Situació
Façana de la primitiva església romànica de Sant Cebrià de Flaçà, aprofitada en construir l’actual edifici.
F. Tur
L’església parroquial de Sant Cebrià és emplaçada en el nucli antic de la població de Flaçà, situada sobre la carretera de Girona a Palamós.
Mapa: L39-12(296) Situació: 31TDG963556. (MLlC-JAA)
Història
El terme de Flaçà (Flociano) apareix en una donació de terres que el levita Oliba féu al monestir de Santa Maria de la Grassa, que alguns autors daten al segle IX, però que molt probablement cal situar a l’any 921, al regnat de Carles el Simple. També s’esmenta en altres donacions posteriors, fins el segle XIV, fetes al cenobi de Santa Maria de Ridaura, dependent de la Grassa.
En una butlla del papa Benet VIII de l’any 1017 consta que el monestir de Sant Pere de Camprodon també tenia un alou a Flassano.
L’església de “Sancti Cipriani de Flaciano” és esmentada l’any 1209 en la definició i evacuació feta per Arnau de Llers al bisbe Arnau de Creixell de les extorsions que havia comès contra un bon nombre d’esglésies del bisbat.
Aquesta parròquia figura en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280. També apareix en la relació del Llibre verd de la seu de Girona, del 1362, i als nomenclàtors diocesans de final del segle XIV i del segle XVII. L’edifici fou reconstruït l’any 1824. (JBH)
Església
L’església de Sant Cebrià de Flaçà és un edifici neoclàssic que aprofita part de l’antiga construcció romànica original. L’església és orientada de nord a sud, de forma que la façana meridional coincideix amb la de l’església primitiva, de la qual es conserven unes quantes filades en tota la seva longitud. Al cantó est, sota el campanar, es conserven vestigis de l’absis original, semicircular i força més estret que la nau. La part més vistent és la façana de ponent, conservada quasi sencera i centrada per una porta, emfasitzada per dues arquivoltes en degradació, la més externa ornada amb un guardapols. Sobre aquesta porta hi ha una finestra, tapiada, també amb dues arquivoltes.
L’aparell dels paraments originals és de grans carreus de pedra sorrenca, ben tallats i ordenats, d’acord amb les formes característiques del segle XII. Cal assenyalar la peculiaritat de l’absis tan estret, i que representa un tipus molt poc comú, que trobem en edificis ripollesos com ara Santa Cecília de Molló o Sant Jaume de Queralbs. (MLlC-JAA)
Bibliografia
- Botet i Sisó, J., s.d. Alsius, P., i Pujol, C., 1883, pàg. 139. Monsalvatje, F., 1901, vol. XI, pàgs. 98, 143, 120-125 i 154; 1902, vol. XII, pàgs. 316, 419, 521; 1908, vol. XVI, pàg. 306.