Situació
L’antic casal de la Joeria és situat dins el terme municipal de Sant Gregori i pertany al poble i la parròquia de Domeny.
Mapa: L38-13(333). Situació: 31TDG817490.
S’hi accedeix per la carretera de Girona a Sant Gregori, on des del punt quilomètric 4 surt a mà dreta una pista que mena directament al mas. (MLIR)
Història
Tot i que en l’actualitat consta l’existència de dos masos, dits la Joeria Grossa i la Joeria Petita, les referències documentals antigues tan sols fan esment al primer. Consta, segons un document sense data, però que cal situar entre els anys 1462-66, que el bisbe de Girona, Joan Margarit, adquirí la plena propietat d’aquest mas, el qual des de llavors estigué sota el domini de la mitra gironina. Per al conreu de les terres, el susdit prelat hi establí un jouer o joer, és a dir, un masover, i amb el temps, juntament amb les inversions pecuniàries que hi féu la mitra, esdevingué una masoveria grossa, en la qual hom degué construir una casa pel masover (Joeria petita), i una altra per l’amo (Joeria grossa). Posteriorment, la Joeria, ultra una casa de pagès, es convertí en residència estiuenca dels bisbes de Girona.
L’actual mas de la Joeria correspon bàsicament a un edifici fortificat, alçat a la darreria del segle XVI, sota el govern del bisbe Jaume Caçador (1584-97), del qual avui dia es conserva encara l’escut en cada un dels angles de la façana principal i damunt la llinda de la porta d’entrada. Posteriorment, el seu successor, el bisbe Francisco Arévalo de Zuazo, hi féu també, segons la documentació, diverses millores.
L’any 1842, després del primer període desamortitzador, tant la Joeria grossa com la petita foren arrendades a particulars, fent constar que ambdues havien estat propietat de la mitra girorina.
Aquest notable casal ha estat restaurat recentment, respectant-ne el caràcter estilístic amb força encert.
L’edifici, de grans dimensions, és de planta quadrangular, centrada per un bell pati interior amb galeria, on hi ha tres columnes amb capitells, que tot seguit descriurem. Són remarcables les magnífiques façanes del casal, amb finestres d’estil renaixentista molt simple i grans portes amb llindes monolítiques. (MLIR)
Columnes
A la galeria del pati interior de la Joeria hi ha col·locades tres columnes amb els elements corresponents, és a dir, bases, fusts i capitells esculpits, amb els respectius cimacis igualment treballats. Aquests fan 11 cm d’alçada per 36,5 d’amplada superior, els capitells, 34 cm d’alçada per 29 d’amplada superior, els fusts, 118 cm d’alçada per 51 de diàmetre, i les bases, 23 cm d’alçada per 26 d’amplada al plint. Les peces es troben en un bon estat de conservació malgrat la manca d’alguna part sobresortint.
Capitell aprofitat en la galeria del pati interior, decorat a base de lleons enfrontats, fet amb una tècnica de clara filiació rossellonesa.
J. Camps
La forma general dels capitells és troncocònica invertida, amb daus a la part superior i collarí a la base, sempre decorats. La temàtica desenvolupada als capitells consisteix, en un cas, en parelles de lleons provistos d’ales afrontats amb el cos vertical; als altres dos, hi dominen els elements vegetals, distribuïts en dos registres, l’inferior centrat per una palmeta a cada cara i el superior per un motiu floral o cap humà enmig de volutes (vegeu Calzada, 1986, fig. de la pàg. 197). Als cimacis, amb algun costat llis, hi són representades diverses composicions de caràcter geomètrico-vegetal. Les formes són treballades de manera molt clara, amb els diferents motius perfectament retallats del fons i uns perfils molt secs, que revelen l’ús de recursos com el calat (lleons) o bé el trepatge. La presència d’aquestes peces a la Joeria és sorprenent, si bé a l’hora de pensar en el seu origen hem de recordar la relació de la Joeria amb els bisbes gironins. És molt probable, doncs, que provinguin de Girona. Dins aquest àmbit, però, la decoració destaca per un repertori idèntic al de capitells del claustre de la catedral d’Elna. La vinculació amb l’escultura rossellonesa és patent també en algunes obres del claustre de Sant Pere de Galligants, però a la Joeria l’estadi estilístic correspon a un moment més avançat, ja cap a la darreria del segle XIII, potser paral·lel a les imitacions que a Elna es realitzaren per completar el claustre. (JCSo)
Bibliografia
Bibliografia general
- Calzada, 1986, pàgs. 189-198.
Bibliografia sobre les columnes
- Calzada, 1986, fig. de la pàg. 197.