Situació
Base d’una torre, situada a la part més alta de les ruïnes d’aquest castell desconegut.
A. Caballé
Situats al cim del serrat de les Serres i de les Saleres Velles, que separen la conca del Ter i la vall del riu Brugent, resten dos elements fortificats que configuren l’anomenat castell d’Estela.
La seva posició, simètrica a la del castell del Diable, permet dominar la sortida del Ter de la zona muntanyosa de les Guilleries vers les planes de la Selva i el Gironès, i alhora protegir les valls properes amb els nuclis d’Amer, la Cellera de Ter i Anglès.
Mapa: 333M781. Situació: 31TDG660504.
L’accés a les restes es pot fer per diferents camins i corriols, un dels quals parteix de la carretera de Sant Martí Sacalm i un altre, mínimament senyalitzat, surt per sobre de la colònia de la companyia elèctrica, a mà esquerra, fins a acabar pràcticament sobre el pantà del Pasteral, des d’on surt un corriol que seguint la carena muntanyosa arriba fins al Pla de Sant Martí. (ACC)
Història
Sembla que el castell d’Estela és documentat per primera vegada l’any 1136, arran d’una convinença feudal pactada entre el comte Ramon Berenguer IV i Guillem Ramon II de Montcada: “castrum de Todela et castrum de Sobreporta et castrum de Stella”. Amb tot, segons J.C. Shideler, ja abans del 1083 Guillem Ramon de Montcada posseïa drets senyorials sobre aquest castell. L’any 1289 n’era senyor Bernat del Castell. Al segle XIV el senyorejaven els Soler, que al final del segle s’entroncaren amb la nissaga dels Rocasalva. El castell fou abandonat arran dels terratrèmols del segle XV. (EPF)
Castell
Ocupant totalment una petita elevació del serrat s’insinua una estructura rectangular de 500 cm d’amplada per 670 cm de llargada. El mur més ben conservat és el del cantó de llevant, de 670 cm de llarg, 300 cm d’alçària màxima i 125 cm de gruix. L’aparell és irregular, amb pedres desbastades unides amb morter de calç i sorres de grans visibles. Entorn d’aquesta estructura trobem en superfície fragments de teules, i al vessant de llevant hom constata restes d’altres construccions molt arrasades fetes amb el mateix aparell, aprofitant el rocam.
A uns 200 m vers tramuntana, en un altre punt alt de la carena, per sobre del barri de Palou d’Amer, hi ha aproximadament la meitat d’una torre circular. L’amplada del mur és de 150 cm, l’alçària màxima actual és de 100 cm, i el diàmetre exterior podria ser de 550 cm. La torre és feta amb carreus tallats de 20 × 15 cm aproximadament, disposats horitzontalment i rejuntats amb morter de calç i sorres fines.
Pel que hem descrit, sembla que ens trobem davant de dos elements que deuen correspondre a èpoques i usos diferents. Quan al primer, podem plantejar, pel tipus de construcció i parament, una datació més moderna (segles XIII i XIV), i podria haver estat utilitzat, tot i que en manca una confirmació arqueològica, com a hàbitat. La torre circular devia tenir una funció essencialment de guaita, i caldria situar-la als segles XI i XII. (ACC)
Bibliografia
- Els castells catalans, III, 1971, pàg. 472; Marquès i Casanovas, 1969, pàgs. 24-27; Shideler, 1987, pàgs. 75-76.