Aquesta església parroquial del municipi de Vidreres havia estat en possessió del monestir de Sant Salvador de Breda, i depenia eclesiàsticament de l’arxiprestat de Santa Coloma de Farners. Així mateix, la parròquia de Santa Maria tenia com a sufragània l’església de Sant Esteve (actualment de Santa Susanna) de Caulès.
L’any 1115 ja tenim alguna notícia d’aquesta parròquia, però el document més antic conservat que en fa referència és un de l’any 1143, en el qual es parla d’una sèrie de fundacions, i on apareix com a “Santa Maria de Vitrariis”. El mot itrariis ve del llatí vitrarium, que vol dir “fàbrica o forn de vidre”. Podem suposar, doncs, que en aquest indret hi hauria una d’aquestes fàbriques, que més tard donaria origen al nom del poble. Aquest document es conserva a l’arxiu parroquial de Vidreres. El 10 de maig de l’any 1185, una butlla del papa Luci III confirmà, entre d’altres coses, tots els drets que el monestir de Breda tenia a la parròquia de Santa Maria. Aquesta butlla serà revalidada per una altra del papa Innocenci IV l’any 1246, que reafirmava la dependència que hi havia del monestir.
En aquesta església havia estat dipositat el cos de sant Iscle, fins que fou portat l’any 1263 al monestir de Breda per disposició del vescomte Guerau IV de Cabrera, decisió que va ésser confirmada el 1282 pel seu germà Ramon.