Situació
Aquest castell es troba en una plana, lleugerament enclotat. Es bastí aprofitant la confluència de les rieres de Gàrrep i de Pedrola.
Si anem de Girona a Sant Gregori, hom troba a mà dreta la carretera que va a Cartellà; poc abans d’arribar-hi, surt a l’esquerra un camí carreter que porta fins al davant del castell.
Mapa: L38-12(295). Situació: 31TDG807515. (JBM)
Història
Arbre genealògic dels Cartellà.
Els Cartellà són documentats en diferents documents del segle XII. L’any 1107, Arnau de Cartellà, segons F. Monsalvatje, signà com a testimoni dels capítols matrimonials realitzats entre el comte de Besalú i la filla de Ramon Berenguer III de Barcelona. No fou, però, fins l’any 1238 que trobem la primera referència al castell. En aquesta data es produí la institució d’un sacerdot a la capella de Santa Maria del castell de Cartellà, realitzada per Galceran de Cartellà i la seva muller Agnès; fou dotat amb diverses rendes provinents dels termes de Sant Gregori, Cartellà, Ginestar i Canet d’Adri. El 1242, trobem en el testament del vescomte Guerau de Cabrera la cessió de “part de l’honor de Cartellà” al seu fill primogènit. L’any 1305, Jaume II assignà els castells d’Hostoles, Puig-alder, Colltort i Rocacorba sota la competència i la jurisdicció criminal de Guillem Galceran de Cartellà, el qual, en morir el 1306, els deixà a la seva néta Beatriu de Cabrenys. El 1321, el castell de Cartellà fou comprat per Ramon de Xetmar. Més tard, l’edifici passà als Milany, ran del matrimoni entre Pere de Milany i Ermessenda de Xetmar, filla i hereva de Ramon de Xetmar. La senyoria del castell resta documentada en mans dels Milany fins al 1430, data en la qual Galceran de Milany i Pinós és esmentat com a senyor dels castells de Cartellà i de Tudela. El 1448, n’era senyor Francesc Galceran de Pinós. La fortalesa de Cartellà fou escenari de lluites que es produïren durant la guerra civil catalana del segle XV. (IFC)
Castell
Torre mestra del castell, unida al conjunt per una perllongació del mur nord.
F. Tur
El castell de Cartellà fou construït en un indret lleugerament enclotat, però defensat per la morfologia del terreny. Les dues rieres que té a banda i banda feien de valls, a llevant i a ponent; després se’n feren d’altres d’artificials a tramuntana i a migdia.
La planta de cos central d’aquest castell és lleugerament trapezial. L’edifici s’organitza al voltant d’un pati; les tres naus construïdes són situades al nord, a l’oest i al sud d’aquest pati central. La façana est, amb un gruix d’uns 105 cm i una alçada força considerable, no té cap edifici adossat; s’hi obre la porta principal. Per accedir a l’esplanada que hi ha davant d’aquesta porta, cal passar per un portal situat sota la torre mestra, la qual resta unida al castell per una prolongació del mur nord d’aquest edifici.
L. Monreal i M. de Riquer daten part dels murs d’aquest notable edifici als segles XII i XIII, mentre que una bona part de la construcció del castell i les finestres són, segons aquests autors, del segle XIV; encara hi ha afegits d’època moderna, com ara l’escalinata interior. L’aparell constructiu dels murs perimetrals del castell és d’un tipus força irregular; només al mur est del castell, on hi ha la porta principal, veiem fragments d’opus spicatum. Malgrat això, aquest castell, fins i tot si fou començat abans del 1300, per les seves característiques formals correspon més aviat al típic castell palau d’època gòtica. (JBM)
Bibliografia
- Botet i Sisó, s.d., pàg. 29 i SS.
- Monreal-Riquer, 1960, pàgs. 213-217
- Pumarola, 1967, pàgs. 45-50
- Català, 1971, pàgs. 271-281.