Santuari construït l’any 1125. Fou reedificat el 1423 arran de la donació de la imatge de la Mare de Déu per part dels senyors cognomenats Manresa; segons la llegenda, l’escultura fou arrabassada als àrabs pels Manresa, als quals els atorgà drets feudals i el privilegi d’enterrar als seus membres sota la cripta de l’altar.
A petició del noble de la comarca Salvi Arrupit, el 6 de juny de 1484 ei sant pare Sixt IV va concedir un perpetuum de cent dies d’lndulgència als creients que pelegrinessin a la capella de la Mare de Déu. Posteriorment el bisbe de Girona concedí quaranta dies més d’indulgència als visitants de l’ermita.
Durant la Guerra del Francès, la imatge fou amagada al pou d’una masia de la parròquia per evitar que fos trobada pels invasors. Finalitzada l’ocupació es retornà a la capella.