El topònim d’aquest castell és de fàcil confusió amb aquells corresponents al de Fornils, prop de Rupit, i amb el de Fórnols (de Cadí).
El “kastrum de Fornels cum omni ipso alodio quod in circuitu predicti kastri habebat” fou llegat per Bernat Ermengol (“Bernardi Ermengaudi”) al comte Ramon Berenguer I, segons consta en el Liber feudorum major, en un document del maig de 1048. També s’hi indicava que el castell passaria al seu fill, que el tindria sota la tutela del comte. La vinculació d’aquest document amb el topònim és confirmada pel fet que el testamentari fa altres donacions dels seus béns a Llambilles, Tordera, Palafolls, etc., a institucions com Sant Pere de Galligants, Santa Maria “sedis Gerunde” i Sant Feliu de Girona.
Els comtes Ramon i Elisabet, tanmateix, tornarien a cedir els seus drets en el “kastro de Fornells et in suo edificio et fortitudine que modo ibi est aut in antea erit” l’any 1049 en favor d’Hug Guillem i Adalgardis. L’endemà establiren els seus respectius drets corresponents al castell, com l’estàtica, l’establiment de castlans, etc., especificant que el fill gran de Guillem es faria càrrec del castell a la seva mort. Del mateix castell de “Fornellos” prestà jurament de fidelitat, entre el 1053 i el 1071, “Remundus, filiu qui fui Ledgardis, femina”, al comte Ramon Berenguer I, i que fou repetit poc després a la comtessa Almodis.
Durant el segle XII el castell de Fornells quedà lligat a la família dels Montcada. Així, el 7 de juliol del 1136 el “castrum de Fornels” i el de Tudela (sembla que Tudela del Ter (Sant Gregori) i no pas Tudela de la Ribera del Segre), que formaren sempre un lot, eren part del grup de castells que foren encomanats pel comte Ramon Berenguer IV al senescal Guillem Ramon. Els drets de la casa de Montcada tornarien a ser confirmats el 1202, quan el rei Pere féu donació a Guillem de Montcada d’ “omnia castella, villas, honores et possessiones quas pater tuus Guillelmus Raymundi per me habet et tenet”, entre els quals es relacionava el castell de “Fornoils”. Quasi el mateix lot de castells es tornà a repetir quan el 29 d’agost de 1291, amb motiu de l’enllaç de Guillema de Montcada amb l’infant Pere, aquest els reconeixia com a dot.
El mateix infant, dos anys després, per defensar el dret jurisdiccional del seu castell de Fornells, prohibí al seu vasall Bernat de construir una torre fortificada al terme del castell (“…possent cedere in dampnum vel prejudicium jurisdiccionis castri de Fornellis seu hominum eiusdem…”).
La jurisdicció del castell de Fornells i d’altres fou venuda el 22 d’agost del 1328 per l’infant Joan a Francesc de Santcliment. Per una autorització davant notari se sap que el 1674 Isabel de Cardona i de Rocabertí era la senyora del castell, terme i parròquia de Fornells.