Situació
Vista aèria del santuari, que forma un conjunt amb els vestigis de l’antic castell homònim.
TAVISA
Santuari marià situat a 930 m d’altitud, a sobre d’un penyal singular que li dóna el nom, que culmina el massís de Rocacorba. És accessible per una pista llarga i costeruda des de Canet d’Adri, però avui dia té un accés més fàcil, per a vehicles, que surt de Banyoles i Porqueres, per la carretera de Pujarnol i després segueix per la pista, en bona part asfaltada, que condueix als repetidors de televisió situats al puig proper al santuari.
Mapa: 1 38-12(295) Situació: 31TDG743575. (APF)
Història
La seva existència consta en el document de cessió que l’any 1161 Berenguer de Rocacorba, la seva muller Flors i llur fill Berenguer feren al bisbe de Girona Guillem de Peratallada de les exaccions que tenien sobre l’església de Santa Maria. Fou a partir d’aquell moment que l’església, que fins aleshores havia estat pertinença del castell del qual era titular, passà a ésser possessió del bisbe de Girona. Aquell mateix any foren definits els drets de la capellania de Rocacorba, amb intervenció de l’esmentat Berenguer. Un esment posterior del lloc és de l’any 1184, quan Miró II, que tenia la possessió del castell de Rocacorba per la permuta que el seu pare n’havia fet pel castell d’Hostoles, féu una donació a l’església de Santa Maria de Rocacorba i una altra a l’església de Sant Vicenç de Canet d’Adri.
Durant el segle XIV sembla que l’edifici era en bon estat, tot i que possiblement l’església fou reformada: hom hi afegí altars i capelles ja que l’any 1420, a més de l’altar major, consta que hi havia un altar dedicat a Sant Salvador i un altre a Santa Bàrbara.
Els segles XIV i XV, quan el castell va decaure, l’església fou transformada en santuari marià.
Els terratrèmols de l’any 1428 devien destruir totalment l’església, ja que en la visita que hi tingué lloc l’any 1432 hom féu constar: “ecclesiam totaliter destructam propter terremotum”. Al mateix temps hom ordenà que es fes una petita construcció per tal d’aixoplugar un altar dedicat a Santa Maria, altar que l’any 1511 hom indicava que es fes al mateix lloc on havia estat instal·lat abans de la destrucció.
El segle XVIII l’església sofrí una restauració. Hom ordenà construir un cambril per a mostrar la imatge de la Mare de Déu, una talla gòtica del segle XIV. I el 1761 consta l’existència de tres altars en el temple: el major, el de la Mare de Déu dels Dolors i el de Sant Eudald.
Durant les obres de restauració que es van dur a terme a l’església no fa gaires anys, aparegué l’estructura romànica de l’edifici, que havia estat amagada per les obres fetes al segle XVIII. Al costat de l’edifici actual hi ha adossada una albergueria.
A l’interior de l’església és venerada una imatge, còpia de l’antic exemplar gòtic de la mare de déu de la Pera, talla d’alabastre policromat conservada ara al Museu d’Art de Girona.
El santuari, molt visitat per la gent de la comarca, és regentat per una comunitat contemplativa. (ASA-JVV)
Església
Planta del santuari, molt transformat al llarg dels segles, on s’indica amb puntejatl’absis romànic, suprimit en fer les modificacions tardanes i descobert en el curs d’una restauració recent.
J. Moner
De l’antiga capella de Santa Maria del castell de Rocacorba, actualment, només resten unes quantes filades, cobertes per la vegetació, datables com les anteriors, al segle XIII. (MLlC)
Bibliografia
- Botet, s.d.; Pla, 1966; Marquès, 1988; Monsalvatje, 1908, vol. XVI, pàg. 231.