Situació
Castell que conserva bàsicament la torre mestra i murs dels dos recintes que l’envoltaven.
V. Buron
La torre i les importants restes de fortificacions són situades al cim d’un turó, al nord de la ciutat de Girona, al costat de la carretera de Banyoles.
Venint de Girona, cal agafar la carretera de Banyoles. Passada l’autopista, hom pot veure ja restes del castell a mà esquerra. Una pista porta fins al costat de la torre mestra. Mapa: L39-12(296). Situació: 31TDG849536. (JBM)
Història
Partint de les fonts escrites, tradicionalment es datà aquest castell al segle XIII, anterior al 1285, any en què el rei Pere II l’encomanà a Jofre de Foixà. Aquest senyor el vengué al monestir de Sant Pere de Galligants, d’on era procurador. En el fogatjament de l’any 1370, el castell de Montagut figura entre les pertinences de l’abat d’aquest monestir. L’any 1385, Pere III el Cerimoniós manà, entre d’altres coses, que els capitans del castell, Bernat des Prat i Pere sa Garriga fessin “feer fossats en lo dit castell, gaytes e altres coses necessàries”. (IFC)
Castell
Planta i alçat de la torre i inici del recinte emmurallat.
J. Bolòs
L’element central del castell és una torre rectangular, que té una amplada interior de 3,05 m i una longitud de 5,47 m. El gruix dels murs és, en el nivell inferior, d’1,2 m. L’angle sud-oest és ensorrat. La planta baixa de la torre té una alçada de 3,32 m; en aquest nivell, a la paret nord s’obre una porta. Al primer pis hi ha una altra porta semblant, potser una mica més gran, també oberta a la façana de tramuntana. Al mur de llevant hi havia una finestra petita acabada amb un arc, ara tapiada; segurament n’hi havia una altra de semblant al mur de ponent. A la paret est, en una alçada que varia entre els 7 i els 8 m —i que correspon a un rengle de permòdols dels murs llargs—, hi veiem un canvi d’aparell constructiu, fet que fa pensar que l’edifici original tenia aquesta alçada i, potser, en algun moment, una coberta inclinada de sud a nord, d’un sol vessant. Més tard, l’edifici fou sobrealçat: per damunt els 7-8 m, segueixen prop de 2 m de paret llisa, a partir d’on comença una volta de canó. A l’extrem nord-est d’aquesta volta hi ha un forat que permetia accedir al terrat, envoltat de merlets —tres a cada costat llarg— i amb un matacà molt malmès situat exactament damunt la porta del primer pis.
Aquesta porta del primer pis —on la paret fa només 90 cm de gruix— té una amplada de 105 cm. Les do velles exteriors, fetes amb pedres poc treballades, eren posades en forma de plec de llibre. Al muntant de la porta hi ha un forat per a la barra que fa 13 cm per 15 cm i que té una fondària de 160 cm.
Al nivell inferior, hi ha, en relació amb la porta, unes espitlleres molt esbiaixades i, a la paret est, un armariet o nínxol que fa 45 cm d’alt i 75 cm de llarg.
Les pedres del sector inferior d’aquesta torre resten unides amb un morter de calç que hom pot desfer fàcilment; són de mida més aviat petita i amb formes força irregulars; alguns cops formen un opus spicatum.
Als costats nord, est i oest de la torre mestra hi havia un primer recinte, segurament més modern. A la banda de llevant de la torre, fent part d’aquest clos superior, s’estenia una construcció rectangular, amb uns 9,48 cm de llarg, de la qual encara veiem alguns murs amb les espitlleres i alguna finestra. A la paret sud d’aquesta construcció s’endevinen diversos nivells de sostre que pertanyen segurament a trespols d’èpoques diferents: una primera coberta antiga és a uns 2,2 m del sòl actual; a uns 6 m del terra hi havia una segona coberta.
La porta d’aquest recinte sobirà, mitjanament ampli, s’obria segurament a la façana est, en un angle del mur que hi ha al costat d’aquesta construcció.
Per sota els costats nord i est d’aquest clos superior s’estenia el recinte jussà, molt extens. Al seu interior, entremig dels arbres i dels esbarzers, veiem les restes d’algun mur o marge i d’una cisterna. La porta principal d’entrada devia ésser a la façana nord. Al costat de ponent dels dos recintes i també en part a migjorn, hi havia un ampli vall, d’una amplada que oscil·la entre els 6 i els 7 m i una profunditat de 2,5 m o més.
Ateses les característiques del conjunt, sembla que la part baixa de la torre, els primers 7 o 8 m, correspon a una construcció feta cap a l’any 1000. La resta dels edificis, en canvi, pot correspondre a un moment tardà dins l’època romànica, i alguns elements deuen ésser fins i tot dels darrers segles medievals. (JBM)
Bibliografia
- Pla i Cargol, J., 1953, pàg. 224.
- Batlle, Ll., 1967, pàgs. 48-50.
- Català, P., vol. III, 1971, pàgs. 288-290.