Situació
Vista exterior de l’església des del costat nord-oest, on s’aprecia l’atri afegit a ponent i altres reformes posteriors.
J. Recarens
Aquesta església es troba al centre del veïnat del Colomer, situat al costat nord-est del cap del municipi, Amer, molt proper a la Font Picant. L’edifici és una mica enlairat en relació amb els que té a tocar, que formen la caseria del Colomer. L’església és pràcticament tancada i sense culte. Malgrat això, es conserva força bé.
Mapa: L38-12(295). Situació: 31TDG652529.
Per anar-hi cal situar-se al quilòmetre 22 de la carretera C-152, de Girona a Olot, l’5 km després d’Amer. Cal agafar la carretera de mà esquerra, sense asfaltar, indicada per una planta embotelladora i, vorejant-la per l’esquerra, continuar per la carretera sense asfaltar que travessa l’antiga via del carrilet. Agafant sempre el camí de mà dreta, aquesta carretera porta en uns 500 m al mas Colomer, que té cura de l’església. En aquesta masia cal demanar la clau de l’església. (JRR)
Història
Es tracta de l’ermita filial de Santa Maria d’Amer, a la qual dona nom el proper mas Colomer.
La fàbrica original és del segle XI, corresponent a l’expansió de culte que feren els monjos del monestir d’Amer. Al segle XV fou reconstruïda després dels terratrèmols que assolaren la comarca. Novament, es modificà durant el segle XVII. (JAM)
Església
Planta de l’església, reconstruïda al segle XV sobre una base romànica.
J. Recarens
L’edifici actual es troba aïllat, sense cap altra edificació que es toqui amb les parets. El paviment resta una mica enlairat respecte de l’exterior als costats de ponent, tramuntana i migjorn. A migdia, en canvi, el nivell exterior és més alt que l’interior.
És un edifici de planta rectangular, capçat a llevant per un absis també rectangular, amb una sagristia afegida posteriorment al costat de tramuntana. Té la porta a ponent i davant mateix d’un ampli porxo. En general sembla haver sofert força modificacions al llarg del temps.
A l’interior té dos arcs bessons, acusadament apuntats; també és apuntada la volta de la nau i la de l’absis, una mica més baixa. L’un fa d’arc toral i l’altre d’arc triomfal. A la nau hi ha un banc d’obra que l’envolta completament, només trencat per l’espai de la porta d’entrada i per l’arc toral. Aquest banc té una alçària equivalent al desnivell entre l’absis i la nau, salvat per tres graons. Al mur de tramuntana de l’absis s’obre la porta que mena a la sagristia, amb planta gairebé quadrada i amb una finestra centrada també al mur de tramuntana, es dos nivells; al nivell superior amb puja per una escala forana. Tant la porta com el cos de l’edifici de la sagristia són posteriors cronològicament a la nau.
Al mur de migdia de l’absis s’obre una petita fornícula rectangular. A la paret de la capçalera, que és menys gruixuda que les altres parets, hi ha una finestra només visible des de l’exterior, perquè a l’interior, a més d’estar tapiada, és amagada pel retaule de darrere l’altar. De fora, aquesta finestra té una aparença bastant rústega.
Als murs de tramuntana i migjorn, entre els dos arcs de la nau hi ha dues finestres de doble esqueixada, de carreus molt ben tallats, encaixades posteriorment a l’aixecament de l’edifici. També són posteriors la porta d’entrada adovellada, amb unes grans dovelles perfectament tallades, les quals formen un arc de mig punt, i el porxo, amb tres pilars de pedra de base quadrada, coronats per un senzill capitell, i amb un banc de doble esglaonat a tot volt. La teulada d’aquest és sostinguda per un embigat de fusta.
L’interior i l’exterior han estat arrebossats amb morter de calç, bé que a l’exterior es conserva bastant malament. A més, la zona de la façana de sota el porxo és pintada amb blauet, igual que a l’interior on, a més, fins a una altura d’1,25 m hi ha pintat un sòcol de color ocre.
El paviment actual interior és fet amb panots ceràmics quadrats, tret dels graons, que són de pedra.
A l’exterior els murs són nus, sense cap mena de decoració, tret de les obertures abans esmentades. El mur de ponent, però, és acabat amb un campanar d’espadanya, desproporcionat tant pel que fa a l’alçària, com a l’amplada. Fa l’efecte de ser molt pesant, i la nau al seu costat es veu molt baixa; potser devia estar més ben proporcionat amb el porxo. Té dos ulls rematats superiorment amb arcs de mig punt, per sobre dels quals, centrada, hi ha una altra obertura de forma rectangular allargada. Pel costat de migdia hi ha una escala d’obra exterior per a accedir-hi.
El tipus d’aparell de cada mur és de difícil definició, ja que és variable, a més, és bastant recobert per les restes de l’arrebossat que el cobria completament.
A la part inferior del mur de llevant hi ha diverses filades de carreus petits bastant irregulars, que no segueixen unes línies rectes horitzontalment. A la part superior sembla endevinar-se que encara són més irregulars i ja barrejats amb reble sense desbastar. La finestra podria ser de doble esqueixada, per tal com la part que veiem s’eixampla cap a l’exterior, malgrat que és molt arcaica. Els murs de tramuntana i de migjorn arriben fins a tres filades sota la teulada, on passen a ser uns carreus molt més treballats. A la façana de la porta d’entrada, almenys a la zona dels ulls del campanar d’espadanya, sembla que és feta de carreus ben escairats. També ho són els que formen els tres pilars del porxo.
Els pilars del porxo, les finestres laterals i la porta d’entrada han estat fets amb pedra sorrenca.
La configuració de la planta sembla indicar un origen preromànic, tot i que no disposem de cap data documentada que ho confirmi ni ho desmenteixi. Aquests carreus de mida petita fan pensar, però, que podria haver estat construïda al final del segle X i començament de l’XI, a cavall del preromànic i del primer romànic. El que sí que sembla segur és que la volta fou sobrealçada o bé feta posteriorment. Ja hem apuntat que també són posteriors les dues finestres laterals, la porta d’entrada, el porxo, i probablement l’actual campanar i la sagristia. Les dues finestres semblen del segon romànic, però no es pot descartar que totes o la majoria d’aquestes reformes hagin estat fetes més tard en una mateixa operació de reforma, probablement després que els terratrèmols del 1427 hi haguessin deixat l’empremta.
L’any 1939 hom devia fer un repàs general a l’edifici i bastisrne l’altar i el retaule, en el qual figura escrit aquest any.
Davant aquest altar hi ha, emblanquinada per la part frontal, el que sembla que havia estat una primitiva pica beneitera en forma de columna, trencada actualment pel damunt de la base.
L’estat de conservació general de l’edifici pot ésser qualificat de regular, tant a l’interior com a l’exterior. Té alguna deficiència estructural a les voltes, als murs i al campanar i algun problema d’humitats a la teulada, tot i que aquesta, recoberta amb teula àrab, no està gaire malament. (JRR)
Bibliografia
- Monsalvatje, XVII, 1909, pàgs. 177-178.