, amb dos plecs rectilinis al mig, els quals separen dues obertures en forma de V invertides d’on surten les puntes de les sabates en punxa. La mà dreta, molt malmesa, sosté enlaire la bola del món; amb la mà esquerra ofereix el Fill a l’adoració dels homes.
El Nen seu al bell mig de la falda de la Mare, amb semblant sever, i va coronat. És fermament travat a la Mare per una metxa, visible per tal com ha perdut la policromia primigènia. Va vestit amb túnica i mantell de color blavós en forma de clàmide, com la Mare. Beneeix amb la mà dreta i sosté el llibre amb l’esquerra. Unes orelles desproporcionades surten d’un nivell superior als ulls.
Les dues testes són allargassades amb els narius triangulars, les celles són arquejades i els ulls ametllats.
Maria seu sobre una cadira curul, de quatre petges elevades i rectangulars.
Estilísticament cal parlar d’una marededeu de tipus arcaïtzant, de frontalitat i simetria absolutes. Constitueix més la base d’una idea que no pas d’un sentiment. Hom pot datar-la de la primera meitat del segle XII. (ANM)
Amb tot, però, els estilemes i els aspectes compositius que caracteritzen la peça poden respondre també a uns moments posteriors. Fins i tot en l’agudesa i sequedat dels trets facials de les dues figures podem trobar paral·lels en exemplars del mateix tipus, però de datació ben avançada respecte al romànic, com la Mare de Déu de Cubells, a la Noguera, i conservada al Museu de Lleida(*). De tota manera, la severitat general del conjunt i la seva rigidesa s’observa també en conjunts com un del Museu Episcopal de Vic i que ha estat considerat procedent del Pla del Penedès(*). Malgrat tot, és difícil cercar paral·lels convincents per a la imatge que ens ocupa. (JCSo)